“Santa Eulàlia ha de ser un poble de tranquil·litat, però també de progrés”

No. Tot i que estic a disposició de l’assemblea local, en les pròximes eleccions hi anirà com a cap de llista Arnau Queralt, que ara és el cap del consell assessor de Desenvolupament Sostenible del govern.

Nosaltres, a diferència d’altres partits, fem autocrítica. Per això no m’hi torno a presentar. La persona que dona la cara ha de respondre a les necessitats de la gent que vol representar.

Pensem que el grup que governa ara va néixer en un moment de molta crispació entre dos pols, entre CiU i Independents d’ERC. Aquesta crispació s’explica perquè CiU va anar demolint tots els èxits que hi havia al poble. Nosaltres hi vam contribuir, a la crispació, és cert. I els veïns, en general, no volen crispació, sinó tranquil·litat. Això va donar com a resultat una llista de... bé, de solució. Pensem que després de vuit anys aquesta llista ja ha fet el seu paper. Ara estem preparats per tornar, no a la crispació, és clar, sinó per proposar un model d’èxit per al nostre poble.

Hi hem trobat a faltar un pla d’acció que marqui les pautes que havien de formar part de la política d’aquests anys. En general, falta programació i planificació.

El govern actual gestiona bé el dia a dia, perquè no hi hagi conflictes. I ho aconsegueix. Però és un govern poc avesat a marcar terminis per a l’elaboració de diverses polítiques i per tirar-les endavant. Insisteixo: falta capacitat de preveure i fer plans a mitjà i a llarg termini.

Som un municipi situat al final de la corona metropolitana. La pressió de la conurbació barcelonina ens afecta especialment. Cal que es prevegin les conseqüències d’aquesta pressió i que es facin polítiques en transports, en habitatges, etcètera.

La gent jove que necessita un lloc on viure. La gent de totes les edats que s’ha de moure pel poble. Hi ha necessitats: d’escoles bressol, etcètera. Tot això, que s’escapa del dia a dia, que són polítiques a mitjà termini, s’ha de preveure. Perquè, si no, no es pot analitzar. I llavors no es pot veure on és l’errada.

Creiem que no. Creiem que, justament, aquesta reflexió prèvia, establir plans tan consensuats com sigui possible..., això no es fa. I que aquests plans es puguin avaluar en un termini just. En aquest poble, com en molts altres d’aquest perímetre, ens cal molt la capacitat de preveure.

Primer, la falta d’habitatge. És un problema que no neix ara. I què passa si no s’hi dona una solució a mitjà termini? Que hi ha una massa de veïns que no poden viure aquí i han de marxar. No hi ha política d’habitatge social ni de lloguers assequibles.

La mobilitat dins del nostre territori. Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi dispers. Hi ha dificultats per arribar als comerços, a les línies que comuniquen amb altres llocs. Això és molt important. I també falten accions perquè els segments més febles, com ara els joves, se’n sentin beneficiats i vegin que l’administració els fa costat.

També la gent gran: aquí no hi ha cap centre de dia ni cap residència municipals.

Com altres pobles de l’entorn, Santa Eulàlia de Ronçana no és un poble atapeït, amb un gran nucli urbà, sinó que és molt dispers. A una persona amb ulls urbans, li sembla que hi ha molt d’espai. Però és que són espais conreats. No són espais per construir-hi. El possible creixement ha d’estar en harmonia amb la població actual.

Sí, hi estem totalment en contra. Considerem que és una solució poc hàbil i poc eficient per al futur de la nostra gent. Aquest Quart Cinturó serviria més aviat per a aquesta visió més urbanitzada i de quadriculació de zones verdes, perquè després s’hi facin habitatges. No, ens sembla que no és aquesta la política d’habitatge que cal. No es tracta de generar nous polígons d’habitatges.

No hi ha cap punt de conflicte intens, però hi ha una part de la població que s’hi incorpora que no veu Santa Eulàlia com un municipi rural, que tampoc ho és del tot, sinó que és una corona metropolitana. I no estem del tot en la metròpoli. Santa Eulàlia és un poble acollidor. Volem que tothom s’hi senti bé.

Són evidents. En bus semidirecte, som a 30 o 40 minuts de Barcelona. Estem ben situats i és fàcil arribar a qualsevol espai de Catalunya.

És cert que, com altres pobles de l’entorn, hi ha el risc que ens convertim en un poble dormitori. Treballes a Barcelona i vens aquí com un lloc amb un paisatge molt amable. Però llavors no et relaciones amb l’associacionisme i les entitats del poble. Això dona una imatge del poble que és incorrecta. Quan hi ha molta pressió en una zona molt poblada, és lògic que la gent busqui llocs més tranquils.

Aquí es va començar a fer el 2006. En aquell moment, governàvem nosaltres. Hi va haver un cert conflicte, però després va funcionar molt bé. El daltabaix va ser amb el govern següent, de CiU i el PP, que ho va abolir. Es va reinstaurar fa tres anys, i va ser més senzill, perquè els veïns tenien memòria. Nosaltres sempre hi hem estat a favor. El govern actual, no del tot. Però, després del procés d’estudi i de participació, es va recuperar. Ara és un dels èxits rotunds d’aquest poble...

Per exemple, el que he explicat abans de la bona convivència. Un èxit compartit de tots els veïns. I també la televisió local, que és una marca del poble i que ha proporcionat professionals a molts mitjans.

Perquè som una oposició atípica. No tenim ganes de burxar la ferida. Volem, d’una manera productiva i franca, contribuir perquè Santa Eulàlia sigui un poble millor per als veïns, sobretot centrant-nos en els que van al vagó del darrere. Nosaltres som un partit d’esquerra i per això ens preocupa la gent que queda enrere arran d’aquesta falta de projecte de què parlava. Volem una societat cohesionada que tiri endavant.

Al meu parer? A Santa Eulàlia teníem dues escoles bressol. L’Alzina i una altra, la de la Font del Rieral, que va implantar el govern d’Independents-ERC, l’any 2008. El govern de CiU i el PP la va tancar de manera arbitrària i poc clara. Anys després, arran de les nostres reclamacions i d’un procés participatiu que no ens va semblar del tot correcte, s’ha tornat a obrir com a centre de joves. Ara s’hi estan fent les obres.

Perquè el procés participatiu no va ser clar, i no m’hi vull estendre gaire. No es va fer un treball previ, ni cap comissió d’estudi com es va fer amb les escombraries. I les solucions que es van posar a referèndum eren pobres, sense cap ni peus. Per als joves? Esperem que sigui bo. Però en una població en creixement, on arriba gent en edat reproductiva, és possible que en els pròxims anys hi faltin places d’escola bressol.

En una població com aquesta, és bàsic proposar un model ecològicament benefactor, no pas per a les plantes i els animals, que també, sinó per a les persones. Santa Eulàlia ha de ser un poble de tranquil·litat, però també de progrés. Ha de ser un poble on la gent que necessita una escola bressol la tingui a prop. On el transport sigui tan compartit com sigui possible. Que aposti pel bus local. Que vetlli per les seves entitats. Que sigui participatiu, que totes les entitats que formin part d’aquest poble se sentin acollides, potenciades.

Els barris de Santa Eulàlia han de veure que tenen veu a l’Ajuntament, que són en el ple, però alhora cal organitzar un sistema perquè això no sigui un bolet puntual, sinó que estiguin ben organitzades sempre. En un poble com el que proposem, la capacitat de les entitats de formar-ne part ha de ser una marca distintiva. La mobilització ha de ser constant. Si les entitats se senten escoltades, és més probable que quan es busqui la participació per una qüestió puntual, tot vagi més rodat.

És un fenomen curiós. Tenim una societat individualista. I també hi ha la percepció que els polítics són una xacra. Cal desmentir-ho del tot. Més encara en municipis petits. La majoria de les persones que fan política a l’Ajuntament hi dediquen moltes hores del seu temps. Ho fan per ànsia de servei públic, perquè ens sembla que l’espai públic l’han d’ocupar persones que vulguin millorar-lo.