La llarga travessa d’Assange

El 17 de juny pas­sat l’ales­ho­res minis­tra britànica de l’Inte­rior, Priti Patel, va fir­mar l’ordre per extra­dir Julian Assange als EUA perquè se’l pugui jut­jar per espi­o­natge. El cofun­da­dor del por­tal Wiki­le­aks està pres des de fa tres anys al cen­tre de màxima segu­re­tat de Bel­marsh, a Lon­dres, després d’haver-ne pas­sat gai­rebé set tan­cat a l’ambai­xada de l’Equa­dor a la capi­tal britànica per evi­tar, pre­ci­sa­ment, ser lliu­rat a la justícia nord-ame­ri­cana.

Els EUA volen que res­pon­gui de dis­set delic­tes d’espi­o­natge i intrusió informàtica per haver divul­gat a Wiki­le­aks docu­ments clas­si­fi­cats rela­tius al cen­tre de detenció de Guantánamo o a les guer­res de l’Afga­nis­tan i l’Iraq. Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal ha denun­ciat que el podrien con­dem­nar a fins a 175 anys de presó per haver tret a la llum uns docu­ments secrets que, “entre altres coses, infor­ma­ven de pos­si­bles crims de guerra come­sos per l’exèrcit dels EUA”. “El que va fer Assange és la feina habi­tual dels peri­o­dis­tes d’inves­ti­gació, i no s’hau­ria de cas­ti­gar. La seva per­se­cució és un atac a la lli­ber­tat d’expressió”, hi afe­geix l’ONG, tot adver­tint sobre les “vio­la­ci­ons dels drets humans” a què esta­ria expo­sat en cas d’extra­dició. Fa cinc mesos, Assange va pre­sen­tar davant del Tri­bu­nal Supe­rior de Lon­dres una petició per recórrer con­tra l’extra­dició però, men­tres­tant, les pres­si­ons des de la soci­e­tat civil inter­na­ci­o­nal per fre­nar la seva entrega no ces­sen. Aquesta set­mana, els mit­jans de comu­ni­cació que van difon­dre els docu­ments fil­trats per Wiki­le­aks –com ara The New York Times, Le Monde o The Guar­dian– van dema­nar a Was­hing­ton que aban­doni el procés judi­cial en con­tra seu. Ahir, al cinema Maldà de Bar­ce­lona, es pre­sen­tava Ithaka, una pel·lícula aus­tra­li­ana estre­nada l’any pas­sat que relata la cam­pa­nya que ha dut a terme el pare d’Assange per alli­be­rar el seu fill. “L’hem estat seguint durant dos anys i mig. És un docu­men­tal inti­mista, obser­va­ci­o­nal”, expli­cava a aquest diari Adrian Devant, un dels copro­duc­tors del film, que va obrir ahir el 19è Fes­ti­val de Cinema de Drets Humans de Bar­ce­lona. Devant, que, a més, és germà de Ste­lla Mor­ris, la dona d’Assange i mem­bre del seu equip legal, denun­cia la “situ­ació extrema” que viu el peri­o­dista aus­tralià. “L’ONU ha dic­ta­mi­nat que la seva és una detenció arbitrària i que se l’ha tor­tu­rat psi­cològica­ment. Des de fa qua­tre anys és a Bel­marsh, cone­gut com el Guantánamo del Regne Unit, en règim d’aïlla­ment.”

Devant con­fia que el recurs per para­lit­zar l’extra­dició podrà seguir el seu curs i, en cas con­trari, avança que, pos­si­ble­ment, s’acu­di­ria al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans. “Però això no seria cap garan­tia per atu­rar l’extra­dició.” I si la via judi­cial falla, hi ha encara la política. Explica que Assange i la seva defensa tenen l’espe­rança que el canvi de govern a Was­hing­ton –va ser l’admi­nis­tració Trump la que va recla­mar l’entrega als britànics– pugui rever­tir l’extra­dició. “En les dar­re­res 24 hores el pri­mer minis­tre d’Austràlia, Ant­hony Alba­nese, ha dema­nat a l’admi­nis­tració Biden que posi fi a aquest procés judi­cial. Això és molt bon senyal, encara que, fins que no el veiem lliure, tam­poc és cap garan­tia.”