Diàleg i pau

Fa pocs dies celebràvem el dia inter­na­ci­o­nal per la pau i, para­do­xal­ment, coin­ci­dia amb el reclu­ta­ment per part de Rússia de 300.000 per­so­nes per anar a fer la guerra a Ucraïna. Ope­ració mili­tar espe­cial, l’ano­mena Putin. D’altra banda, a l’Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des, també els matei­xos dies, hi han pas­sat els líders mun­di­als expli­cant les seves posi­ci­ons, sem­pre interes­sa­des. Tot ple­gat, men­tre es lle­gien piu­la­des i arti­cles fent referència a la importància de la pau per a la lli­ber­tat i el benes­tar de les per­so­nes, malau­ra­da­ment es cons­tata que els man­da­ta­ris mun­di­als no aca­ben de tenir la volun­tat de cer­car-ne els camins. Estem en un món cada vegada més inter­con­nec­tat, cada vegada més petit, perquè quan passa un fet en un lloc, se sap i nor­mal­ment afecta altres parts del pla­neta. Estem també en un món super­po­blat, si el com­pa­rem, posem per cas, amb el de només fa 120 anys; lla­vors la huma­ni­tat sumava 1.500 mili­ons de per­so­nes i avui som 7.500 mili­ons amb pers­pec­ti­ves d’arri­bar a 9.000 mili­ons en pocs anys. Aquest incre­ment expo­nen­cial de la població mun­dial fora bo si anés acom­pa­nyat de poder garan­tir una vida digna a tot­hom, aspecte molt qüesti­o­na­ble si ens fixem en les xifres de la pobresa.

Paral·lela­ment, els dar­rers cent anys hem vis­cut un incre­ment de la indus­tri­a­lit­zació i el conei­xe­ment que han can­viat la manera de viure de mol­tes per­so­nes, mol­tes d’elles amb una qua­li­tat de vida ele­vada, però també ha com­por­tat una sobre­ex­plo­tació del pla­neta, tant pel que fa al con­sum de l’ener­gia fòssil com per la sos­te­ni­bi­li­tat de l’eco­sis­tema, amb evi­dents mos­tres de des­trucció i mal ús, que ens ha por­tat a un canvi climàtic con­tra el qual s’ha d’actuar sense pau­ses. La tec­no­lo­gia i el conei­xe­ment ens han faci­li­tat uns avenços en inves­ti­gació que han sigut fona­men­tals per aju­dar les per­so­nes i per millo­rar l’eficiència de les empre­ses, però també han por­tat situ­a­ci­ons nega­ti­ves com un incre­ment de la potència mili­tar, cada dia més sofis­ti­cada i, si hi afe­gim la nuclear, capaç de des­truir tota la huma­ni­tat. Així les coses, amb la guerra d’Ucraïna sense solució apa­rent i amb els rep­tes demogràfics, econòmics, polítics i de sos­te­ni­bi­li­tat que tenim, estem en una cruïlla en què, si no hi tro­bem el camí ade­quat, la huma­ni­tat en podria patir greus con­seqüències. Natu­ral­ment, hi ha solu­ci­ons i estan escri­tes en molts manu­als. En l’àmbit de la UE, en els trac­tats i acords s’abor­den les solu­ci­ons per a aquests rep­tes. El que cal fer és no per­dre temps i pas­sar a l’acció. S’ha d’apos­tar per la diplomàcia i el diàleg per tro­bar una sor­tida a la guerra d’Ucraïna, fet que seria fona­men­tal pels afec­tats direc­tes de la guerra i també pels efec­tes col·late­rals com és l’incre­ment del preu de l’ener­gia, de la inflació i d’altres. D’altra banda, s’hau­rien d’apli­car els acords que hi ha per llui­tar con­tra el canvi climàtic amb l’objec­tiu de dei­xar un món habi­ta­ble a les noves gene­ra­ci­ons. És el moment de cer­car el benes­tar gene­ral per sobre dels interes­sos par­ti­cu­lars. És el moment del diàleg per cer­car la pau. Si ho fem, tot­hom hi sor­tirà gua­nyant.