Política

En estat d’alerta

Les protestes per la detenció i els escorcolls a Economia augmenten mentre creix la tensió amb els aparells de l’Estat que denuncien Cuixart i Sànchez per sedició

Rajoy intenta controlar el cos dels Mossos d’Esquadra i es crea un espai de coordinació

La fiscalia ordena precintar col·legis i tornen les mobilitzacions al carrer i la defensa civil de l’1-O

A cada atac de l’Estat la ciutadania defensava l’1-O des del carrers, les escoles i les entitats

Fa cinc anys la jor­nada del 20 de setem­bre va mar­car un abans i un després en la cele­bració de l’1-O. La detenció dels res­pon­sa­bles econòmics i més de 40 escor­colls en depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat i empre­ses pri­va­des posa­ven en perill la con­vo­catòria de la con­sulta. Els ciu­ta­dans, ferms defen­sors d’anar a les urnes, van man­te­nir les pro­tes­tes al car­rer després que el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, els instés a fer-ho la nit abans des de l’exte­rior de la seu del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia, on milers de ciu­ta­dans havien pro­ta­go­nit­zat una de les con­cen­tra­ci­ons i pro­tes­tes més mul­ti­tu­dinàries fins ales­ho­res.

L’excon­se­ller d’Inte­rior Joa­quim Forn, pro­ta­go­nista dels dies que vin­drien aquell any, reco­nei­xia fa pocs dies que va ser a par­tir del 20 de setem­bre quan tots els mem­bres del govern van ado­nar-se que calia actuar de forma con­junta si volien man­te­nir el tor­ce­braç amb l’Estat i arri­bar a cele­brar l’1-O. Es va pro­duir un període de gràcia d’onze dies en què tots els mem­bres del govern van actuar a l’una men­tre al car­rer es vivien dies de tensió i la pressió dels apa­rells judi­ci­als ja anun­ci­ava el que vin­dria anys més tard: els càstigs per sedició als “rebels Sànchez i Cui­xart” i la resta dels mem­bres del govern. I en aquest moment començava tot.

L’exte­rior del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia va ser l’esce­nari triat per ins­tal·lar l’epi­cen­tre de les mobi­lit­za­ci­ons per­ma­nents, denun­ciar la pressió que impo­sava l’Estat, recla­mar la lli­ber­tat de les per­so­nes que des del dia ante­rior esta­ven detin­gu­des i con­vo­car con­cen­tra­ci­ons a tots els ajun­ta­ments de Cata­lu­nya en senyal de pro­testa per l’ofen­siva judi­cial de l’Estat.

Paral·lela­ment, però, la tensió anava crei­xent. L’exe­cu­tiu espa­nyol adver­tia que aquesta vegada, a diferència del 9-N, qual­se­vol podia estar sota la lupa de la justícia, no només els càrrecs públics i els fun­ci­o­na­ris. L’objec­tiu de l’Estat era atu­rar les pro­tes­tes asse­nya­lant direc­ta­ment els pre­si­dents de les enti­tats sobi­ra­nis­tes: Jordi Sànchez, de l’ANC, i Jordi Cui­xart, d’Òmnium. Així, nai­xia l’embrió de la sentència de l’1-O. La fis­ca­lia de l’Audi­en­cia Naci­o­nal regis­trava una denúncia perquè s’inves­tigués els caps visi­bles de la “rebel·lió” que va voler “impe­dir” l’actu­ació dels cos­sos de segu­re­tat de l’Estat i dels fun­ci­o­na­ris judi­ci­als en les deten­ci­ons i escor­colls al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i en altres seus del govern i en empre­ses pri­va­des sota sos­pita d’estar pro­duint les urnes i les pape­re­tes de la votació. Sànchez i Cui­xart ento­ma­ven amb “estu­pe­facció màxima” l’escrit del fis­cal, que con­si­de­ra­ven que estava “ple d’incon­gruències i men­ti­des” i que només res­po­nia a la volun­tat d’empre­so­nar-los per sedició com va pas­sar pocs dies després. “Se’ns atri­bu­ei­xen com­por­ta­ments del tot fal­sos, forma part d’una cam­pa­nya de des­propòsits cons­tant”, van ser les fra­ses lapidàries que pro­nun­ci­ava Cui­xart des de l’esce­nari davant del TSJC.

Al cap de dos dies ja havien sor­tit en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal els catorze detin­guts, el magis­trat inves­ti­gava si el govern de la Gene­ra­li­tat havia gas­tat en els pre­pa­ra­tius de l’1-O els 6,2 mili­ons de les dues par­ti­des pres­su­postàries que el Par­la­ment havia apro­vat i que havien estat sus­pe­ses pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Els Mos­sos sota con­trol

Tan­ma­teix, aquell mateix dia una nova alerta ence­nia el con­flicte entre els governs català i espa­nyol. La Gene­ra­li­tat aler­tava que l’Estat espa­nyol estava estu­di­ant la manera d’inha­bi­li­tar els Mos­sos d’Esqua­dra. El minis­tre de l’Inte­rior, Juan Igna­cio Zoido, havia enviat una carta per anun­ciar l’envi­a­ment dels poli­cies, que actu­a­ran “en l’hipotètic cas que es man­tin­gui la con­vo­catòria del referèndum”. “Un desem­bar­ca­ment com aquest no s’ha fet mai, ni en els pit­jors moments al País Basc”, cons­ta­tava el con­se­ller d’Inte­rior, Joa­quim Forn. Al mateix temps, res­pon­sa­bles de la Guàrdia Civil, la Policía Naci­o­nal, els Mos­sos d’Esqua­dra i la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona es reu­nien amb el direc­tor del gabi­net de coor­di­nació d’estu­dis de la secre­ta­ria d’estat de Segu­re­tat, el tinent coro­nel Diego Pérez de los Cobos, que anun­ci­ava la intenció del govern de Mari­ano Rajoy d’assu­mir el coman­da­ment dels Mos­sos. El major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, trans­me­tia a la fis­ca­lia la volun­tat del cos de no accep­tar la coor­di­nació del repre­sen­tant del govern espa­nyol i el con­se­ller asse­gu­rava que segui­rien com­plint les ordres de la fis­ca­lia, però no d’un càrrec del minis­teri. Com a resul­tat final, es va acor­dar crear un espai de coor­di­nació entre els dife­rents esta­ments poli­ci­als. El focus de les poli­cies sota ordres de la fis­ca­lia can­vi­ava d’objec­tiu i es diri­gia cap als col·legis elec­to­rals. Sense col·legis no hi havia referèndum i la fis­ca­lia orde­nava pre­cin­tar els més de 2.200 locals on el diu­menge s’havia de dur a terme la votació. Des de la Gene­ra­li­tat es denun­ci­ava que una ordre d’aquest tipus només la podia dic­tar un jutge. La comu­ni­tat edu­ca­tiva s’hi rebel·lava implan­tant la ini­ci­a­tiva Esco­les Ober­tes, acti­vi­tats lúdiques i cul­tu­rals en els cen­tres edu­ca­tius al llarg del cap de set­mana men­tre els estu­di­ants tor­na­ven a sor­tir al car­rer recla­mant la cele­bració del referèndum.

2.200
col·legis
eren seu electoral l’1-O, però a darrera hora una ordre de la fiscalia obligava a precintar els centres i la comunitat educativa va organitzar com a resposta les jornades Escoles Obertes


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia