Política

RAMON VILAGELIU RELATS

CAP DE L’OPOSICIÓ A SANTA EULÀLIA DE RONÇANA (INDEPENDENTS-ERC)

“Santa Eulàlia ha de ser un poble de tranquil·litat, però també de progrés”

“Nosaltres som un partit d’esquerra i per això ens preocupa la gent que queda enrere arran de la falta de projectes”

A parer del cap de l’oposició, el govern municipal “està poc avesat a marcar terminis per a l’elaboració de diverses polítiques i per tirar-les endavant”

El creixement ha d’estar en harmonia amb la nostra població actual
Estem preparats per tornar i per proposar un model d’èxit per al nostre poble

Nas­cut a la veïna Lliçà d’Amunt, Ramon Vila­ge­liu (1965) és lli­cen­ciat en filo­lo­gia cata­lana i tre­ba­lla en ser­veis edi­to­ri­als, amb un gran conei­xe­ment de la premsa local.

Repe­ti­reu com a cap de llista?
No. Tot i que estic a dis­po­sició de l’assem­blea local, en les pròximes elec­ci­ons hi anirà com a cap de llista Arnau Que­ralt, que ara és el cap del con­sell asses­sor de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble del govern.
En les ante­ri­ors elec­ci­ons vau per­dre escons...
Nosal­tres, a diferència d’altres par­tits, fem autocrítica. Per això no m’hi torno a pre­sen­tar. La per­sona que dona la cara ha de res­pon­dre a les neces­si­tats de la gent que vol repre­sen­tar.
El grup que governa ara va repe­tir, i amb majo­ria abso­luta. Va ser una sor­presa.
Pen­sem que el grup que governa ara va néixer en un moment de molta cris­pació entre dos pols, entre CiU i Inde­pen­dents d’ERC. Aquesta cris­pació s’explica perquè CiU va anar demo­lint tots els èxits que hi havia al poble. Nosal­tres hi vam con­tri­buir, a la cris­pació, és cert. I els veïns, en gene­ral, no volen cris­pació, sinó tran­quil·litat. Això va donar com a resul­tat una llista de... bé, de solució. Pen­sem que després de vuit anys aquesta llista ja ha fet el seu paper. Ara estem pre­pa­rats per tor­nar, no a la cris­pació, és clar, sinó per pro­po­sar un model d’èxit per al nos­tre poble.
Com valo­reu aquests tres anys i escaig de govern muni­ci­pal?
Hi hem tro­bat a fal­tar un pla d’acció que mar­qui les pau­tes que havien de for­mar part de la política d’aquests anys. En gene­ral, falta pro­gra­mació i pla­ni­fi­cació.
Qua­li­fi­queu l’actual govern.
El govern actual ges­ti­ona bé el dia a dia, perquè no hi hagi con­flic­tes. I ho acon­se­gueix. Però és un govern poc ave­sat a mar­car ter­mi­nis per a l’ela­bo­ració de diver­ses polítiques i per tirar-les enda­vant. Insis­teixo: falta capa­ci­tat de pre­veure i fer plans a mitjà i a llarg ter­mini.
Però pre­veure què?
Som un muni­cipi situat al final de la corona metro­po­li­tana. La pressió de la conur­bació bar­ce­lo­nina ens afecta espe­ci­al­ment. Cal que es pre­ve­gin les con­seqüències d’aquesta pressió i que es facin polítiques en trans­ports, en habi­tat­ges, etcètera.
Com ara?
La gent jove que neces­sita un lloc on viure. La gent de totes les edats que s’ha de moure pel poble. Hi ha neces­si­tats: d’esco­les bres­sol, etcètera. Tot això, que s’escapa del dia a dia, que són polítiques a mitjà ter­mini, s’ha de pre­veure. Perquè, si no, no es pot ana­lit­zar. I lla­vors no es pot veure on és l’errada.
I dieu que no es fa?
Cre­iem que no. Cre­iem que, jus­ta­ment, aquesta reflexió prèvia, esta­blir plans tan con­sen­su­ats com sigui pos­si­ble..., això no es fa. I que aquests plans es puguin ava­luar en un ter­mini just. En aquest poble, com en molts altres d’aquest perímetre, ens cal molt la capa­ci­tat de pre­veure.
Pro­ble­mes. Quins?
Pri­mer, la falta d’habi­tatge. És un pro­blema que no neix ara. I què passa si no s’hi dona una solució a mitjà ter­mini? Que hi ha una massa de veïns que no poden viure aquí i han de mar­xar. No hi ha política d’habi­tatge social ni de llo­guers asse­qui­bles.
Què més?
La mobi­li­tat dins del nos­tre ter­ri­tori. Santa Eulàlia de Ronçana és un muni­cipi dis­pers. Hi ha difi­cul­tats per arri­bar als comerços, a les línies que comu­ni­quen amb altres llocs. Això és molt impor­tant. I també fal­ten acci­ons perquè els seg­ments més febles, com ara els joves, se’n sen­tin bene­fi­ci­ats i vegin que l’admi­nis­tració els fa cos­tat.
Els joves i prou?
També la gent gran: aquí no hi ha cap cen­tre de dia ni cap residència muni­ci­pals.
Falta habi­tatge. Doncs aquí tenen molt de sòl...
Com altres pobles de l’entorn, Santa Eulàlia de Ronçana no és un poble atapeït, amb un gran nucli urbà, sinó que és molt dis­pers. A una per­sona amb ulls urbans, li sem­bla que hi ha molt d’espai. Però és que són espais con­re­ats. No són espais per cons­truir-hi. El pos­si­ble crei­xe­ment ha d’estar en har­mo­nia amb la població actual.
Doncs el Quart Cin­turó ronda per aquí...
Sí, hi estem total­ment en con­tra. Con­si­de­rem que és una solució poc hàbil i poc efi­ci­ent per al futur de la nos­tra gent. Aquest Quart Cin­turó ser­vi­ria més aviat per a aquesta visió més urba­nit­zada i de qua­dri­cu­lació de zones ver­des, perquè després s’hi facin habi­tat­ges. No, ens sem­bla que no és aquesta la política d’habi­tatge que cal. No es tracta de gene­rar nous polígons d’habi­tat­ges.
Esteu satis­fet amb la con­vivència ciu­ta­dana?
No hi ha cap punt de con­flicte intens, però hi ha una part de la població que s’hi incor­pora que no veu Santa Eulàlia com un muni­cipi rural, que tam­poc ho és del tot, sinó que és una corona metro­po­li­tana. I no estem del tot en la metròpoli. Santa Eulàlia és un poble aco­lli­dor. Volem que tot­hom s’hi senti bé.
Viure a prop de Bar­ce­lona hi aporta bene­fi­cis?
Són evi­dents. En bus semi­di­recte, som a 30 o 40 minuts de Bar­ce­lona. Estem ben situ­ats i és fàcil arri­bar a qual­se­vol espai de Cata­lu­nya.
I incon­ve­ni­ents...
És cert que, com altres pobles de l’entorn, hi ha el risc que ens con­ver­tim en un poble dor­mi­tori. Tre­ba­lles a Bar­ce­lona i vens aquí com un lloc amb un pai­satge molt ama­ble. Però lla­vors no et rela­ci­o­nes amb l’asso­ci­a­ci­o­nisme i les enti­tats del poble. Això dona una imatge del poble que és incor­recta. Quan hi ha molta pressió en una zona molt poblada, és lògic que la gent bus­qui llocs més tran­quils.
Escom­bra­ries porta a porta. En alguns llocs, motiu de con­flicte.
Aquí es va començar a fer el 2006. En aquell moment, governàvem nosal­tres. Hi va haver un cert con­flicte, però després va fun­ci­o­nar molt bé. El dal­ta­baix va ser amb el govern següent, de CiU i el PP, que ho va abo­lir. Es va reins­tau­rar fa tres anys, i va ser més sen­zill, perquè els veïns tenien memòria. Nosal­tres sem­pre hi hem estat a favor. El govern actual, no del tot. Però, després del procés d’estudi i de par­ti­ci­pació, es va recu­pe­rar. Ara és un dels èxits rotunds d’aquest poble...
I els altres èxits?
Per exem­ple, el que he expli­cat abans de la bona con­vivència. Un èxit com­par­tit de tots els veïns. I també la tele­visió local, que és una marca del poble i que ha pro­por­ci­o­nat pro­fes­si­o­nals a molts mit­jans.
És estrany tro­bar una opo­sició par­lant d’èxits...
Perquè som una opo­sició atípica. No tenim ganes de bur­xar la ferida. Volem, d’una manera pro­duc­tiva i franca, con­tri­buir perquè Santa Eulàlia sigui un poble millor per als veïns, sobre­tot cen­trant-nos en els que van al vagó del dar­rere. Nosal­tres som un par­tit d’esquerra i per això ens pre­o­cupa la gent que queda enrere arran d’aquesta falta de pro­jecte de què par­lava. Volem una soci­e­tat cohe­si­o­nada que tiri enda­vant.
Però hi deu haver fra­cas­sos...
Al meu parer? A Santa Eulàlia teníem dues esco­les bres­sol. L’Alzina i una altra, la de la Font del Rie­ral, que va implan­tar el govern d’Inde­pen­dents-ERC, l’any 2008. El govern de CiU i el PP la va tan­car de manera arbitrària i poc clara. Anys després, arran de les nos­tres recla­ma­ci­ons i d’un procés par­ti­ci­pa­tiu que no ens va sem­blar del tot cor­recte, s’ha tor­nat a obrir com a cen­tre de joves. Ara s’hi estan fent les obres.
Un cen­tre així és un fracàs?
Perquè el procés par­ti­ci­pa­tiu no va ser clar, i no m’hi vull esten­dre gaire. No es va fer un tre­ball previ, ni cap comissió d’estudi com es va fer amb les escom­bra­ries. I les solu­ci­ons que es van posar a referèndum eren pobres, sense cap ni peus. Per als joves? Espe­rem que sigui bo. Però en una població en crei­xe­ment, on arriba gent en edat repro­duc­tiva, és pos­si­ble que en els pròxims anys hi fal­tin pla­ces d’escola bres­sol.
Quin és el model de futur?
En una població com aquesta, és bàsic pro­po­sar un model ecològica­ment bene­fac­tor, no pas per a les plan­tes i els ani­mals, que també, sinó per a les per­so­nes. Santa Eulàlia ha de ser un poble de tran­quil·litat, però també de progrés. Ha de ser un poble on la gent que neces­sita una escola bres­sol la tin­gui a prop. On el trans­port sigui tan com­par­tit com sigui pos­si­ble. Que aposti pel bus local. Que vet­lli per les seves enti­tats. Que sigui par­ti­ci­pa­tiu, que totes les enti­tats que for­min part d’aquest poble se sen­tin aco­lli­des, poten­ci­a­des.
I per als bar­ris i les enti­tats?
Els bar­ris de Santa Eulàlia han de veure que tenen veu a l’Ajun­ta­ment, que són en el ple, però alhora cal orga­nit­zar un sis­tema perquè això no sigui un bolet pun­tual, sinó que esti­guin ben orga­nit­za­des sem­pre. En un poble com el que pro­po­sem, la capa­ci­tat de les enti­tats de for­mar-ne part ha de ser una marca dis­tin­tiva. La mobi­lit­zació ha de ser cons­tant. Si les enti­tats se sen­ten escol­ta­des, és més pro­ba­ble que quan es bus­qui la par­ti­ci­pació per una qüestió pun­tual, tot vagi més rodat.
L’abs­tenció és un pro­blema gene­ral. A tot arreu...
És un feno­men curiós. Tenim una soci­e­tat indi­vi­du­a­lista. I també hi ha la per­cepció que els polítics són una xacra. Cal des­men­tir-ho del tot. Més encara en muni­ci­pis petits. La majo­ria de les per­so­nes que fan política a l’Ajun­ta­ment hi dedi­quen mol­tes hores del seu temps. Ho fan per ànsia de ser­vei públic, perquè ens sem­bla que l’espai públic l’han d’ocu­par per­so­nes que vul­guin millo­rar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia