“La derogació no és opinable”

A les elec­ci­ons ens pre­sen­tem amb tres exigències: taula de diàleg, solu­ci­ons i lli­ber­tat. I en el capítol de les solu­ci­ons, dues pro­pos­tes: els indults i l’abo­lició de l’actual delicte de sedició, que és una anti­ga­lla. I ara s’ha con­ver­tit en rea­li­tat. Ho per­se­guim des de fa tres anys i en l’inici amb molta soli­tud, perquè no ho com­par­tia ningú i rebíem la crítica d’uns i d’altres. Els par­tits han mogut les seves posi­ci­ons i al final s’ha con­ver­tit en un afer de sen­tit comú dins les for­ces pro­gres­sis­tes. Al seu dia ho vam arren­car al pre­si­dent –i jo li ho vaig recor­dar en l’últim debat del estado de la nación– i també a la minis­tra de Justícia, i la diferència era que ells cre­ien que s’havia de fer una reducció de la pena i nosal­tres dèiem que això no era sufi­ci­ent. I estem con­tents perquè ha gua­nyat la nos­tra pro­posta. I és la pro­posta també de la PAH, de CCOO, d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, no només dels comuns o d’Uni­des Podem. Vull recor­dar que abans de la cam­pa­nya elec­to­ral del 10 de novem­bre del 2019 vam con­vo­car un grup de juris­tes, entre ells Joaquín Urías, José Anto­nio Martín Pallín i Javier Pérez Royo i, a par­tir d’aquesta tro­bada, va sor­tir el propòsit de supri­mir el delicte de sedició.

Això no és opi­na­ble, perquè el text és molt clar. Se supri­meix el títol I del capítol XXII, que és on hi ha el delicte de sedició. En el nou Codi Penal, si s’aprova, hi bus­caràs el delicte de sedició i no el tro­baràs. La dero­gació no és opi­na­ble. Qui fa aques­tes inter­pre­ta­ci­ons volun­ta­ris­tes s’equi­voca; que tot­hom opini el que vul­gui, però el text és clar.

El pri­mer de tot és no gene­rar fal­ses expec­ta­ti­ves, perquè aques­tes per­so­nes –i així m’ho han fet arri­bar– tenen la família vivint tota la situ­ació amb un grau de certa incer­tesa, i no ens hem d’anti­ci­par. Perquè també és veri­tat que entre els juris­tes –hi ha fins i tot el mani­fest dels cent catedràtics– tot­hom deia que allò no era delicte de sedició i al final el Tri­bu­nal Suprem va fer una inter­pre­tació molt cre­a­tiva, molt volun­ta­rista i molt arti­fi­ci­osa del delicte i va forçar la lle­tra de la llei i va fer qua­drar els fets de l’octu­bre del 2017 en un delicte de sedició, una autèntica bar­ba­ri­tat. Tu no pots dir amb una cer­tesa abso­luta què és el que farà un jutge amb el nou Codi Penal, aquí cal ser pru­dents. Però el cert és que ningú podrà ser acu­sat a par­tir d’ara pel delicte de sedició. I això val per als que tenien una acu­sació i no han estat jut­jats, i per als que han estat con­dem­nats, i aquesta pena –no les altres– ara queda esbor­rada. Que el delicte de sedició deixi d’exis­tir dibuixa un esce­nari radi­cal­ment dife­rent. Si els jut­ges i els fis­cals inten­ten bus­car una nova dre­cera per inten­tar acu­sar aques­tes per­so­nes ja es veurà, però el Suprem al seu dia –i el vot par­ti­cu­lar del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal també– va des­car­tar el delicte de desor­dres públics. Es con­si­de­rava que no era ni rebel·lió ni desor­dres públics, aquesta era la posició de jut­ges i fis­cals. Ells deien que hi havia una fina­li­tat de tren­car la uni­tat d’Espa­nya i que això no és el que per­se­gueix el delicte de desor­dres públics, així que els fis­cals ani­rien con­tra els seus pro­pis actes si ara inten­tes­sin enqua­drar els fets en el nou delicte de desor­dres. Té una estruc­tura dife­rent i exi­geix violència, inti­mi­dació, alte­ració de l’espai públic, i és un marc men­tal total­ment dife­rent del delicte de sedició, que està empa­ren­tat amb el de rebel·lió i per això sem­pre s’ha dit que la sedició és la rebel·lió en petit.

La reforma actual bene­fi­cia tota la ciu­ta­da­nia, no només a ell. Perquè ahir van ser els líders inde­pen­den­tis­tes els con­dem­nats per sedició, però demà ho podria ser un grup de vaguis­tes o d’acti­vis­tes de la PAH. El tipus penal era una autèntica amenaça al dret de pro­testa i aquesta supressió bene­fi­cia tot­hom, és una qüestió democràtica que va més enllà del con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Resta en peu el delicte de mal­ver­sació, que s’ha de veure com l’inter­preta ara el Suprem quan faci la revisió de sentència i això ens donarà una pauta, però és veri­tat que segueix sent un obs­ta­cle que pot ser uti­lit­zat con­tra les per­so­nes que estan a l’exili. La mal­ver­sació no des­a­pa­reix i, en la sentència del Suprem, es con­si­dera que entra en con­curs amb la sedició: és a dir, que és un mitjà per fer la sedició. Ara, des­a­pa­rei­xent la sedició, hem de veure com ho inter­preta el Suprem perquè és un delicte medial, és un ins­tru­ment per fer la sedició, i si la sedició no exis­teix no sé com es cons­truirà ara el delicte de mal­ver­sació. Però pot seguir sent una difi­cul­tat per als que no han estat jut­jats encara.

En els últims nou anys s’han apro­vat deu lleis per aquesta via, no és estrany, és nor­mal. Evi­dent­ment, nosal­tres no tenim cap interès a escol­tar l’opinió del CGPJ, és un CGPJ com­ple­ta­ment des­le­gi­ti­mat, cadu­cat i segres­tat pel PP i que, amb els seus infor­mes, el que vol és obs­ta­cu­lit­zar l’acti­vi­tat legis­la­tiva. Tot el que sigui esqui­var un òrgan ara il·legítim com el CGPJ és una bona notícia.

Des­pendrà dels altres actors i de la nego­ci­ació, però si no hi ha pro­ble­mes amb les esme­nes i es res­pecta el text, es podria apro­var i aparèixer al BOE abans de final d’any.