Política

Fracàs europeu en la disputa entre Sèrbia i Kosova

La UE facilita el diàleg entre Belgrad i Pristina des de fa una dècada sense aconseguir una normalització de la situació

Els dos països prioritzen l’agenda nacional en no tenir incentius per resoldre l’afer pel reconeixement

L’equi­li­bri als Bal­cans occi­den­tals con­ti­nua sent deli­cat, i una de les pri­me­res cos­tu­res que sal­ten és la que hi ha entre Sèrbia i Kosova. La crisi per les matrícules no és més que el dar­rer epi­sodi d’un con­flicte que, de moment, s’ha tan­cat en fals amb un acord en temps afe­git i amb poques garan­ties que les ten­si­ons no tor­nin a aparèixer.

La crisi per les matrícules ja fa més d’un any que dura i esce­ni­fica el pro­blema de fons: la manca de nor­ma­lit­zació de les rela­ci­ons entre Sèrbia i Kosova, més d’una dècada després que Pris­tina declarés la inde­pendència.

El pri­mer epi­sodi de la crisi per les matrícules es va viure el setem­bre del 2021 i, lluny de resol­dre’s, Bel­grad i Pris­tina ana­ven acor­dant tre­ves que ajor­na­ven l’exigència que els ser­boko­so­vars subs­tituïssin les matrícules sèrbies per les koso­vars. Després de l’estre­pitós fracàs de la reunió entre els líders de Sèrbia i Kosova en el marc de diàleg impul­sat per la UE, final­ment l’acord sege­llat fa que Bel­grad deixi d’eme­tre matrícules amb deno­mi­na­ci­ons de ciu­tats koso­vars i, a canvi, Pris­tina renun­cia a mul­tar els vehi­cles ser­boko­so­vars que no tin­guin la seva matrícula.

Ara bé, l’acord per ate­nuar les ten­si­ons per les matrícules no oculta la ine­ficàcia del diàleg faci­li­tat per la UE per avançar en la nor­ma­lit­zació de les rela­ci­ons entre ambdós països. Més enllà de resol­dre dis­pu­tes pun­tu­als, el Diàleg Pris­tina-Bel­grad que va començar l’any 2011 no acon­se­gueix resol­dre el pro­blema de fons amb el reco­nei­xe­ment i esta­bi­lit­zar la situ­ació. I aquí la UE no hi té tota la res­pon­sa­bi­li­tat: els actors balcànics tenen la seva pròpia agenda política, que sovint és pri­o­ritària.

“La reunió era una obli­gació per evi­tar una crisi amb con­seqüències seri­o­ses”, avi­sava l’alt repre­sen­tant de la UE, Josep Bor­rell, que no va dub­tar a asse­nya­lar al pri­mer minis­tre de Kosova, Albin Kurti, pel fracàs de la tro­bada amb el pre­si­dent serbi, Alek­san­dar Vucic. De fet, a Brus­sel·les se sos­pita que Kurti intenta acon­se­guir avan­tat­ges apro­fi­tant el lli­gam de Sèrbia amb Rússia. En plena invasió d’Ucraïna, qual­se­vol aliat de Rússia és sos­pitós.

Amb el procés d’adhesió a la UE estan­cat, un dels trets que explica la manca d’avenços en la nor­ma­lit­zació de la relació és la falta d’incen­tius. “Les ini­ci­a­ti­ves diplomàtiques als Bal­cans han estat un èxit quan els par­tits polítics han pogut entre­veure un futur dife­rent”, diuen els experts en la regió Dejana Saric i Heat­her A. Con­ley en un arti­cle en què apun­ten a la “intran­sigència política” a les dues capi­tals per no arri­bar a acords. “Molts dels acords que s’han sig­nat no s’han imple­men­tat i això ha por­tat a la frus­tració mútua”, hi afe­gei­xen.

A més, l’experta Jitske Hoo­gen­boom, de l’orga­nit­zació d’estu­dis sobre la pau PAX, asse­nyala una “iro­nia” del diàleg faci­li­tat per la UE. “Supo­sa­da­ment, Sèrbia i Kosova han de solu­ci­o­nar qüesti­ons tècni­ques mal­grat el des­a­cord sobre l’esta­tus, però la mateixa UE no és capaç d’actuar de manera òptima per tro­bar solu­ci­ons, pre­ci­sa­ment pel mateix pro­blema sobre l’esta­tus”, indica en referència a la manca de reco­nei­xe­ment de Kosova d’alguns països comu­ni­ta­ris, entre d’altres l’Estat espa­nyol. Més enllà de la crisi per les matrícules, el que s’amaga al dar­rere són les ten­si­ons pel reco­nei­xe­ment, que no tenen cabuda ni al marc balcànic ni al de la UE.

LES DATES

8.3.2011
Celebració
de la primera trobada
del Diàleg Pristina-Belgrad, impulsat per la Unió Europea (UE)
24.11.2022
Sèrbia i Kosova
tanquen un acord per resoldre la crisi per les matrícules, iniciada el 2021

El maldecap de la UE amb els Balcans

La crisi entre Sèrbia i Kosova mostra que la UE no troba la brúixola als Balcans. Amb els països de la regió trucant a la porta del club comunitari sense que ningú l’obri de manera creïble, la Unió Europea busca apropar una regió que cada cop espera menys d’ella. Cinc mesos després de la darrera trobada a Brussel·les, els líders dels 27 i els balcànics es reuniran de nou a principis de desembre a Tirana (Albània). La guerra d’Ucraïna ha estat un toc d’alerta per a la UE: cal cuidar la relació amb els països de l’est. La dificultat ara és com mantenir una bona relació amb uns Balcans cansats de promeses europees que no s’acaben de materialitzar. Kosova no és l’únic maldecap per a la UE, també ho és Bòsnia i Hercegovina, sempre sobrevolada per la desestabilització. Si la UE no dona una resposta als Balcans, seran altres actors els que ho faran i Rússia i la Xina tenen totes les paperetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.