“La població és més activa, igualitària i oberta des que governen les esquerres”

Hem donat un tomb impor­tant a la política i la soci­e­tat, que venia d’uns anys una mica estan­cada, i des que hi ha govern d’esquer­res pel car­rer veus can­vis en la manera de fer i fun­ci­o­nar.

La població és molt més activa, oberta i igua­litària. En l’àmbit polític, hi ha molta pau orgànica, i fins i tot una ante­rior alcal­dessa m’ho ha comen­tat, no hi ha alda­rulls mediàtics.

Fa temps que em sento per­se­guit per aquest tema i de fet durant el pri­mer man­dat ja va pas­sar. És Impulso Ciu­da­dano qui pre­senta reque­ri­ments als ajun­ta­ments on no veu la ban­dera espa­nyola. No en faig cas.

Sem­pre en que­den, sobre­tot en finan­ces, però l’Ajun­ta­ment econòmica­ment està molt bé. Quan vam entrar vam fer un pla econòmic i hem man­tin­gut la ràtio de solvència. No tenim prou recur­sos, però hem sabut admi­nis­trar els que tenim.

No. Sí que tinc la sen­sació que el fet de dir que no em tor­nava a pre­sen­tar gene­rava estra­nyesa; de fet, pel car­rer des de fa mig any haig de con­ti­nuar expli­cant que fins al 17 de juny con­ti­nuaré sent l’alcalde. A tots els ajun­ta­ments es comenta que s’aca­ben obres de pressa, però aquí no ha pas­sat, i qui ho digui ignora l’admi­nis­tració local, perquè no s’atorga una sub­venció o es licita un pro­jecte d’avui per demà, perquè un alcalde no es pre­senti. Hi ha mol­tes coses que fa anys que estan en marxa i arri­ben ara, però no hi ha res que es vul­gui aca­bar abans de mar­xar.

S’han fet apos­tes de si aca­baríem i els qui les han fet les han per­dut; jo era dels que deien que arri­baríem fins al final i bé.

Si aga­fem com a referència els ciu­ta­dans que ens l’han cri­ti­cat, són un cen­te­nar dels gai­rebé 20.000 habi­tants. Però som recep­tius a fer millo­res en dies de reco­llida, sis­te­mes, mides de cubells... L’opo­sició hi ha tin­gut un paper d’estrassa, perquè volia fer elec­to­ra­lisme, però alhora no pot dir que no perquè sap que és un ser­vei impres­cin­di­ble.

Ha estat bas­tant absent, suposo que s’ha sen­tit der­ro­tada en veure que hi havia una majo­ria que con­for­mava govern i ha tirat una mica la tova­llola, també ha estat mal­des­tra a vega­des. En l’àmbit muni­ci­pal és molt difícil fer opo­sició perquè si la fas molt cons­truc­tiva sem­bla que esti­guis afa­vo­rint l’equip de govern, i una de des­truc­tiva tam­poc et fa lluir i fa mal al poble; no tens mit­jans de comu­ni­cació per expli­car què estàs fent. A Car­de­deu n’han fet poca.

Sí, hem acon­se­guit una majo­ria al con­sis­tori i al ple, i sem­bla que fem el que volem, però als ciu­ta­dans els hem escol­tat tan­tes vega­des com ha cal­gut i jo tinc el des­patx obert, hi rebo molta gent, m’agrada escol­tar-la, hem estat oberts a totes les crítiques i comen­ta­ris. Ha pogut sem­blar que governàvem en majo­ria abso­luta, però som en una coa­lició.

Sí, no hem fet res en con­tra de la llei i tenim Secre­ta­ria i Inter­venció que ho regu­len diària­ment; s’ha anat fent, i segu­ra­ment en alguna ocasió de manera mal­des­tra. Però no tenim cap recurs inter­po­sat ni cap con­tenciós que se’ns hagi gua­nyat per una mala praxi admi­nis­tra­tiva.

Per totes dues coses, i segu­ra­ment una és con­seqüència de l’altra. Som una població que gen­tri­fica la gent, des del 1800 ja venia a Car­de­deu gent de Bar­ce­lona a pren­dre els aires perquè s’hi vivia millor, els met­ges de Bar­ce­lona ens els envi­a­ven a fer salut. Això passa ara perquè tenim esco­les públi­ques de molta qua­li­tat i venen a viure-hi famílies, i això expulsa la gent del ter­ri­tori, tal com passa en altres muni­ci­pis pro­pers a Bar­ce­lona, seguim estant molt ben comu­ni­cats amb la capi­tal, i això apuja els preus de l’habi­tatge. Car­de­deu té un nucli urbà molt com­pacte i no té urba­nit­za­ci­ons, no hi ha molt a cons­truir, i per tant hi ha hagut poca opor­tu­ni­tat de fer habi­tatge social. Hem fet peti­tes actu­a­ci­ons: desin­cen­ti­var els pisos buits, gra­var els locals amb l’IBI, recon­ver­tir en habi­tatge bai­xos comer­ci­als en desús, hem com­prat tot allò que se’ns ha posat a l’abast pro­vi­nent de la banca tòxica, hem anat a tots els temp­te­jos i retrac­tes... Arri­bes a cobrir només l’emergència social; ens faria falta un parc, i d’això tot el país n’està molt man­cat, i espe­rem polítiques glo­bals que ens aju­din a fer habi­tatge social. Tenim també un habi­tatge ocu­pat que ben aviat podrà ser habi­tatge social i gua­nya­rem uns 12-14 pisos. També s’està tre­ba­llant un pla urbanístic amb una vin­tena de pisos de pro­tecció ofi­cial...

És una pilota molt grossa, i no només pel fet que es va pen­sar el 2002 i es va tre­ba­llar el 2005, amb un esce­nari de bom­bo­lla i crei­xe­ment espec­ta­cu­lars, amb uns sec­tors que es pen­sava que engrei­xa­rien el poble, però la bom­bo­lla va escla­tar… Cal­dria un replan­te­ja­ment; de fet, de manera pun­tual s’ha fet algun retoc al pla­ne­ja­ment, fent sec­tors més fàcils d’asso­lir, n’hem pogut arre­glar algun perquè sigui més lla­mi­ner, n’ani­ran sor­tint i sor­gi­ran equi­pa­ments, segu­ra­ment faria falta un pavelló nou, una altra escola…

Sí, aquí ve el hàndi­cap econòmic, que la gent no sap el dine­ral que costa 100 metres de vorera, i qui diu vore­res diu asfal­tatge i cla­ve­gue­res. És una crítica que assu­meixo, les vore­res estan molt mala­ment. Algu­nes tenen 45 centímetres d’amplada, però és que si han de pas­sar cot­xes per les dues ban­des no poden ser més grans. Tam­poc es poden arran­jar d’un dia per l’altre, i molts dels arran­ja­ments tam­poc agra­da­rien perquè vol­drien dir eli­mi­nar el vehi­cle, i no hem anat més enllà perquè de la nit al dia no volíem eli­mi­nar el sis­tema motriu de la gent, per bé que és evi­dent que si alguna cosa sobra, a Car­de­deu i arreu, són vehi­cles.

No som més macos ni més llet­jos que enlloc, tenim la nos­tra quota, i si pas­sen coses al país algun dia ens toca; però en les ràtios que tinc de la Dipu­tació no sor­tim pas mala­ment. Hi ha hora­ris i èpoques de l’any més con­tro­ver­tits, però això també és sabut en els cer­cles poli­ci­als, que quan es fa fosc més d’hora o s’apropa Nadal hi ha més furts, com a tot arreu. Estic molt con­tent de la segu­re­tat que tenim.

Volien posar pan­ta­lles acústi­ques a tota la via del tren i ho vam poder atu­rar perquè hau­rien fet un mur i la via ja separa una mica el nord i el sud del muni­cipi; volem inver­si­ons perquè els trens fan soroll. I la freqüència: si anem a Bar­ce­lona veiem que passa un tren per anar a Gra­no­llers cada quinze o vint minuts, a Car­de­deu hem d’espe­rar-lo mitja hora o una hora el cap de set­mana i a Sant Celoni hi torna a haver molta freqüència; no tenim la que per­toca.

La millora manera de fer-ho és que no hi pas­sin els cot­xes, i sem­bla impos­si­ble però hi arri­ba­rem. La car­re­tera de Dos­rius va a una cruïlla històrica, un punt con­flic­tiu. La mobi­li­tat s’ha de resol­dre de dife­rents mane­res perquè no hi ha una única solució que la pugui can­viar d’avui per demà.

El polígon de Car­de­deu està ple, per tant hauríem de veure on posem més acti­vi­tat econòmica i indus­trial. Què ens apor­ta­ria gua­nyar més ter­reny indus­trial? Algun IAE, i aca­ba­ria sent esca­dus­ser, a canvi de mal­me­tre una part del ter­ri­tori…

Hem can­viat tot l’enllu­me­nat públic del muni­cipi a LED, hem posat pla­ques foto­vol­tai­ques a tres de les qua­tre esco­les, pla­ques solars al com­plex espor­tiu, cal­de­res de bio­massa a dos equi­pa­ments, car­re­ga­dors elèctrics a dife­rents punts del muni­cipi...

Al revés, la gent de Car­de­deu difícil­ment se’n va a Gra­no­llers a fer ges­ti­ons; de fet, bai­xar ara a Gra­no­llers és un hàndi­cap, i abans s’hi bai­xava en deu minuts. Car­de­deu con­ti­nua sent un cen­tre impor­tant i pas­se­jant pel muni­cipi veus gent dels pobles veïns; tam­poc ho volem pro­moure, i segu­ra­ment hi ha gent que pensi que Car­de­deu ha de ser marca… Més val ser cua de lleó que cap de ratolí, no sé si val la pena ser molt impor­tants, n’hi ha que volen que Car­de­deu apa­re­gui ben gran, però penso que és millor fer bé les coses.

En quan­ti­tat han anat crei­xent. Soc dels que havien jugat a hand­bol en una pista des­co­berta; per això em va fer il·lusió estre­nar el pavelló. Després el muni­cipi va anar crei­xent, les neces­si­tats s’han dupli­cat i els esforços són de qua­drar gra­e­lles d’ús dels equi­pa­ments. Car­de­deu és una vila espor­tiva sense tenir cap campió del món, s’hi prac­tica molt esport i el fomen­tem de manera comu­nitària.

Ens enor­gu­lleix molt perquè a més és una tele­visió comu­nitària que ho fa extra­or­dinària­ment bé. Inten­tem expli­car-ho, però tam­poc ens podem posar a la casa dels altres perquè això pot fer que la gent pensi que la tele­visió de Car­de­deu és la veu de l’Ajun­ta­ment, i volem sepa­rar-ho, perquè ni volem influir-hi ni hi tenim edi­to­rial.

Era una vocació molt interes­sant, la vaig seguir bas­tant de prop, conec els seus pre­cur­sors i encara veig que van pin­tant algun camí de la roda­lia. És molt interes­sant, quan em jubili m’agra­da­ria seguir aquest camí, però no sé si la gent sap que Car­de­deu n’és el domi­cili social, perquè avui dia els domi­ci­lis soci­als no són res més que algun reque­ri­ment del Regis­tre Mer­can­til, i he cone­gut dife­rents seus soci­als d’aquesta asso­ci­ació, però no sen­tim que sigui nos­tra sinó dels Països Cata­lans.