Llarena manté processat Puigdemont per malversació i desobediència
El jutge rebutja imputar-li el nou delicte de desordre públics i manté l’ordre de detenció a l’estat espanyol
Cap canvi. Després de la reforma del Codi Penal impulsada pel govern espanyol, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena manté el processament de l’expresident Carles Puigdemont pels delictes de malversació i de desobediència per l’organització de l’1-O.
Llarena ha dictat una interlocutòria que ha difós avui el Tribunal Suprem i que desestima tots els recursos de reforma, inclosos els de la Fiscalia i l’l’Advocacia de l’Estat de l’Estat de processar Puigdemont pel nou delicte de desordres públics agreujats. Tampoc ha admès cap recurs en el processament dels consellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.
A la mateixa resolució, Llarena manté l’ordre de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig. I afegeix que es detingui també l’exconsellera i actual europarlamentària Clara Ponsatí i a la secretària general d’ERC, Marta Rovira. En aquests dos casos, aclareix, “només a efectes de declarar pel delicte de desobediència”.
Davant l’al·legat per les defenses de Puigdemont i Comín, que consideren contràries a la seva immunitat com a parlamentaris les ordres nacionals de recerca, captura i ingrés a la presó dictades contra ells, la interlocutòria recorda que el tractat de la UE, respecte a l’operativitat de la immunitat a territori espanyol, els atribueix els privilegis reconeguts als membres del Parlament nacional.
Afegeix que, ja que els polítics fugits van ser processats el 21 de març del 2018, la immunitat que van assolir el 13 de juny del 2019 amb europarlamentaris, no imposa la sol·licitud de suplicatori per a l’adopció de les mesures adoptades.
Sense perjudici, explica el jutge, que en la hipòtesi que en un futur els processats fossin materialment privats de llibertat a Espanya, si s’arribés a considerar justificat i eficaç mantenir la presó més enllà del temps precís per rebre’ls declaració, no se n’exclouria la autorització d’assistir a les diferents reunions parlamentàries, sempre que no se n’hagi suspès la immunitat.
També descarta l’argument que l’existència d’un procediment al Suprem i un altre al Tribunal de Comptes vulneraria el principi ’non bis in ídem’, que impedeix ser sancionat dues vegades pels mateixos fets.
Llarena recorda que els dos procediments es complementen, ja que mentre un analitza si el funcionari és mereixedor de sanció pel seu comportament, l’altre només vetlla perquè no es produeixi un buidatge injustificat dels fons públics i que aquests siguin finalment reintegrats