La sedició passa comptes

“Senyories, s’aixeca la sessió. Senyories, s’obre la sessió.” Amb aquest fals intermedi de la presidenta Meritxell Batet en què el teló es va abaixar al vespre i dos segons després es va tornar a enlairar de nou amb l’escenari intacte, el Congrés va viure ahir una òpera de 15 hores de durada en dos actes: l’aprovació del tercer pressupost de Pedro Sánchez –el de l’estació final perquè li permet esgotar el viatge del seu mandat fins al desembre del 2023– i el debat i la votació d’admissió a tràmit de la reforma de la sedició, que va arrencar a tres quarts de deu de la nit, tot i la nit plujosa a Madrid, van propiciar un debat ardent fins a mitja nit. La sedició va passar comptes no només entre les dretes i Sánchez, sinó també en el si de l’independentisme, ja que Junts i la CUP –que no van vetar la iniciativa del PSOE i Podem i s’hi van abstenir, però registraran ara una esmena a la totalitat amb text alternatiu– van atacar ERC pel forat que obrirà el nou delicte de desordres públics agreujats en la criminalització de la protesta. La derogació del delicte de sedició va superar el primer tràmit en una votació que va finalitzar de matinada amb 187 vots a favor, 155 en contra i 6 abstencions. 

Un duet català, Paco Aranda (PSC) i Jaume Asens (Podem), va defensar la fi de la sedició. “Deroguem una anomalia preconstitucional. El delicte de sedició és una amenaça al dret de protesta. Demà pot ser la PAH. Avui és una victòria del dret de protesta”, va dir Asens. “Aquesta és la reforma que faríem nosaltres? No. Cal ser honestos. No va tot tan lluny com voldríem. Els fantasmes de Gallardón i de Fernández Díaz segueixen presents en el Codi Penal”, es va dir el president de Podem al Congrés. Per això, Asens va expressar el compromís de millorar el text en la fase d’esmenes a pesar que és cofirmant de la iniciativa. Però va avisar: “No és cert el que diuen Junts i l’ANC que s’ha fet contra la desobediència i la protesta pacífica. Estan mentint la gent. Dir que obeeix l’«A por ellos» com ha dit Turull és un insult.”

El diputat de Junts Josep Pagès va ser molt crític amb ERC i Podem: “La reforma de la sedició és per resoldre el ridícul de Llarena amb les euroordres. Ho confirmen les declaracions del president del govern, de la vicepresidenta Calviño, qui assegura que l’objectiu és portar el president Puigdemont davant la justícia espanyola.” Per Pagès, la iniciativa lamina els drets de manifestació, llibertat d’expressió i resistència no violenta per la via d’un nou delicte de desordres públics ple de conceptes jurídics indeterminats.

Des de la CUP, Mireia Vehí va alertar que “el PSOE hi guanya més control de la protesta” enmig d’una crisi econòmica tot “maquillant la seva imatge pública de cara a Europa”. “Converteix en delicte talls de carreteres, el 15-M podria ser avui delicte”, va advertir Vehí.

Si bé al Congrés va ser Cuca Gamarra qui va alçar la veu i va enyorar “la Catalunya del 1992”, Alberto Núñez Feijóo va posar el crit al cel lluny del Congrés: “Els ha indultat i ara els vol tornar a indultar. Primer els va treure de la presó i ara els indultarà de la inhabilitació per a càrrec públic perquè es tornin a presentar a les eleccions.” “Que diguin als jutges, als policies, als guàrdies civils i als catalans no independentistes que tot el que han fet no ha servit per a res i no té cap valor i que tot estava ben fet i que els equivocats érem els que defensàvem la unitat del nostre poble”, va desafiar Feijóo.

Amb el 54% dels vots, el Congrés va aprovar ahir els comptes amb entre 186 i 188 vots depenent de cada votació (el PSOE, Podem, ERC, el PDeCAT, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís, Coalició Canària i el PRC) i el no de Junts, la CUP, el PP i Vox. A més del fons de 900 milions per gestionar des de la Generalitat l’execució d’infraestructures clau, els de Gabriel Rufián van arrencar al final 24 milions per a salut bucodental (“dentista gratis”) i un acord perquè el govern espanyol suspengui la tramitació del polèmic ramal de la MAT i la subestació dels 400 kV a la Selva i s’estudiïn alternatives al projecte des de Red Eléctrica. El pacte concreta que si es troba una alternativa viable a l’actual línia de 17 quilòmetres, i el seu cost és “raonablement similar o inferior”, l’Estat derogarà el ramal i apostarà per la nova via. Pel director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, és “la primera fita” per posar fi a un “conflicte” que fa anys que s’arrossega i el subministrament es podrà garantir sense una MAT. La plataforma NO a la MAT, al seu torn, hi veu “el punt final” del ramal.

El diputat d’ERC al Congrés Joan Margall va subratllar la voluntat de buscar una alternativa “menys agressiva” i va recordar que aturar el ramal és “una reivindicació històrica, liderada pel territori, per fer front a un projecte gegantí que implicava trinxar-lo”. L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, va lloar l’acord “després de molts anys de lluites compartides al territori per evitar un disbarat” i va apostar per un enfocament energètic “tenint en compte l’impacte mediambiental i la salut de la ciutadania”.