El proteccionisme de Biden tensa la relació amb la UE
Brussel·les adverteix Washington que el seu paquet d’ajuts massius a l’energia verda podria beneficiar la Xina
La Comissió Europea continua veient discriminació a les empreses europees en el pla dels Estats Units
No era només cosa de l’expresident Donald Trump. Brussel·les va respirar alleugerida el 2020 amb la victòria del demòcrata Joe Biden contra el republicà en les eleccions presidencials als EUA, però l’alegria no ha resultat completa. Van ser nombroses les decisions de Trump que van tensar al màxim la relació amb la UE i algunes de les disputes més sonades van ser a causa del proteccionisme impulsat pel republicà. Ara, Biden ha abraçat part d’aquesta tendència per protegir la indústria nord-americana, una actitud que ha tornat a obrir les ferides del passat amb la Unió Europea.
Malgrat que la relació dels Estats Units amb la UE s’ha recuperat en molts aspectes, en l’àmbit comercial continua tocada. El darrer factor causant del deteriorament de l’aliança transatlàntica ha estat la llei de reducció de la inflació impulsada per Biden, amb la qual es destinaran 369.000 milions de dòlars en subvencions a inversions en tecnologia verda. El paquet massiu dels EUA ha fet saltar les alarmes a Brussel·les, que considera que és proteccionista i molt perjudicial per a la indústria europea, especialment per als productors d’automòbils elèctrics, de bateries i energia renovable.
La Comissió Europea tem que el pla d’ajuts massius de Washington allunyi les empreses del bloc comunitari, que podrien anar als EUA o a la Xina, segons ha advertit el comissari de Comerç, Valdis Dombrovskis. Si l’administració de Biden vol blindar la indústria estatunidenca davant Pequín, el letó va alertar que el pla podria tenir justament l’efecte contrari a Europa i fer que les “proposicions” de la Xina siguin més interessants per a les empreses. França i Alemanya han estat dos dels estats que més han advertit sobre les conseqüències negatives del pla de Biden per a les empreses europees. “No estic segur que els nord-americans hagin entès correctament la magnitud de les nostres preocupacions”, avisava el ministre de Finances alemany, Christian Lindner.
Les diferències entre la UE i els Estats Units van quedar paleses en la reunió a principis de desembre del Consell de Comerç i Tecnologia, en la qual Brussel·les tenia un sol objectiu: alertar els Estats Units de la seva disconformitat amb el pla d’inversions verdes. L’advertència es va traslladar a un grup de treball format per funcionaris comunitaris i nord-americans per abordar les preocupacions europees. I ja ha tingut una primera conseqüència: l’anunci dels EUA que els fabricants europeus de vehicles nets es podran beneficiar dels crèdits que oferirà la llei de reducció de la inflació.
“Podem solucionar les coses que ens preocupen. Ho hem demostrat en el passat i ho tornarem a fer ara”, es va mostrar així d’optimista la comissària de Competència, Margrethe Vestager. “Hem d’anar amb compte de no participar en algun tipus de cursa de subvencions que pugui ser cara i ineficient”, hi va afegir Dombrovskis.
Si bé és cert que la modificació dels Estats Units ha contribuït a destensar lleugerament la relació, per a la Comissió Europea és només un primer pas per assegurar un “tracte similar i no discriminatori” per als productors europeus de vehicles nets. La llei continua preocupant Brussel·les per les “disposicions discriminatòries” que preveu respecte a les empreses europees.
Més enllà de mesures puntuals, la disputa pels ajuts dels EUA a l’energia verda preocupa Brussel·les per la tendència de fons que mostra: Washington no està ara per ara disposada a renunciar al proteccionisme i, a tot estirar, farà lleugeres modificacions perquè el soci europeu no perdi la paciència.
Brussel·les sap que no pot modificar la tendència de Washington i això l’obliga a moure’s per no quedar enrere. Ja no només pels ajuts dels Estats Units, sinó també pel suport de la Xina a les empreses. Lluny de desaparèixer, la guerra comercial entre la UE i els Estats Units continua latent, també amb l’administració de Biden.