“Cal un tracte directe amb el poble, sense tanta burocràcia pel mig”

Sem­pre he dit que la política és una cosa tem­po­ral, una etapa, un moment de la vida en què t’hi dedi­ques. No pots con­ver­tir-la en la teva feina, pro­fes­si­o­na­lit­zar-la. Ja hi enca­deno prou temps: vaig començar amb 31 anys, el 2011, i he estat regi­dora al govern i a l’opo­sició. En política muni­ci­pal, vius moments molt macos i d’altres de molt com­pli­cats; jo em quedo amb els bons moments vis­cuts. La valo­ració que en faig, del pas per la política muni­ci­pal, és molt posi­tiva. No em torno a pre­sen­tar, però con­ti­nuo a l’exe­cu­tiva del par­tit i aju­daré en tot.

És evi­dent que, en un ajun­ta­ment, quan més feina pots fer és quan estàs al govern, però també quan estàs a l’opo­sició. El nos­tre grup ha fet una opo­sició total­ment cons­truc­tiva sem­pre que el govern ens ha dema­nat opinió o col·labo­ració. És cert, però, que alguna vegada no ens han tin­gut en compte per a coses impor­tants. Des de l’opo­sició també es pot fer molt bona feina, perquè, en aspec­tes impor­tants, com ara la nova con­cessió del ser­vei d’aigua, hi hem par­ti­ci­pat i hem fet pro­pos­tes que s’han tin­gut en compte. A la vegada, quan s’han fet coses que con­si­de­rem que no han estat bé, ens hi hem posat i, per sort, algu­nes les hem pogut fre­nar, com ara quan volia venir el club de fut­bol de Lla­gos­tera i se li volia ofe­rir la pri­va­tit­zació del camp de fut­bol de l’Estar­tit; en aquell cas, ens vam ajun­tar tots els grups de l’opo­sició, i algun del govern, i ho vam atu­rar. O en el cas de l’escola El Por­tit­xol, quan es podia per­dre el solar muni­ci­pal on es volia ampliar el cen­tre, cosa que també vam poder atu­rar.

Recu­pe­rar l’alcal­dia. Cre­iem que hi ha d’haver un canvi i que ens inclou a nosal­tres, a Junts. Històrica­ment, és un poble on hi ha mol­tes llis­tes, però, veient els resul­tats de les ante­ri­ors elec­ci­ons (no ens va anar bé, ho reco­nec), és molt impor­tant que el nos­tre paper sigui impres­cin­di­ble per impul­sar un canvi de govern.

La nos­tra pre­ferència sem­pre és cap als par­tits que s’hagin mani­fes­tat, des del minut zero, ober­ta­ment inde­pen­den­tis­tes. I que no siguin en els actes només per la foto.

No tot­hom fa les coses total­ment bé o total­ment mala­ment. Quan alguna cosa es fa bé, es diu i es reco­neix. Jo, que he estat al govern i a l’opo­sició, con­si­dero que a aquest govern li falta molt de tracte directe amb el poble. Deri­vem cap a un ajun­ta­ment on tot es buro­cra­titza moltíssim i costa molt tra­mi­tar qual­se­vol ini­ci­a­tiva que tin­guis. En els gai­rebé qua­tre anys de man­dat, això s’ha pal­pat molt. Sen­ti­rem a dir molt que ha estat una legis­la­tura com­pli­cada, per la covid, el Glòria, etc. Però la pandèmia ha estat a tot arreu, i aquí s’hau­rien pogut fer mol­tes coses que no es van fer (hi ha pobles del vol­tant que sí que ho van fer). Nosal­tres hi érem, vam fer pro­pos­tes i no es van tenir en compte. Abans, hi hagués l’equip de govern que hi hagués, sem­pre tre­ba­lla­ves en pro­jec­tes a mitjà ter­mini i els exe­cu­tius poste­ri­ors els desen­vo­lu­pa­ven. Això s’ha tren­cat i s’hau­ria de res­ti­tuir.

A la comarca, i també a la demar­cació, les comu­ni­ca­ci­ons, en gene­ral, no estan adap­ta­des a les neces­si­tats que tenim. Per exem­ple, quan des del CAP et deri­ven a Palamós, costa molt tro­bar trans­port públic per anar-hi. Les com­petències de l’Ajun­ta­ment en aquest aspecte són molt limi­ta­des. En matèria de xarxa viària, l’únic que pots fer és insis­tir perquè t’arre­glin les car­re­te­res que tens. Hi ha qui pensa que n’hi ha prou arre­glant les que hi ha, millo­rant-les i fent-les més segu­res. D’altres pen­sen que cal fer una nova vari­ant. Com a con­sis­tori, com deia, tens les com­petències que tens i, en xarxa exte­rior, has d’insis­tir a la Gene­ra­li­tat, que també penso que va molt a poc a poc (tenim les matei­xes car­re­te­res des de fa molts anys), però en la mobi­li­tat del muni­cipi sí que pots actuar. S’havia tre­ba­llat, en la legis­la­tura ante­rior, en una eina molt impor­tant, el pla de mobi­li­tat sos­te­ni­ble, que ha que­dat atu­rat. Era una eina per fer una radi­o­gra­fia del muni­cipi, mirar el que es podia millo­rar en la cir­cu­lació i fer-la més sos­te­ni­ble, amb la implan­tació, per exem­ple, de més car­ril bici o més pas­sos de via­nants, i reduir la presència de vehi­cles. Era com un pla direc­tor, del qual deri­va­ven pro­jec­tes petits. Se n’han fet alguns, però molts estan pen­dents, com ara la xarxa de car­ril bici per arri­bar fins a l’escola o la con­nexió des del pont cap a l’Estar­tit.

Encara hi ha molta feina a fer. Es va cons­ti­tuir un parc sense els recur­sos que calien, no tan sols econòmics, sinó de man­te­ni­ment i de vigilància. Nosal­tres sem­pre hem expo­sat a la Gene­ra­li­tat que el parc neces­sita més recur­sos.

Ara mateix, el pla­ne­ja­ment que tenim el va fer l’actual alcalde, quan era regi­dor, el 2002. Alguna vegada, ell ha par­lat de fer-ne una revisió. Però s’ha de veure com es fa. Jo crec que ara no és moment de plan­te­jar grans crei­xe­ments, sinó de veure com tenim el ter­ri­tori. Ens ha apa­re­gut el pla de sòls no sos­te­ni­bles del lito­ral, de la Gene­ra­li­tat, que ha entrat direc­ta­ment en l’auto­no­mia muni­ci­pal i ha tocat certs sec­tors que, amb els anys, no s’havien desen­vo­lu­pat i han estat des­qua­li­fi­cats. Si es fa una pos­si­ble revisió del pla gene­ral del 2002, no som par­ti­da­ris de crei­xe­ments com es feien abans, sinó que, en la línia del pla de mobi­li­tat sos­te­ni­ble, cal fer una anàlisi del pla­ne­ja­ment i adap­tar-lo a la rea­li­tat. Hi ha molta feina a fer en alguns aspec­tes, des d’aquell pla. Per exem­ple, pre­veia mol­tes expro­pi­a­ci­ons, que l’equip de govern ha inclòs en con­ve­nis, però que s’hau­ran de pagar la legis­la­tura vinent, i això no ens sem­bla bé.

La situ­ació actual és com­pli­cada, però aquí tenim la sort de ser un destí turístic i de tenir un sec­tor ter­ci­ari molt potent; cal aju­dar-lo i cui­dar-lo. Pel tipus de turisme que ens ve, de pro­xi­mi­tat, segona residència i fami­liar, tenim una gran sort. A més a més, tenim empre­ses molt potents, cap­da­van­te­res ambi­en­tal­ment. No s’han de fer trac­tes de favor, però tam­poc posar tra­ves a les ini­ci­a­ti­ves, perquè ara tot és molt com­pli­cat. Estem en un lloc pri­vi­le­giat, el parc natu­ral ens suma molt, i tenim mol­tes enti­tats ben orga­nit­za­des, que fan mol­tes acti­vi­tats. Sem­pre hem par­lat de deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme, i aquí, cada vegada més, fora de tem­po­rada ve turisme (sènior, de sub­ma­ri­nisme o de mun­ta­nya). Des de l’Ajun­ta­ment, cal donar-hi suport en aquest sen­tit.

Sí, crec que sí. L’exem­ple més evi­dent d’això és que tenim un munt d’enti­tats i asso­ci­a­ci­ons que fan mol­tes acti­vi­tats. És un muni­cipi molt actiu. Mol­tes acti­vi­tats no serien pos­si­bles sense l’asso­ci­a­ci­o­nisme.

Jo vaig ser regi­dora de Medi Ambi­ent i, lla­vors, es va tre­ba­llar molt en el PALS, que era un pla per a l’ener­gia sos­te­ni­ble en l’àmbit muni­ci­pal. Vam adop­tar uns com­pro­mi­sos que vam anar exe­cu­tant, com les cen­trals de bio­massa al col·legi Gui­llem de Montgrí. Aquests qua­tre anys, s’han dei­xat de fer pro­jec­tes a llarg ter­mini en aquest àmbit; no s’han mate­ri­a­lit­zat gai­res ini­ci­a­ti­ves, i les poques que s’han fet ja eren les pre­vis­tes. Hi ha hagut falta d’ini­ci­a­tiva, de mirada de futur, de visió glo­bal del muni­cipi. Hi ha mol­tes coses que es poden fer, com ara zones de gene­ració d’ener­gia i, si no es fan ara, pot­ser no es faran mai. Com a muni­cipi, en l’ante­rior legis­la­tura anàvem molt bé, teníem una àrea de Medi Ambi­ent molt potent i, gràcies a això, podíem tirar enda­vant aquests pro­jec­tes. L’àrea va ser des­man­te­llada a l’inici d’aquest man­dat i, ara, com a muni­cipi, anem molt tard; com a país, també. Sí que ens podem quei­xar de coses, com dels molins que volen posar a la costa (aquí hi hem estat en con­tra, tot el ple); no ens sem­bla bé que, per no haver fet els deu­res, ara plan­te­gin això. Però, com a muni­cipi, pots fer mol­tes coses, i no es fan.

Cal tor­nar a tre­ba­llar amb una visió glo­bal del muni­cipi, i recu­pe­rar la capi­ta­li­tat del Baix Ter i exer­cir-la. Segur que hi ha pobles del vol­tant que la tro­ben a fal­tar, aquesta capi­ta­li­tat, perquè Tor­ro­e­lla està envol­tada de nuclis petits amb els qual tre­ba­llem con­jun­ta­ment. Cal recu­pe­rar la visió a mitjà ter­mini com a poble, anar tan­cant pro­jec­tes que es van començar i que s’han per­dut, com ara la zona espor­tiva, que ha que­dat a mit­ges, i la bibli­o­teca de l’Estar­tit, que encara no està inau­gu­rada. I, pel que fa a la gestió, no t’has d’ama­gar dar­rere els tràmits, tan­car-te al des­patx i posar tanta burocràcia pel mig. S’han de fer les coses més sen­zi­lles i recu­pe­rar el tracte amb la gent.