Les tres línies vermelles del Pirineu

Congrés d’ERC de dissabte passat. Quarts de sis de la tarda. Joan Carretero, que va quedar segon a les primàries en què Joan Puigcercós es va proclamar president de la formació, acaba de defensar la seva ponència alternativa a la de la direcció. No la sotmet a votació. Puigcercós demana una reunió d’urgència als quatre sectors després d’haver arribat a un principi d’acord amb l’entorn de Josep-Lluís Carod-Rovira.

En una sala annexa al plenari del congrés, té lloc una imatge impagable inaccessible per als fotògrafs. Els protagonistes són Joan Puigcercós, Joan Ridao, Joan Carretero, Rut Carandell, Ernest Benach, Rafel Niubò i Uriel Bertran. Puigcercós revela als representants dels sectors crítics que ha arribat a un acord amb Benach i Niubò per repartir-se l’executiva, però torna a demanar-los que s’hi integrin i es conformi una direcció en què hi hagi espai per a totes les sensibilitats. Es dirigeix directament a Carretero, que respon amb un no rotund a la inclusió, malgrat que obre la porta a col·laborar amb els nous dirigents sempre que no creuin “les tres línies vermelles” que curiosament va marcar ahir el tàndem Puigcercós-Ridao.

Qui avisa no és traïdor, sembla dir. Si ERC no és bel·ligerant frenant l’aplicació de la tercera hora de castellà, defensant un model de finançament acceptable i donant una resposta contundent si el Tribunal Constitucional tomba l’Estatut, ell continuarà donant guerra amb el paper que els republicans desenvolupen al govern.

Així ho va expressar Carretero a Puigcercós, que té intenció d’exercir el lideratge que li atorguen les urnes però que és conscient que està en minoria. El president d’ERC ha de surfejar entre la pressió que poden comportar les veus crítiques –inicialment persones de la seva confiança– i la frontera fins on està disposat a arribar José Montilla al govern. De moment, comença a collar els socis.

Després del no de Carretero a estar a l’executiva, Puigcercós i Ridao es van quedar amb Benach i Niubò mirant de tancar un pacte in extremis que havia de saltar pels aires poc després per la desconfiança que va generar un SMS que cridava a vetar Xavier Vendrell a la nova executiva i per la pressió d’afins a Puigcercós contraris a repetir el pacte amb l’entorn de Carod.