El Suprem avala la condemna a la UB pel suport als presos de l’1-O
Sosté que els acords del claustre no poden representar la “voluntat” del centre sobre “qüestions que divideixen”
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la nul·litat del manifest de suport als polítics empresonats per l’1-O que va aprovar el claustre de la Universitat de Barcelona (UB) l’octubre del 2019. Un jutjat contenciós administratiu de Barcelona ja va anul·lar el text un any després de la seva aprovació i la universitat va interposar un recurs de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va confirmar la sentència inicial. La sala contenciosa administrativa del Suprem argumenta ara que les universitats públiques són “administració pública institucional” i el seu claustre, “l’òrgan de govern representatiu d’una comunitat universitària plural”, de manera que no poden adoptar acords que “es tinguin com a voluntat de la universitat” i que “es refereixen a qüestions de naturalesa política i ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a l’objecte i funcions de la universitat i que divideixen la ciutadania”.
El TS indica que el claustre universitari és un òrgan de govern d’una administració i que no pot exercir més funcions que les atribuïdes per una norma, la LOU, com ara l’elaboració dels estatuts o l’elecció del rector, i hi afegeix que, si adopta acords sobre qüestions que hi són alienes, “es podrà plantejar una eventual desviació de poder”. Pel tribunal, cal esperar de tota administració “el principi d’objectivitat o neutralitat”. A més, la sala estableix que “una extralimitació d’aquesta naturalesa, a part de no tenir cobertura en el contingut de l’autonomia universitària i d’infringir el principi de neutralitat, percudeix en els drets i les llibertats fonamentals de tercers en identificar tota la comunitat universitària amb un postulat polític o ideològic”.
