Política

Solius marca el mandat

El tancament de l’abocador, amb adreça a Llagostera, ha estat el principal maldecap de l’equip de govern

El nou CAP i la nova residència i la legalització de Font Bona i Selva Brava, els reptes a entomar en el pròxim mandat

Les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2019 van supo­sar un canvi de color polític a l’Ajun­ta­ment de Lla­gos­tera. Tot i la sòlida majo­ria abso­luta que en els ante­ri­ors comi­cis havia obtin­gut Fermí San­ta­ma­ria, alcalde inin­ter­rom­pu­da­ment des del 2007 fins al 2019, la seva suc­ces­sora com a alcal­da­ble de Junts, Pilar Aliu, no va poder fer valer el seu lle­gat. A pesar d’encapçalar la llista més votada, va per­dre qua­tre de nou regi­dors i l’acord entre ERC (4 regi­dors) i la CUP-Alter­na­tiva (3 regi­dors) va enviar Junts a l’opo­sició i va encim­be­llar Toni Navarro (ERC) a l’alcal­dia. Era el pri­mer govern d’esquer­res de Lla­gos­tera des de l’època de Lluís Postigo, alcalde entre el 1999 i el 2007. El PSC, amb Àlex Maqueda com a únic regi­dor, també va pas­sar a l’opo­sició.

El man­dat a Lla­gos­tera serà recor­dat, com arreu, per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, però sobre­tot per la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) que obli­gava a tan­car el com­plex de trac­ta­ments de resi­dus de Solius, cone­gut popu­lar­ment com l’abo­ca­dor de Solius. Una patata calenta que ha gene­rat molts mal­de­caps al con­sis­tori. L’equi­pa­ment té l’adreça a Lla­gos­tera i ocupa en gran majo­ria el seu terme muni­ci­pal, però també una petita part del de Santa Cris­tina d’Aro. Aques­tes dues pobla­ci­ons, jun­ta­ment amb Sant Feliu de Guíxols, Cas­tell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni, són les que inte­gren el con­sorci que encara ges­ti­ona l’abo­ca­dor, que també donava ser­vei a altres muni­ci­pis del Gironès i el Baix Empordà.

La sentència, emesa el juliol del 2020, donava la raó a un veí que havia pre­sen­tat un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu con­tra l’ampli­ació del com­plex i la seva poste­rior regu­la­rit­zació perquè les obres es van fer sense permís en ter­renys pro­te­gits del massís de Cadi­re­tes. El TSJC donava el marge d’un mes per fer efec­tiu el tan­ca­ment de l’abo­ca­dor. David Par­ron, pre­si­dent del con­sorci i regi­dor de Medi Ambi­ent de Lla­gos­tera (CUP), ja va dir que aquest ter­mini d’exe­cució no era tècni­ca­ment via­ble, tot i que de ganes de tan­car-lo no li’n fal­ta­ven, ja que aquest era jus­ta­ment un dels objec­tius del seu par­tit. L’equi­pa­ment, doncs, va con­ti­nuar fun­ci­o­nant amb nor­ma­li­tat fins que a prin­ci­pis d’aquest 2023 la Gene­ra­li­tat va anun­ciar que el 12 de febrer es dei­xa­rien d’abo­car dei­xa­lles a Solius.

Des d’aquell dia, el cen­tre ha fun­ci­o­nat única­ment com a com­plex de trans­ferència de resi­dus cap a altres abo­ca­dors. El tan­ca­ment de Solius, però, ha gene­rat diver­sos pro­ble­mes a les pobla­ci­ons con­sor­ci­a­des. D’entrada, han hagut de deri­var les dei­xa­lles al cen­tre de Vaca­ris­ses, amb els con­següents sobre­cos­tos per tona gene­rada de rebuig a causa de la seva llu­nya­nia. El preu es va dis­pa­rar dels 118 als 207 euros i va pro­vo­car les quei­xes dels muni­ci­pis con­sor­ci­ats. L’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC) final­ment va refer l’esquema de repar­ti­ment de cos­tos fins a esta­blir una xifra de 158 euros, que s’homo­loga amb la de les pobla­ci­ons no con­ces­sionàries que també feien ús de l’abo­ca­dor. Els 50 euros res­tants, que havien de ser­vir per fer front al cost anual de man­te­nir l’abo­ca­dor clau­su­rat, final­ment els assu­mirà l’ARC.

El sege­lla­ment de Solius fina­lit­zarà el 2025, però encara que­darà pen­dent resol­dre el futur de la planta de com­pos­tatge de la fracció orgànica que hi con­ti­nua fun­ci­o­nant i, sobre­tot, enge­gar un pro­ce­di­ment per fer un nou com­plex comar­cal de gestió de resi­dus, que es pre­veu que s’allar­gui uns quants lus­tres.

Tre­ba­llar per al residu zero

No deixa de tenir la seva iro­nia que aquests pro­ble­mes amb la gestió dels resi­dus pro­pis els hagi tin­gut, entre altres, un dels muni­ci­pis més efec­tius en la reco­llida selec­tiva, com és el cas de Lla­gos­tera, pio­ner a les comar­ques de Girona en el sis­tema porta a porta. L’equip de govern va assu­mir el com­promís de resi­dus zero i va des­ple­gar el porta a porta, que ja fun­ci­o­nava, en algu­nes urba­nit­za­ci­ons i veïnats de fora del nucli urbà, com ara la Canyera, Mata i Mont-rei. Amb aquesta acció, que tant l’equip de govern com l’opo­sició han dit que volen esten­dre en el futur a més dis­se­mi­nats, la reco­llida selec­tiva a Lla­gos­tera va aug­men­tar el 2022 un 10,9% i es va situar en un total del 83%.

Tren­cant la tendència d’exter­na­lit­zació, l’equip de govern, d’ERC i la CUP, ha tre­ba­llat al llarg del man­dat per muni­ci­pa­lit­zar ser­veis públics. És el cas del de jar­di­ne­ria –ope­ració mal valo­rada per Aliu en una entre­vista a aquest diari– o el de neteja dels 27 edi­fi­cis muni­ci­pals. El ple del gener pas­sat va apro­var aquesta muni­ci­pa­lit­zació, amb l’abs­tenció del PSC i el vot en con­tra de Junts, i va subro­gar els tre­ba­lla­dors de l’empresa pri­vada que havia pres­tat el ser­vei fins al 31 de desem­bre del 2022, dia en què va vèncer el con­tracte. L’equip de govern també té la intenció de muni­ci­pa­lit­zar el ser­vei de zona blava.

El pro­blema de les urba­nit­za­ci­ons

El con­sis­tori de Lla­gos­tera també ha hagut de bre­gar amb pro­ble­mes en urba­nit­za­ci­ons pri­va­des que tenen ser­veis bàsics molt degra­dats. Va posar fil a l’agu­lla per recep­ci­o­nar la de la Canyera, on queda pen­dent el soter­ra­ment de línies per part d’Endesa i Telefónica, i ara està pen­dent de tra­mi­tar la lega­lit­zació de Font Bona i Selva Brava. En aquests dos dis­se­mi­nats hi ha hagut talls d’aigua cons­tants a causa del mal estat de la xarxa, que ges­ti­ona Rec Madral. Les ava­ries i les fui­tes han estat una cons­tant en aques­tes dues urba­nit­za­ci­ons. De fet, l’agost de l’any pas­sat, en plena canícula, una ava­ria a la cano­nada prin­ci­pal va dei­xar els veïns sense aigua durant qua­tre dies. L’Ajun­ta­ment va moure fitxa i va deci­dir, com ja havia fet San­ta­ma­ria el 2017 a la Canyera, cons­truir una nova cano­nada paral·lela a la de Rec Madral. Cos­tarà cap a un milió d’euros i sub­mi­nis­trarà aigua a les dues urba­nit­za­ci­ons a través d’un ser­vei alter­na­tiu assu­mit per Aqua­lia.

Entre les tas­ques més impor­tants de l’equip de govern, també hi ha hagut l’ampli­ació amb fins a 30 pisos del parc d’habi­tatge públic des­ti­nat a llo­guer social, així com l’habi­li­tació de 50 pla­ces d’apar­ca­ment en un espai al final del car­rer Albertí.

El futur man­dat

En el nou man­dat, l’equip de govern sor­tint haurà d’afron­tar dos temes cab­dals. D’entrada, la cons­trucció d’un nou CAP en uns ter­renys que ja ha cedit a prop del tana­tori. L’actual està situat en uns ter­renys inun­da­bles del parc de l’Estació i no es pot ampliar per poder donar més i millors ser­veis. També s’haurà de des­en­ca­llar la cons­trucció d’una nova residència geriàtrica.

Pel que fa a les elec­ci­ons, la bona entesa entre els dos socis de govern fa pre­veure una nova aliança entre la CUP i ERC si els números ho per­me­ten. De fet, Pilar Aliu, encara cap de l’opo­sició, ja assu­mia en una entre­vista a aquest diari que l’única manera que Junts tindrà de gover­nar serà amb majo­ria abso­luta. També va adme­tre que durant el man­dat hi ha hagut bona relació entre tots els grups: “Vam fer un sopar de regi­dors quan va ple­gar David Par­ron per motius labo­rals.”

Acord d’esquerres.
Junts va perdre la majoria absoluta el 2019, tot i el llegat de Fermí Santamaria després de 12 anys a l’alcaldia, i això va obrir la porta a un acord entre ERC i la CUP que tot fa pensar que es reeditarà en el pròxim mandat si els resultats electorals ho permeten.
Eduard Díaz
ERC.
Actual regidor de Noves Tecnologies i Turisme. Treballa com a autònom desenvolupant pàgines web i és membre de la Colla Gegantera de Llagostera i del club d’handbol.
Narcís Llinàs
Junts.
Torna a la política municipal després d’haver estat regidor d’Urbanisme i Brigada Municipal del 1995 al 1999 i del 2003 al 2007. És empresari i forma part de diverses entitats.
Jordi Casas
CUP.
Al desembre va substituir David Parron com a regidor d’Hisenda i Medi Ambient. És psicopedagog i ha participat en diverses entitats de Llagostera, com ara la revista ‘El Butlletí’.
Àlex Maqueda
PSC.
L’únic alcaldable que repeteix a Llagostera. També ha estat conseller al Consell Comarcal del Gironès. És membre de l’AFA Lacustària i de la Colla Gegantera de Llagostera.

LES CLAUS

L’abocador.
El tancament de Solius ha estat un maldecap per a Llagostera, un municipi que pot presumir d’un alt percentatge de recollida selectiva (83% el 2022).
Pendent.
La legalització d’algunes urbanitzacions privades i la posada al dia dels seus serveis és un tema encara pendent per resoldre en el pròxim mandat.
Edificis.
Llagostera haurà d’afrontar la construcció d’un nou CAP per poder donar més i millors serveis, i una nova residència geriàtrica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.