Acte íntim al Verd

L’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, sor­tia del col·legi Verd quan encara no havia aca­bat la pro­jecció del docu­men­tal 21 for­ta­le­ses, amb referència als 21 col·legis elec­to­rals que hi havia des­ple­gats pel referèndum de l’1-O a Girona. El so d’ambulàncies, bom­bers, mos­sos i poli­cia local aler­tava de la gra­ve­tat que també s’havia intuït veient el sem­blant de Madre­nas quan s’enca­mi­nava cap a la Casa de Cul­tura. Els orga­nit­za­dors de l’acte de com­me­mo­ració del cinquè ani­ver­sari del referèndum, la pla­ta­forma inde­pen­den­tista unitària Girona Vota, seguint les reco­ma­na­ci­ons dels equips d’emergències, van deci­dir sus­pen­dre la marxa que havia de començar a les vuit del ves­pre i recórrer, a més del col·legi Verd, dues de les esco­les pro­ta­go­nis­tes de l’1-O a la ciu­tat: Joan Bru­guera i Eixi­me­nis. També estava pre­vista una atu­rada a la Casa de Cul­tura, que l’octu­bre de fa cinc anys va ser col·legi elec­to­ral, però en vista dels fets es va deci­dir con­cloure l’acte de manera íntima al pati del Verd, esce­nari també de la bru­ta­li­tat poli­cial fa cinc anys.

Amb tot, el cen­te­nar de per­so­nes que s’havien aple­gat al pati del Verd van poder escol­tar Marta Escu­der i San­dra Casado, que l’1-O del 2017 eren a l’inte­rior de l’escola Joan Bru­guera. Escu­der i Casado tenien pre­vist expli­car la seva experiència durant la marxa davant del Bru­guera, però l’explosió a la Casa de Cul­tura, quan encara no se sabia l’abast del succés, va alte­rar els plans.

El Joan Bru­guera de Girona va ser una de les esco­les on la repressió poli­cial va ser més con­tun­dent. El juny de l’any pas­sat, el jut­jat va enviar a judici 27 agents de la Policía Naci­o­nal, cinc dels quals del col·legi Bru­guera. Els advo­cats volun­ta­ris de l’1-O cri­ti­quen, però, que el jut­jat separi en set peces les actu­a­ci­ons de la Policía Naci­o­nal als col·legis giro­nins. Fa cinc anys, diver­ses fur­go­ne­tes de la Policía Naci­o­nal hi van arri­bar abans que obrís el cen­tre. Nom­bro­sos veïns el van defen­sar amb les mans alçades, però els poli­cies els van arros­se­gar amb empen­tes i de mala manera. Una de les imat­ges de la repressió d’aquell dia al Bru­guera és la que va cap­tar el foto­pe­ri­o­dista d’aquest diari Joan Saba­ter, en què es veuen cinc poli­cies aga­fant un jove al Bru­guera.

“Ara fa cinc anys, gràcies a la tos­su­de­ria i la per­sistència de la gent, vam ser pro­ta­go­nis­tes de l’acte de deso­bediència civil més impor­tant en els últims temps. Quan recordo aquest dia històric, sento ràbia i impotència, però sobre­tot dig­ni­tat i orgull.” Així ho va expo­sar Marta Escu­der. “Si cal, ho tor­na­rem a fer, i millor”, hi va afe­gir Casado, que va esmen­tar “l’error” d’haver-hi dei­xat entrar la poli­cia per evi­tar la violència gratuïta que s’exer­cia fora del col·legi: “A dins van con­ti­nuar amb aque­lla supèrbia i indi­ferència d’aquells que no tenen ànima ni cre­uen en la democràcia.” “La victòria d’aquell dia és indis­cu­ti­ble”, rei­vin­di­cava Casado, fruit d’“una cadena de mol­tes per­so­nes que van con­fiar les unes en les altres”. “Mal­grat la gent medi­o­cre que va venir després, mal­grat les bara­lles estèrils de par­vu­lari, aquell va ser un acte bru­tal de força i uni­tat”, va con­cloure Escu­der.

Fa cinc anys, les esco­les van ser cab­dals i així ho volia rei­vin­di­car la marxa sus­pesa. Però, sobre­tot, ho va ser la gent que les va defen­sar i per això és tan impor­tant el tes­ti­moni de la Marta i la San­dra. L’acte es va con­cloure amb el mis­satge del pre­si­dent de l’Assem­blea a Girona, Pep Vila: “No s’acaba la feina, ens empor­tem l’espe­rit de l’1 d’octu­bre per pro­jec­tar-lo en el futur.”