Ha estat una sorpresa. Ens ho va comunicar el dia 16 de gener, en una reunió de grup. Ens va argumentar que era una decisió personal, que havia arribat a un punt en què no ens podia ajudar i que no estava en la mateixa línia que nosaltres. Respectem la seva opinió personal i la seva decisió. Hem treballat aquests tres anys i mig bé, amb ell, i hem fet l’oposició que crèiem que havíem de fer. Ara toca tirar endavant.

Estem completament a favor d’una remodelació integral del passeig. Ara bé, aquest projecte de remodelació, tot i que s’ha fet un procés participatiu, amb el resultat de 387 persones participants, no queda gaire clar, no concreta. Des del principi, quan es va començar a parlar del tema, sempre vam dir que, amb el pla funcional de la distribució del passeig, no hi estàvem d’acord, sobretot pel que fa a la passarel·la de tres metres addicional prevista per ampliar la zona de vianants, pel seu cost, pel manteniment i perquè s’havia de muntar i desmuntar cada temporada. I també caldria tenir en compte la visió dels vianants pel que fa al carril bici; barrejar ciclistes i vianants és una cosa que no tenim clara. No descartem un carril bici, però potser aquest no és el lloc. Creiem que hi hem d’aprofundir una mica més, perquè, a més a més, el sector de l’hostaleria no hi ha participat gaire. Com que és un tipus de projecte tan i tan complex, l’hem d’abordar una altra vegada. D’altra banda, caldria repensar com ha d’anar definit l’acabament del passeig de Ridaura. Ens preocupa, i molt, que, a causa dels últims temporals, se’ns hagi despenjat la platja, ja malmesa pel Glòria. No podem tirar endavant el projecte sense tenir en compte què ha de passar amb la sorra, amb la platja, que ara està a l’altura de l’asfalt.

Un punt important és que aquí hi ha uns propietaris que tenen uns drets adquirits. No és que això passi al davant de tot, però s’ha de tenir molt en compte. L’Ajuntament no té prou capacitat econòmica per assumir les compensacions de diners, encara que volgués fer-ho. El cost és molt elevat. El projecte no ve d’ara; estem parlant de finals dels anys seixanta, quan el planejament urbanístic ja parlava d’aquest sector. El 2017, finalment, es va acabar aprovant. Tothom s’ha pogut assabentar dels tràmits, si ha volgut. S’han seguit les passes com s’havien de seguir. El juliol del 2021, va arribar la llicència mediambiental i és quan hi va haver protestes. Entenem que hi ha alguna cosa d’informació que es perd pel camí. Sempre hem estat al costat de les associacions i hem escoltat, però hem de tenir en compte el que representa per a l’Ajuntament la indemnització als propietaris que tenen els drets adquirits. Confiem que tot es faci correctament.

Sembla que hi ha hagut una mala gestió del consorci, i els ajuntaments no podien assumir els costos del tancament. La Generalitat ho assumeix, però quedarà la hipoteca de trenta anys de manteniment d’aquesta planta. Això ve per llei, i no només han estat aquests ajuntaments que han fet servir l’abocador de Solius; s’ha de veure com es pot distribuir el deute entre tots els ajuntaments, no tan sols els que estan a la mancomunitat. D’altra banda, quan es faci el tancament, encara no se sap on aniran aquests ajuntaments a portar les deixalles, i el més preocupant és que no saben quin cost es farà repercutir en el ciutadà al final. A més a més, a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, ja sortim d’un dèficit. El pressupost del 2023 es va aprovar amb un dèficit del servei de la taxa d’escombraries de 445.000 euros. A més, quan arriba l’estiu, passem d’11.000 a 111.000 habitants. Estem molt preocupats.

S’està fent una activitat continuista. Moltes de les activitats que es fan al municipi ja venen del mandat anterior, no són noves. Tot el que es fa és el que ja hi havia quan van entrar ells [el PSC, ERC i Vall en Comú] al govern. Sí que és cert que han apostat una mica més pel turisme esportiu i que han fet un pla estratègic, però entenem que, al final, aquest pla ens diu coses que ja sabem, que tenim detectades i que s’han de solucionar. Hi trobem a faltar concreció. Nosaltres tenim altres projectes, evidentment.

No és adequat. Una cosa va ser en el marc de la pandèmia, quan calia donar suport i prioritat absoluta al vianant, obrint espais perquè tot fos més distès, però mai hem estat d’acord amb el tancament definitiu de l’avinguda s’Agaró. Com a molt, veiem bé ampliar voreres, però cal conservar com a mínim un carril de circulació. L’avinguda és l’artèria principal del municipi i no és útil ni favorable el tancament. Al final, quan s’ha fet l’estudi de vialitat, s’ha demostrat que és inviable, perquè a tots els carrers adjacents hi ha milers d’habitatges, i s’hi ha de poder accedir. Quan hi va haver el tancament i tota la circulació va anar a parar a la rotonda del Doctor Trueta, ens trobàvem alguns dies que arribàvem a la rotonda de l’Ànec i ja hi havia cua per accedir al centre de Platja d’Aro. S’ha comprovat que és caòtic i que no beneficia ningú, ni els que hi vivim ni les persones que volen anar a fer-hi un volt. Comporta problemes de mobilitat i embussos.

El puntal base aquí és el tema de l’escola. Fanals d’Aro, d’infantil i primària, que està en barracons. Un projecte, el de la nova escola, que ja ve del govern anterior, que el 2019 ja estava signat per Ensenyament, venia preparat i a punt, però que va quedar aturat quan va canviar el govern. Volien que l’escola tingués una aula de música, un gimnàs que fes de suport al pavelló poliesportiu i moltes altres coses. No és que estigui malament, però, és clar, com que es volia fer tot això de nou, es va haver de començar de zero i, ara, quatre anys després, tot just estem amb el concurs d’idees. Això vol dir que l’obra potser començarà entre el 2024 i el 2025. Si s’hagués continuat amb el projecte que nosaltres teníem preparat el 2019, possiblement el 2023 o el 2024 hauríem tingut l’escola feta.

El que s’ha de fer és arranjar les zones malmeses, com ara el sector Ridaura, on hi ha problemes d’aparcament, de voreres, etc. Sabem que s’ha adjudicat el concurs d’idees i que s’intentarà fer una cosa amb cara i ulls, però el problema tornaran a ser els terminis, i s’ho trobarà el proper govern que entri. Abans de créixer, s’ha d’arreglar qualsevol zona del municipi que necessiti una restauració real; ha de ser una prioritat.

Qui va crear aquest canvi brutal de paradigma del sistema de serveis socials amb una cosa completament diferent, el valor humà, van ser els equips de les èpoques de Giraut com a alcalde. Això va ser el tret de sortida. Es va fer l’aposta política d’implementar aquest model i ara se’n fa el seguiment. Actualment, tenim un 31% de població que és immigrada. Hi estem acostumats i té una part positiva, però també preocupa que aquest tipus de feines que fan a l’estiu no tinguin continuïtat a l’hivern. A causa d’això, hi ha famílies al municipi que són vulnerables. Des de l’Ajuntament, se les ajuda, sobretot per a la implementació del valor humà, per ser més proactius i educar, des de la infància fins a la joventut, i per potenciar la dinamització comunitària. És un treball en xarxa i es fa molt ben fet, la veritat, però tot ve del canvi de paradigma i de la implementació d’aquest valor humà que es van posar en marxa en mandats anteriors.

Volem oci nocturn, però responsable i de qualitat. Cal conciliar el descans i l’oci nocturn. Si no és de qualitat, ens provoca problemes i malestar entre els veïns. La policia local fa molt bona feina, però caldria ampliar-ne la plantilla, per a més seguretat. La que hi ha actualment és insuficient.

Entenc que hi falta ordre. Tenim una ordenança d’ocupació de la via pública, acompanyada d’un reglament, que marca molt clar com han de ser les jardineres, quin tipus de plantes han de contenir, com ha d’anar l’ocupació de les voreres, quin mobiliari hi ha d’haver i quin no, i diu molt clar que, si un local està tancat, el mobiliari s’ha de retirar. Hem demanat, en plens, que no pot ser que un local tanqui a finals de temporada, deixi tota una terrassa de taules i cadires lligades, i les jardineres amb les plantes abandonades. És el pitjor que podem tenir per al visitant i per als ciutadans del municipi, que el volem endreçat i polit. Hi trobem a faltar el rigor per posar ordre en aquest sentit. Cal rigor i tenir el poble ordenat.