“Cal un tracte directe amb el poble, sense tanta burocràcia pel mig”

Sempre he dit que la política és una cosa temporal, una etapa, un moment de la vida en què t’hi dediques. No pots convertir-la en la teva feina, professionalitzar-la. Ja hi encadeno prou temps: vaig començar amb 31 anys, el 2011, i he estat regidora al govern i a l’oposició. En política municipal, vius moments molt macos i d’altres de molt complicats; jo em quedo amb els bons moments viscuts. La valoració que en faig, del pas per la política municipal, és molt positiva. No em torno a presentar, però continuo a l’executiva del partit i ajudaré en tot.

És evident que, en un ajuntament, quan més feina pots fer és quan estàs al govern, però també quan estàs a l’oposició. El nostre grup ha fet una oposició totalment constructiva sempre que el govern ens ha demanat opinió o col·laboració. És cert, però, que alguna vegada no ens han tingut en compte per a coses importants. Des de l’oposició també es pot fer molt bona feina, perquè, en aspectes importants, com ara la nova concessió del servei d’aigua, hi hem participat i hem fet propostes que s’han tingut en compte. A la vegada, quan s’han fet coses que considerem que no han estat bé, ens hi hem posat i, per sort, algunes les hem pogut frenar, com ara quan volia venir el club de futbol de Llagostera i se li volia oferir la privatització del camp de futbol de l’Estartit; en aquell cas, ens vam ajuntar tots els grups de l’oposició, i algun del govern, i ho vam aturar. O en el cas de l’escola El Portitxol, quan es podia perdre el solar municipal on es volia ampliar el centre, cosa que també vam poder aturar.

Recuperar l’alcaldia. Creiem que hi ha d’haver un canvi i que ens inclou a nosaltres, a Junts. Històricament, és un poble on hi ha moltes llistes, però, veient els resultats de les anteriors eleccions (no ens va anar bé, ho reconec), és molt important que el nostre paper sigui imprescindible per impulsar un canvi de govern.

La nostra preferència sempre és cap als partits que s’hagin manifestat, des del minut zero, obertament independentistes. I que no siguin en els actes només per la foto.

No tothom fa les coses totalment bé o totalment malament. Quan alguna cosa es fa bé, es diu i es reconeix. Jo, que he estat al govern i a l’oposició, considero que a aquest govern li falta molt de tracte directe amb el poble. Derivem cap a un ajuntament on tot es burocratitza moltíssim i costa molt tramitar qualsevol iniciativa que tinguis. En els gairebé quatre anys de mandat, això s’ha palpat molt. Sentirem a dir molt que ha estat una legislatura complicada, per la covid, el Glòria, etc. Però la pandèmia ha estat a tot arreu, i aquí s’haurien pogut fer moltes coses que no es van fer (hi ha pobles del voltant que sí que ho van fer). Nosaltres hi érem, vam fer propostes i no es van tenir en compte. Abans, hi hagués l’equip de govern que hi hagués, sempre treballaves en projectes a mitjà termini i els executius posteriors els desenvolupaven. Això s’ha trencat i s’hauria de restituir.

A la comarca, i també a la demarcació, les comunicacions, en general, no estan adaptades a les necessitats que tenim. Per exemple, quan des del CAP et deriven a Palamós, costa molt trobar transport públic per anar-hi. Les competències de l’Ajuntament en aquest aspecte són molt limitades. En matèria de xarxa viària, l’únic que pots fer és insistir perquè t’arreglin les carreteres que tens. Hi ha qui pensa que n’hi ha prou arreglant les que hi ha, millorant-les i fent-les més segures. D’altres pensen que cal fer una nova variant. Com a consistori, com deia, tens les competències que tens i, en xarxa exterior, has d’insistir a la Generalitat, que també penso que va molt a poc a poc (tenim les mateixes carreteres des de fa molts anys), però en la mobilitat del municipi sí que pots actuar. S’havia treballat, en la legislatura anterior, en una eina molt important, el pla de mobilitat sostenible, que ha quedat aturat. Era una eina per fer una radiografia del municipi, mirar el que es podia millorar en la circulació i fer-la més sostenible, amb la implantació, per exemple, de més carril bici o més passos de vianants, i reduir la presència de vehicles. Era com un pla director, del qual derivaven projectes petits. Se n’han fet alguns, però molts estan pendents, com ara la xarxa de carril bici per arribar fins a l’escola o la connexió des del pont cap a l’Estartit.

Encara hi ha molta feina a fer. Es va constituir un parc sense els recursos que calien, no tan sols econòmics, sinó de manteniment i de vigilància. Nosaltres sempre hem exposat a la Generalitat que el parc necessita més recursos.

Ara mateix, el planejament que tenim el va fer l’actual alcalde, quan era regidor, el 2002. Alguna vegada, ell ha parlat de fer-ne una revisió. Però s’ha de veure com es fa. Jo crec que ara no és moment de plantejar grans creixements, sinó de veure com tenim el territori. Ens ha aparegut el pla de sòls no sostenibles del litoral, de la Generalitat, que ha entrat directament en l’autonomia municipal i ha tocat certs sectors que, amb els anys, no s’havien desenvolupat i han estat desqualificats. Si es fa una possible revisió del pla general del 2002, no som partidaris de creixements com es feien abans, sinó que, en la línia del pla de mobilitat sostenible, cal fer una anàlisi del planejament i adaptar-lo a la realitat. Hi ha molta feina a fer en alguns aspectes, des d’aquell pla. Per exemple, preveia moltes expropiacions, que l’equip de govern ha inclòs en convenis, però que s’hauran de pagar la legislatura vinent, i això no ens sembla bé.

La situació actual és complicada, però aquí tenim la sort de ser un destí turístic i de tenir un sector terciari molt potent; cal ajudar-lo i cuidar-lo. Pel tipus de turisme que ens ve, de proximitat, segona residència i familiar, tenim una gran sort. A més a més, tenim empreses molt potents, capdavanteres ambientalment. No s’han de fer tractes de favor, però tampoc posar traves a les iniciatives, perquè ara tot és molt complicat. Estem en un lloc privilegiat, el parc natural ens suma molt, i tenim moltes entitats ben organitzades, que fan moltes activitats. Sempre hem parlat de desestacionalitzar el turisme, i aquí, cada vegada més, fora de temporada ve turisme (sènior, de submarinisme o de muntanya). Des de l’Ajuntament, cal donar-hi suport en aquest sentit.

Sí, crec que sí. L’exemple més evident d’això és que tenim un munt d’entitats i associacions que fan moltes activitats. És un municipi molt actiu. Moltes activitats no serien possibles sense l’associacionisme.

Jo vaig ser regidora de Medi Ambient i, llavors, es va treballar molt en el PALS, que era un pla per a l’energia sostenible en l’àmbit municipal. Vam adoptar uns compromisos que vam anar executant, com les centrals de biomassa al col·legi Guillem de Montgrí. Aquests quatre anys, s’han deixat de fer projectes a llarg termini en aquest àmbit; no s’han materialitzat gaires iniciatives, i les poques que s’han fet ja eren les previstes. Hi ha hagut falta d’iniciativa, de mirada de futur, de visió global del municipi. Hi ha moltes coses que es poden fer, com ara zones de generació d’energia i, si no es fan ara, potser no es faran mai. Com a municipi, en l’anterior legislatura anàvem molt bé, teníem una àrea de Medi Ambient molt potent i, gràcies a això, podíem tirar endavant aquests projectes. L’àrea va ser desmantellada a l’inici d’aquest mandat i, ara, com a municipi, anem molt tard; com a país, també. Sí que ens podem queixar de coses, com dels molins que volen posar a la costa (aquí hi hem estat en contra, tot el ple); no ens sembla bé que, per no haver fet els deures, ara plantegin això. Però, com a municipi, pots fer moltes coses, i no es fan.

Cal tornar a treballar amb una visió global del municipi, i recuperar la capitalitat del Baix Ter i exercir-la. Segur que hi ha pobles del voltant que la troben a faltar, aquesta capitalitat, perquè Torroella està envoltada de nuclis petits amb els qual treballem conjuntament. Cal recuperar la visió a mitjà termini com a poble, anar tancant projectes que es van començar i que s’han perdut, com ara la zona esportiva, que ha quedat a mitges, i la biblioteca de l’Estartit, que encara no està inaugurada. I, pel que fa a la gestió, no t’has d’amagar darrere els tràmits, tancar-te al despatx i posar tanta burocràcia pel mig. S’han de fer les coses més senzilles i recuperar el tracte amb la gent.