“Volem oci nocturn, però responsable i de qualitat; si no és així, hi ha problemes”

Ha estat una sor­presa. Ens ho va comu­ni­car el dia 16 de gener, en una reunió de grup. Ens va argu­men­tar que era una decisió per­so­nal, que havia arri­bat a un punt en què no ens podia aju­dar i que no estava en la mateixa línia que nosal­tres. Res­pec­tem la seva opinió per­so­nal i la seva decisió. Hem tre­ba­llat aquests tres anys i mig bé, amb ell, i hem fet l’opo­sició que crèiem que havíem de fer. Ara toca tirar enda­vant.

Estem com­ple­ta­ment a favor d’una remo­de­lació inte­gral del pas­seig. Ara bé, aquest pro­jecte de remo­de­lació, tot i que s’ha fet un procés par­ti­ci­pa­tiu, amb el resul­tat de 387 per­so­nes par­ti­ci­pants, no queda gaire clar, no con­creta. Des del prin­cipi, quan es va començar a par­lar del tema, sem­pre vam dir que, amb el pla fun­ci­o­nal de la dis­tri­bució del pas­seig, no hi estàvem d’acord, sobre­tot pel que fa a la pas­sa­rel·la de tres metres addi­ci­o­nal pre­vista per ampliar la zona de via­nants, pel seu cost, pel man­te­ni­ment i perquè s’havia de mun­tar i des­mun­tar cada tem­po­rada. I també cal­dria tenir en compte la visió dels via­nants pel que fa al car­ril bici; bar­re­jar ciclis­tes i via­nants és una cosa que no tenim clara. No des­car­tem un car­ril bici, però pot­ser aquest no és el lloc. Cre­iem que hi hem d’apro­fun­dir una mica més, perquè, a més a més, el sec­tor de l’hos­ta­le­ria no hi ha par­ti­ci­pat gaire. Com que és un tipus de pro­jecte tan i tan com­plex, l’hem d’abor­dar una altra vegada. D’altra banda, cal­dria repen­sar com ha d’anar defi­nit l’aca­ba­ment del pas­seig de Ridaura. Ens pre­o­cupa, i molt, que, a causa dels últims tem­po­rals, se’ns hagi des­pen­jat la platja, ja mal­mesa pel Glòria. No podem tirar enda­vant el pro­jecte sense tenir en compte què ha de pas­sar amb la sorra, amb la platja, que ara està a l’altura de l’asfalt.

Un punt impor­tant és que aquí hi ha uns pro­pi­e­ta­ris que tenen uns drets adqui­rits. No és que això passi al davant de tot, però s’ha de tenir molt en compte. L’Ajun­ta­ment no té prou capa­ci­tat econòmica per assu­mir les com­pen­sa­ci­ons de diners, encara que volgués fer-ho. El cost és molt ele­vat. El pro­jecte no ve d’ara; estem par­lant de finals dels anys sei­xanta, quan el pla­ne­ja­ment urbanístic ja par­lava d’aquest sec­tor. El 2017, final­ment, es va aca­bar apro­vant. Tot­hom s’ha pogut assa­ben­tar dels tràmits, si ha vol­gut. S’han seguit les pas­ses com s’havien de seguir. El juliol del 2021, va arri­bar la llicència medi­am­bi­en­tal i és quan hi va haver pro­tes­tes. Ente­nem que hi ha alguna cosa d’infor­mació que es perd pel camí. Sem­pre hem estat al cos­tat de les asso­ci­a­ci­ons i hem escol­tat, però hem de tenir en compte el que repre­senta per a l’Ajun­ta­ment la indem­nit­zació als pro­pi­e­ta­ris que tenen els drets adqui­rits. Con­fiem que tot es faci cor­rec­ta­ment.

Sem­bla que hi ha hagut una mala gestió del con­sorci, i els ajun­ta­ments no podien assu­mir els cos­tos del tan­ca­ment. La Gene­ra­li­tat ho assu­meix, però que­darà la hipo­teca de trenta anys de man­te­ni­ment d’aquesta planta. Això ve per llei, i no només han estat aquests ajun­ta­ments que han fet ser­vir l’abo­ca­dor de Solius; s’ha de veure com es pot dis­tri­buir el deute entre tots els ajun­ta­ments, no tan sols els que estan a la man­co­mu­ni­tat. D’altra banda, quan es faci el tan­ca­ment, encara no se sap on ani­ran aquests ajun­ta­ments a por­tar les dei­xa­lles, i el més pre­o­cu­pant és que no saben quin cost es farà reper­cu­tir en el ciu­tadà al final. A més a més, a l’Ajun­ta­ment de Cas­tell-Platja d’Aro, ja sor­tim d’un dèficit. El pres­su­post del 2023 es va apro­var amb un dèficit del ser­vei de la taxa d’escom­bra­ries de 445.000 euros. A més, quan arriba l’estiu, pas­sem d’11.000 a 111.000 habi­tants. Estem molt pre­o­cu­pats.

S’està fent una acti­vi­tat con­ti­nu­ista. Mol­tes de les acti­vi­tats que es fan al muni­cipi ja venen del man­dat ante­rior, no són noves. Tot el que es fa és el que ja hi havia quan van entrar ells [el PSC, ERC i Vall en Comú] al govern. Sí que és cert que han apos­tat una mica més pel turisme espor­tiu i que han fet un pla estratègic, però ente­nem que, al final, aquest pla ens diu coses que ja sabem, que tenim detec­ta­des i que s’han de solu­ci­o­nar. Hi tro­bem a fal­tar con­creció. Nosal­tres tenim altres pro­jec­tes, evi­dent­ment.

No és ade­quat. Una cosa va ser en el marc de la pandèmia, quan calia donar suport i pri­o­ri­tat abso­luta al via­nant, obrint espais perquè tot fos més distès, però mai hem estat d’acord amb el tan­ca­ment defi­ni­tiu de l’avin­guda s’Agaró. Com a molt, veiem bé ampliar vore­res, però cal con­ser­var com a mínim un car­ril de cir­cu­lació. L’avin­guda és l’artèria prin­ci­pal del muni­cipi i no és útil ni favo­ra­ble el tan­ca­ment. Al final, quan s’ha fet l’estudi de via­li­tat, s’ha demos­trat que és invi­a­ble, perquè a tots els car­rers adja­cents hi ha milers d’habi­tat­ges, i s’hi ha de poder acce­dir. Quan hi va haver el tan­ca­ment i tota la cir­cu­lació va anar a parar a la rotonda del Doc­tor Tru­eta, ens trobàvem alguns dies que arribàvem a la rotonda de l’Ànec i ja hi havia cua per acce­dir al cen­tre de Platja d’Aro. S’ha com­pro­vat que és caòtic i que no bene­fi­cia ningú, ni els que hi vivim ni les per­so­nes que volen anar a fer-hi un volt. Com­porta pro­ble­mes de mobi­li­tat i embus­sos.

El pun­tal base aquí és el tema de l’escola. Fanals d’Aro, d’infan­til i primària, que està en bar­ra­cons. Un pro­jecte, el de la nova escola, que ja ve del govern ante­rior, que el 2019 ja estava sig­nat per Ense­nya­ment, venia pre­pa­rat i a punt, però que va que­dar atu­rat quan va can­viar el govern. Volien que l’escola tingués una aula de música, un gimnàs que fes de suport al pavelló poli­es­por­tiu i mol­tes altres coses. No és que esti­gui mala­ment, però, és clar, com que es volia fer tot això de nou, es va haver de començar de zero i, ara, qua­tre anys després, tot just estem amb el con­curs d’idees. Això vol dir que l’obra pot­ser començarà entre el 2024 i el 2025. Si s’hagués con­ti­nuat amb el pro­jecte que nosal­tres teníem pre­pa­rat el 2019, pos­si­ble­ment el 2023 o el 2024 hauríem tin­gut l’escola feta.

El que s’ha de fer és arran­jar les zones mal­me­ses, com ara el sec­tor Ridaura, on hi ha pro­ble­mes d’apar­ca­ment, de vore­res, etc. Sabem que s’ha adju­di­cat el con­curs d’idees i que s’inten­tarà fer una cosa amb cara i ulls, però el pro­blema tor­na­ran a ser els ter­mi­nis, i s’ho tro­barà el pro­per govern que entri. Abans de créixer, s’ha d’arre­glar qual­se­vol zona del muni­cipi que neces­siti una res­tau­ració real; ha de ser una pri­o­ri­tat.

Qui va crear aquest canvi bru­tal de para­digma del sis­tema de ser­veis soci­als amb una cosa com­ple­ta­ment dife­rent, el valor humà, van ser els equips de les èpoques de Giraut com a alcalde. Això va ser el tret de sor­tida. Es va fer l’aposta política d’imple­men­tar aquest model i ara se’n fa el segui­ment. Actu­al­ment, tenim un 31% de població que és immi­grada. Hi estem acos­tu­mats i té una part posi­tiva, però també pre­o­cupa que aquest tipus de fei­nes que fan a l’estiu no tin­guin con­tinuïtat a l’hivern. A causa d’això, hi ha famílies al muni­cipi que són vul­ne­ra­bles. Des de l’Ajun­ta­ment, se les ajuda, sobre­tot per a la imple­men­tació del valor humà, per ser més pro­ac­tius i edu­car, des de la infància fins a la joven­tut, i per poten­ciar la dina­mit­zació comu­nitària. És un tre­ball en xarxa i es fa molt ben fet, la veri­tat, però tot ve del canvi de para­digma i de la imple­men­tació d’aquest valor humà que es van posar en marxa en man­dats ante­ri­ors.

Volem oci noc­turn, però res­pon­sa­ble i de qua­li­tat. Cal con­ci­liar el des­cans i l’oci noc­turn. Si no és de qua­li­tat, ens pro­voca pro­ble­mes i males­tar entre els veïns. La poli­cia local fa molt bona feina, però cal­dria ampliar-ne la plan­ti­lla, per a més segu­re­tat. La que hi ha actu­al­ment és insu­fi­ci­ent.

Entenc que hi falta ordre. Tenim una orde­nança d’ocu­pació de la via pública, acom­pa­nyada d’un regla­ment, que marca molt clar com han de ser les jar­di­ne­res, quin tipus de plan­tes han de con­te­nir, com ha d’anar l’ocu­pació de les vore­res, quin mobi­li­ari hi ha d’haver i quin no, i diu molt clar que, si un local està tan­cat, el mobi­li­ari s’ha de reti­rar. Hem dema­nat, en plens, que no pot ser que un local tan­qui a finals de tem­po­rada, deixi tota una ter­rassa de tau­les i cadi­res lli­ga­des, i les jar­di­ne­res amb les plan­tes aban­do­na­des. És el pit­jor que podem tenir per al visi­tant i per als ciu­ta­dans del muni­cipi, que el volem endreçat i polit. Hi tro­bem a fal­tar el rigor per posar ordre en aquest sen­tit. Cal rigor i tenir el poble orde­nat.