Diàleg i pau

Fa pocs dies celebràvem el dia internacional per la pau i, paradoxalment, coincidia amb el reclutament per part de Rússia de 300.000 persones per anar a fer la guerra a Ucraïna. Operació militar especial, l’anomena Putin. D’altra banda, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, també els mateixos dies, hi han passat els líders mundials explicant les seves posicions, sempre interessades. Tot plegat, mentre es llegien piulades i articles fent referència a la importància de la pau per a la llibertat i el benestar de les persones, malauradament es constata que els mandataris mundials no acaben de tenir la voluntat de cercar-ne els camins. Estem en un món cada vegada més interconnectat, cada vegada més petit, perquè quan passa un fet en un lloc, se sap i normalment afecta altres parts del planeta. Estem també en un món superpoblat, si el comparem, posem per cas, amb el de només fa 120 anys; llavors la humanitat sumava 1.500 milions de persones i avui som 7.500 milions amb perspectives d’arribar a 9.000 milions en pocs anys. Aquest increment exponencial de la població mundial fora bo si anés acompanyat de poder garantir una vida digna a tothom, aspecte molt qüestionable si ens fixem en les xifres de la pobresa.

Paral·lelament, els darrers cent anys hem viscut un increment de la industrialització i el coneixement que han canviat la manera de viure de moltes persones, moltes d’elles amb una qualitat de vida elevada, però també ha comportat una sobreexplotació del planeta, tant pel que fa al consum de l’energia fòssil com per la sostenibilitat de l’ecosistema, amb evidents mostres de destrucció i mal ús, que ens ha portat a un canvi climàtic contra el qual s’ha d’actuar sense pauses. La tecnologia i el coneixement ens han facilitat uns avenços en investigació que han sigut fonamentals per ajudar les persones i per millorar l’eficiència de les empreses, però també han portat situacions negatives com un increment de la potència militar, cada dia més sofisticada i, si hi afegim la nuclear, capaç de destruir tota la humanitat. Així les coses, amb la guerra d’Ucraïna sense solució aparent i amb els reptes demogràfics, econòmics, polítics i de sostenibilitat que tenim, estem en una cruïlla en què, si no hi trobem el camí adequat, la humanitat en podria patir greus conseqüències. Naturalment, hi ha solucions i estan escrites en molts manuals. En l’àmbit de la UE, en els tractats i acords s’aborden les solucions per a aquests reptes. El que cal fer és no perdre temps i passar a l’acció. S’ha d’apostar per la diplomàcia i el diàleg per trobar una sortida a la guerra d’Ucraïna, fet que seria fonamental pels afectats directes de la guerra i també pels efectes col·laterals com és l’increment del preu de l’energia, de la inflació i d’altres. D’altra banda, s’haurien d’aplicar els acords que hi ha per lluitar contra el canvi climàtic amb l’objectiu de deixar un món habitable a les noves generacions. És el moment de cercar el benestar general per sobre dels interessos particulars. És el moment del diàleg per cercar la pau. Si ho fem, tothom hi sortirà guanyant.