Política

Impuls a la UE geoestratègica

La guerra a Ucraïna uneix els 27 i crea una nova visió comuna sobre l’amenaça que suposa Rússia per al vell continent

Borrell demana fer “molt més” per armar Kíiv i avisa del “desafiament existencial” a la seguretat europea

A Brussel·les, sovint se sent la frase que la Unió Europea (UE) només avança amb les crisis i, en aquest sentit, la invasió russa d’Ucraïna està sent un episodi cabdal en el redisseny del projecte europeu. En accedir al mandat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va declarar que volia que el seu executiu reforcés el rol geoestratègic del bloc comunitari, i fins fa un any la intenció de l’alemanya s’havia quedat pràcticament només en paraules. Ha calgut que Europa torni a viure una nova guerra perquè la UE geoestratègica de Von der Leyen deixi de fer aigües i agafi un nou impuls.

Amb l’atac militar rus, la UE ha interioritzat l’amenaça a la seguretat que suposa Rússia. Fins fa un any, eren els països de l’est d’Europa els que sempre advertien d’aquest perill. Veïns del gegant rus, Polònia i els països bàltics són alguns dels que han liderat en el club comunitari les demandes d’acció davant un país que consideren un risc per a la seva existència. Malgrat les advertències, no ha estat fins a la invasió russa d’Ucraïna que el club comunitari ha reaccionat. I ho ha fet perquè l’atac militar rus li ha donat una nova perspectiva sobre Rússia que, en un efecte no desitjat pel Kremlin, ha unit la UE, almenys fins ara.

Són molts els tabús que han caigut a la Unió Europea l’últim any. Mai abans el club comunitari no havia enviat armes a un país per fer front a una guerra. Ucraïna ha fet canviar el paradigma: la UE i els 27 han destinat ja 12.000 milions d’euros a enviar armament a Kíiv i la xifra, lluny de quedar aquí, anirà augmentant mentre continuï la guerra. O aquest és, de moment, el compromís comunitari. Caldrà veure fins a quin punt els 27 són capaços de mantenir el suport militar a Ucraïna com més s’allargui la guerra.

“Armem Ucraïna perquè la guerra és un gran desafiament existencial per a la nostra seguretat.” Així resumia, ahir, l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, la nova visió comuna de la Unió Europea envers Rússia. En la seva intervenció en la conferència de seguretat de Munic, Borrell no va dubtar a donar un toc d’atenció als 27. “Hem de fer molt més i molt més ràpid. Tots els líders europeus han dit aquí que Rússia no pot guanyar la guerra, que Ucraïna l’ha de guanyar. Hem de passar de les paraules als fets. Menys aplaudiments i més subministrament d’armes”, insistia alt representant de la Unió Europea.

Apropar l’est d’Europa

Més enllà de les armes, la resposta europea a la guerra també s’ha caracteritzat per la porta oberta als refugiats. Mentre la UE s’esforça cada cop més s reforçar l’Europa fortalesa per tancar les portes als migrants que arriben principalment de l’Àfrica, la rebuda als ucraïnesos ha estat totalment contrària. Pocs dies després de l’inici de la guerra, els 27 van activar per primer cop la directiva que dona protecció temporal automàtica als refugiats. Només d’arribar a territori comunitari ja tenen dret a residir-hi.

Com a conseqüència de la guerra, Ucraïna també és ara país candidat a l’adhesió a la UE, un fet que, de moment, és més simbòlic que realista. I és que la Unió Europea geoestratègica també passa ara per apropar l’est d’Europa, sempre en el radar rus, al club comunitari per evitar que s’apropi a Moscou. Després d’anys girant l’esquena a aquests països, ara només caldrà veure si la mà estesa de la UE a Ucraïna i l’est d’Europa passa de les paraules als fets.

França enviarà tancs lleugers a finals de setmana

França començarà a enviar a Ucraïna carros de combat lleugers AMX-10 a final de setmana, va anunciar, ahir, el ministre de Defensa francès, Sébastien Lecornu, en una entrevista al diari Le Parisien.

El líder txetxè Kadírov vol crear el seu propi grup de mercenaris

El líder txetxè Ramzan Kadírov va afirmar, ahir a través del seu canal de Telegram, que està planejant crear la seva pròpia empresa de mercenaris a l’estil del Grup Wagner liderat per Yefgueni Prigozhin, a la vista de la feina d’aquest batalló en la guerra a Ucraïna, obtenint “resultats impressionants”. El sorgiment del grup Wagner i d’altres fora de les estructures tradicionals del comandament militar rus ha generat preocupació a Occident.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.