Unes noves majories
La divisió de l’espai postconvergent i l’absència d’Albert Piñeira posen molt cara a Junts la revalidació de la majoria a Puigcerdà
L’oposició tova d’ERC i el paper del PSC poden obrir les portes del govern a les esquerres
A Puigcerdà, no es presenta a la reelecció l’alcalde dels últims dotze anys, Albert Piñeira (Junts per Catalunya), i, com sol ser habitual en aquests casos, hi ha una vertadera cursa per ocupar la seva cadira. En alguns casos, la cursa és a l’esprint –quatre dels sis candidats són nous– i en altres és un esprint d’una cursa de fons –dos dels candidats repeteixen.
La disputa de l’alcaldia de l’espai postconvergent i les legítimes, però tenses, aspiracions dins de Junts per Catalunya és un dels aspectes més rellevants de la campanya a la capital de la Cerdanya. El resultat d’aquest panorama són tres llistes: la que manté les sigles de Junts per Catalunya, encapçalada per Jordi Gassió; Treballen per Puigcerdà, encapçalada per l’empresària Carme Martí (la rival de Gassió a Junts), i Futur per Puigcerdà, liderada per Francesc Armengol, un dels actius dels convergents i les seves seqüeles a la comarca.
Jordi Gassió i Carme Martí es van disputar el número 1 de la llista de Junts en una votació interna que va ser favorable a Gassió per un sol vot de diferència, però amb un vot emès que no era en blanc sinó que hi figurava el nom de Martí. El debat intern que això va generar va acabar amb la formació de la nova llista de Martí, que, des del primer moment, ja va remarcar que era el moment del canvi i que el canvi l’havia de liderar una dona, i que en cas de reeixir, seria la primera alcaldessa que té la capital cerdana.
Gassió vol donar una imatge de renovació de Junts amb una llista amb moltes novetats, en què només repeteixen dues regidores actualment al consistori, que el cap de llista situa en llocs preeminents, al tercer i al cinquè lloc. D’aquesta manera, vol visibilitzar que assumeix el llegat de les coses positives que han dut a terme els governs d’Albert Piñeira, però que no és un continuador de les polítiques del seu antecessor.
L’altre factor rellevant d’aquest espai postconvergent és l’entrada de ple en la política de primera línia de Francesc Armengol, que ha estat un dels assessors d’Albert Piñeira, sense estar a les seves llistes. És un home de pes a la Cerdanya. Empresari potent a la comarca i president de la patronal Empresariat Cerdanya i de l’Associació Universitària de la Cerdanya –que organitza la Universitat d’Estiu–, és un dels candidats més ben situats per disputar l’alcaldia a Junts. De fet, no tanca la porta a cap pacte, i remarca que són una marca de territori i que no es deuen a cap partit. Tot i haver estat assessor de Piñeira o una persona que li ha donat suport tècnic, considera que el projecte de l’actual alcalde està esgotat i que cal una sacsejada per recuperar la capitalitat comarcal i per tornar a ser un referent al Pirineu.
Amb aquest panorama, doncs, tot sembla indicar que Junts per Catalunya ho tindrà difícil per reeditar la majoria actual i, de fet, la que ha tingut durant els dotze anys de govern de Piñeira. En el marc d’aquesta conjuntura, ERC, que repeteix amb Joan Manel Serra al capdavant de la llista, també hi veu la possibilitat d’accedir al govern municipal, que van liderar durant els dotze anys anteriors a l’etapa de Piñeira, amb les còmodes majories de Joan Carretero –abans de passar a Reagrupament– i Joan Planella. De fet, ell es postula com l’únic canvi real i també coincideix que Puigcerdà ha de reforçar la seva capitalitat comarcal, i fa valer l’experiència que ha adquirit en els quatre anys durant els quals ha estat a l’oposició. Ell també proposa treballar per convertir-se en la cocapital de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran.
La forquilla d’aspirants a l’alcaldia la completen Ester Jiménez, del PSC, i Matías Bertrán, del PP. Ester Jiménez vol tornar a situar el Partit dels Socialistes de Catalunya al ple després de dos mandats sense tenir-hi representació. Compta amb l’embranzida que les enquestes concedeixen al partit en el conjunt del país. De fet, els resultats del PSC poden ser clau a l’hora de configurar una nova majoria al consistori, cosa a la qual aspira. Jiménez té com a prioritat posar fi a les majories absolutes, siguin del color que siguin, i sobretot evitar el bipartidisme. Cal recordar, en aquest sentit, que, tot i que sempre hi ha hagut més d’un partit al consistori, la presència d’un tercer actor ha estat molt residual. I, per la seva banda, el Partit Popular vol mantenir l’únic escó que té en l’actualitat ara amb Matías Bertrán com a cap de llista en substitució de Meritxell Forment.
Manteniment
Si s’analitzen les línies mestres dels projectes per a Puigcerdà, es pot convenir que tots insisteixen que no calen grans projectes, sinó molt de manteniment i neteja dels espais i equipaments públics, així com la necessitat de millorar la seguretat ciutadana, la percepció de la seguretat. Com ja ha quedat reflectit anteriorment, també tots creuen que cal reforçar la capitalitat comarcal i pirinenca de la vila i, en aquest sentit, alguns més clarament que altres diuen que cal diversificar l’economia local.
Jordi Gassió vol centrar la seva acció de govern en el dia a dia de la vila i vol treballar en aspectes com ara la neteja, el manteniment, etc. Carme Martí fa una formulació més general, afirma que no farà grans promeses, sinó que aposta per vetllar per un bon funcionament diari dels afers públics de Puigcerdà. Per Francesc Armengol també és un nou mandat en el qual la neteja, el manteniment i la seguretat han de ser clau.
Tots els caps de llista aposten també per millorar la seguretat. Puigcerdà és un municipi fronterer amb molt de trànsit de persones i les peticions de més efectius policials han estat una constant durant els últims anys. Tot plegat coincideix amb l’increment que s’ha registrat de trucades al 112 –no totes per temes de seguretat–; la Cerdanya és la comarca de l’Alt Pirineu i l’Aran on aquest increment és més rellevant.
Joan Manel Serra posa l’accent també en l’educació com un dels eixos fonamentals del seu projecte per a Puigcerdà –aposta per reforçar l’oferta pública actual i ampliar-la amb cicles formatius de grau universitari– i també la promoció de l’habitatge. De fet, és un dels aspectes clau per reforçar la capitalitat que reclama.
Ester Jiménez proposa la creació d’un sistema àgil de consulta ciutadana que faci arribar al govern municipal les seves propostes i ajudi a prendre decisions en projectes importants i també en el dia a dia. També aposta per reforçar l’atenció social a les persones, per habilitar un centre cívic i per millorar el transport públic.
Finalment, Matías Bertrán, que des de l’any 2009 treballa per consolidar el partit als principals municipis de la Cerdanya, vol un Puigcerdà que lideri la comarca.
