Política

ESTHER RODRÍGUEZ I MALDONADO

CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT PERE DE RIBES (CONSTRUÏM)

“Hem de deixar de dependre de grans inversors amb un xec”

“Una mirada femenina i feminista, l’accés a l’habitatge i la participació per aconseguir la transformació necessària”

“Fa la política del ciment, que gentrifica nuclis, sense compartir espais naturals ni buscar solucions per a l’accés a l’habitatge”

És cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes des del 2019. La militància en diversos aspectes socials i mitjans de comunicació locals la va empènyer a encapçalar el projecte de Construïm en un context polític efervescent. En el grup independent, hi conflueixen partits polítics i gent independent i vinculada a moviments socials i tota una part de teixit social independentista.

Vist el canvi que s’ha produït en el context polític, té sentit tornar-se a presentar?
Té tot el sentit, perquè ha canviat el moment polític, però se’ns ha afegit un moment social molt delicat, amb molta gent en situació de vulnerabilitat, i ara cal lluitar més que mai per la justícia social, per drets com el de l’habitatge, que ara no estan coberts... I nosaltres oferim una mirada transversal i municipalista que va més enllà de la sigla de qualsevol partit.
Com ha estat l’experiència d’aquests quatre anys?
Ha estat un mandat complex i esbiaixat. Hem tingut pràcticament dos anys de pandèmia, en què totes les polítiques socials i econòmiques han hagut de cobrir tant l’emergència derivada de la pandèmia com l’assistencialitat, en serveis socials, comerç de proximitat, i empreses que tancaven perquè no podien seguir. Aleshores, tots els grans projectes enfocats a dinamitzar el municipi, i que nosaltres també volíem impulsar per intentar fer un gir, no s’han pogut executar, ja que s’ha donat prioritat a les polítiques assistencials.
Us vau trobar amb una majoria absoluta al davant. Com ha influït això en la vostra capacitat per liderar propostes de canvi?
En certa manera, s’ha confós la majoria absoluta amb la raó, i això no ens ha ajudat a l’hora de buscar el consens que volíem per aplicar les propostes del nostre programa. Hem estat la segona força amb més vots, amb una alta representativitat i un programa pensat per buscar una mirada llarga, per fer el que cal fer i que ara ja és urgent, com buscar nous camins per a la sostenibilitat, economies més pròximes, més femenines, revalorar la feina de les cures, posar la mirada femenina en polítiques de futur. Tot això s’ha vist minvat per aquesta majoria absoluta que, tot i fomentar el diàleg, segons ells, poques vegades ha buscat el consens. De fet, amb la pandèmia vam entendre que era una oportunitat per analitzar el que ens estava passant i canviar, sobretot, els models econòmics que ens havien conduït a aquesta crisi i vam intentar consensuar amb el govern unes noves maneres de fer, però no vam tenir resposta. El govern va voler gestionar aquesta pandèmia en solitari.
Creieu que ho va fer bé?
Creiem que va cobrir l’emergència, que era necessari, però no va saber anar més enllà, no va impulsar cap canvi. Hi vèiem una oportunitat i ha estat una llàstima, perquè se’ns ha oblidat molt ràpid, perquè hauríem pogut canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el món. El govern no va saber canviar les polítiques de macroprojectes que responen a mercats d’interessos de grans operadors per les d’economies clau per sostenir els municipis.
Un cop passada la pandèmia, quines prioritats marca el govern que creieu que són encertades? I on queda coix?
Al final, on queda coix el govern és en la participació. I, en un moment en què hem viscut un confinament i es dilueix l’acció social, ha anat minvant la participació ciutadana en projectes clau, i s’han aplicat les polítiques sense comptar amb la gent. Han volgut engegar de nou la participació a correcuita quan falten dos o tres mesos de mandat. Hi ha exemples com els pressupostos participatius i els consells d’acció ciutadana que, durant la pandèmia, pràcticamentš han mort. El govern no construeix amb els agents socials els projectes que fan falta al municipi, sinó que informa dels projectes que vol desenvolupar. Això no és governar des de la participació... Les persones que estan en contacte directe amb el que passa en l’àmbit social, cultural i educatiu han de poder explicar els punts forts i els febles, han de poder dir quines són les mancances, les problemàtiques, i construir de bracet amb el govern. Són els docents els que saben què necessita l’educació; són els gestors culturals els que saben què necessita la cultura... I aquests espais de participació han esdevingut residuals i un aparador d’allò que el govern vol fer.
Alguna cosa que hagin fet bé?
Hi ha moltes coses que s’han fet bé. Hi ha dues variables: no només tenen majoria absoluta, sinó que també tenen sanejament econòmic. Som un municipi que no només no té deute, sinó que té romanent. És evident que tenen l’obligació i la responsabilitat de fer coses. Fa vint anys que estan a l’Ajuntament. Nosaltres discrepem en com es fan aquestes coses.
En teniu exemples? Què és el que us allunya del govern?
Una de les demandes històriques del municipi era el Teatre de la Bòbila i l’obertura del castell de Ribes. Aquest mandat s’ha inaugurat el Teatre de la Bòbila i s’ha obert el castell de Ribes al públic. Això s’ha fet, però, un cop obert, el com és clau per a nosaltres. Com es gestionen aquests equipaments culturals, com es dinamitzen i com els interconnectes és la clau de l’èxit del municipi... És a dir, si tu obres un castell i ofereixes una visita programada al castell, funcionarà perquè és patrimoni, però has de tenir una mirada transversal. Has de pensar com pots fer que la cultura dinamitzi el comerç local, el flux econòmic. Has d’aconseguir que el visitant mengi als teus restaurants, consumeixi productes de proximitat, consumeixi als bars... Sense aquesta interconnexió, és molt difícil que les coses funcionin per si mateixes. Aquí és on diferim i on creiem que hi ha la gran mancança d’aquest govern, perquè la manera com ho fa no respon a una voluntat impulsora, sinó a una voluntat gestora. El nostre cervell no funciona per compartiments i, si volem fer municipis forts, hem d’aconseguir treballar d’aquesta manera. Hi ha hagut projectes estel·lars com l’obertura de l’Autòdrom i de Can Jove. És evident que s’ha de dinamitzar l’Autòdrom. Tenim un patrimoni natural i arquitectònic que s’ha de fomentar, però el com és el gran error. Tu no pots dependre d’un gran inversor que et vingui amb un xec... Has de vetllar pel teu patrimoni, pel teu espai natural, i recuperar un entorn en consonància amb l’entorn on està ubicat i l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa. El govern ha invertit també aquest mandat en polítiques de sostenibilitat d’una manera molt eloqüent i amb la perspectiva de ser capdavanters a l’hora de sortir d’aquesta emergència climàtica, però, d’altra banda, i aquí hi ha la incoherència, dona un xec en blanc a un gran inversor perquè construeixi allò que consideri passant per sobre del territori, del medi natural, i perquè generi una activitat econòmica gens vinculada al nostre territori i que fomentarà llocs de treball en precari, amb la qual cosa tampoc no anem a l’arrel del problema... Tenim un complex sanitari, doncs fes un eix sociosanitari que generi llocs de treball i formació; tenim vinya, doncs fes un eix vinculat a la terra, al món del vi, a l’enologia... No es fomenten aquesta mena d’economies. Amb aquest govern, continuem depenent de grans inversors i, quan vingui una crisi, ja sabem què passa: tot això es desfà.
Diríeu que és l’herència d’una política caduca?
Sí, sí... És la política de ciment, que gentrifica els nuclis, sense compartir espais naturals, sense buscar solucions per a l’accés a l’habitatge, perquè l’accés a l’habitatge no només implica construir, posar ciment, també implica fer un catàleg d’habitatges buits, fer pressió als bancs perquè cedeixin aquests espais, penalitzar tots els que tenen habitatge en desús... I continuem aplicant aquest model continuista de construir, fomentar les grans economies i els grans fons d’inversió i deixem de banda els canvis de model que, a la llarga, ens portaran a tenir economies més fortes, més sostenibles i més estables en el temps, que no depenguin de les grans crisis mundials. La història ja ens ho ha ensenyat. Hem de fer un canvi de mirada.
Dèieu que l’Ajuntament està sanejat. Com afectarà la situació la fugida de grans empreses del polígon comercial?
En el darrer any, després de la pandèmia, ens hem trobat amb la fugida de grans operadors als polígons i amb el tancament de petit comerç, derivat de moltes coses. Tot i tenir l’Ajuntament sanejat, hem de dir que en aquests quatre anys partíem d’un romanent de 25 milions i tancarem el mandat amb un romanent d’un milió. En quatre anys, 24 milions han fugit per cobrir l’assistencialitat. Si tots aquests diners haguessin marxat aplicats a projectes per consolidar polítiques impulsores, potser el petit comerç no hauria tancat, perquè hauríem tingut una continuïtat. Però si l’única política és cedir terrenys i donar un xec en blanc als operadors perquè s’instal·lin al teu municipi i no dinamitzes la resta de coses, no generes una bona mobilitat, una pacificació dels nuclis, una promoció del comerç, no referencies la cultura..., s’acaben abaixant persianes i els grans operadors també acaben marxant. Ara ens quedarem amb un milió de romanent... No sé com podrem gestionar aquestes crisis que ens estem trobant.
Quines són les vostres prioritats si aconseguiu entrar al pròxim govern?
Partint de l’històric, les nostres prioritats són: aplicar una mirada femenina i feminista, perquè necessitem dones en la presa de decisions; l’accés a l’habitatge per als joves i les famílies vulnerables, perquè estem fomentant un municipi dormitori, i una transformació necessària sense perdre de vista la participació per fer nuclis per a tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia