Podem i ERC insten a aprovar ja la llei d’Habitatge

“A veure si entre tant besamans i tant dia històric hi ha temps a aprovar una llei d’Habitatge digna perquè la gent no pagui zulos a preu de palaus i perquè els propietaris no creguin que tenen esclaus en lloc d’inquilins. Això sí que seria Sumar de debò”. Aquest és el dard que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha enviat en forma de desafiament públic a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, perquè posi fi a la gira promocional personal com a candidata de Sumar a La Moncloa en les eleccions estatals del desembre i es concentri en l’aprovació d’una llei que és un dels grans compromisos de legislatura. I en aquest afany ERC no es troba sola, sinó que coincideix amb Podem a l’hora de posar pressió al PSOE amb el calendari, La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha elevat avui el to per reclamar al soci gran de la coalició, el PSOE, que acabi amb les dilacions quan l’últim any de la legislatura ha exhaurit ja el primer trimestre i que no esperi als minuts finals del mandat. “Vull enviar un missatge al PSOE: està acabant la Setmana Santa i el govern té tasques pendents que no poden esperar al final del tercer trimestre ni als exàmens de juliol. Necessitem acordar ja aquesta llei d’Habitatge que ens permeti regular els preus del lloguer, necessitem un topall al cistell bàsic dels aliments i necessitem un topall a les hipoteques a tipus variable que estan asfixiant milers de famílies”, ha desafiat Belarra a l’ala socialista del govern espanyol amb la qual comparteix el Consell de Ministres.

La impaciència de Podem i ERC amb l’espai de Díaz i amb el PSOE –la ministra responsable de la llei és Raquel Sánchez (Transports, Mobilitat i Agenda Urbana)– creix per la imminència de les eleccions municipals del 28 de maig. El gran escull de la nova llei és com fixar un topall màxim a l’alça dels preus del lloguer en zones tensionades (on els preus pugen més) i que hauria de ser del 3%, però aquí la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, actua com a fre. Actualment hi ha vigent un límit del 2% a les actualitzacions de rendes (el preu que el propietari li pot apujar anualment a l’inquilí durant la vigència del contracte), que va ser una solució en el marc de l’escut social contra l’explosió de la inflació i que seguirà en vigor durant tot el 2023. Podem i ERC, però, lluiten ara amb el PSOE per imposar un topall màxim permanent per llei, i aquí és on Calviño hi veu l’enviament d’un missatge negatiu al mercat. I, si en un extrem de la negociació hi ha Calviño, en l’altre extrem hi ha el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, i Rafa Mayoral, diputat d’Unides Podem al Congrés i que abans del salt a la política institucional era advocat de la Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH) i activista contra els desnonaments. Les tensions entre socis han convertit aquest projecte de llei en una de les iniciatives més demorades del mandat: l’avantprojecte va sortir del Consell de Ministres per arribar al Congrés el febrer del 2022, però la comissió de Transports ha trigat gairebé un any abans de reactivar la seva tramitació el gener del 2023. Donara ara una embranzida a la llei podria permetre la seva aprovació al Congrés abans de la cita electoral municipal del 28 de maig, de tal forma que els alcaldables dels partits impulsors de la llei podrien exhibir-la com a banderí electoral, però la seva aprovació definitiva al Senat i la seva publicació al BOE arribaria després de les eleccions. En el cas d’ERC, a més, s’hi suma la tensió d’haver vist com el fet de ser el soci indispensable del govern de Pedro Sánchez no va impedir que la llei catalana de lloguers –que fixa topalls de preus– fos impugnada al Tribunal Constitucional. En una oda a la sincronia de la interferència judicial en la política, el 10 de març del 2022 el Constitucional va estimar parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP a la llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de lloguer –impulsada per ERC, Junts, els comuns i la CUP– en el mateix moment en què ERC salvava les esmenes a la totalitat de Junts, el PDeCAT, el PNB i el PP contra la llei estatal. En aquest debat la diputada d’ERC Pilar Vallugera s’ha vist obligada a recordar a la ministra Raquel Sánchez que “la competència en matèria d’habitatge és una competència exclusiva de les comunitats” i ho ha fet tot recitant des de la llei d’habitatge 18/2007 fins a la 11/2020, la que finalment va ser mutilada pel TC. “Respecte escrupolós”, li va correspondre la ministra Sánchez al Congrés sobre les competències de la Generalitat.