Tortosa, bipolaritzada

Les elec­ci­ons del 28-M posen en joc a Tor­tosa la capa­ci­tat de l’espai post­con­ver­gent per man­te­nir l’hege­mo­nia dels dar­rers 16 anys, amb una can­di­da­tura d’un par­tit polític d’obediència local (Junts per Tor­tosa) que incor­pora tant el PDe­CAT com Junts per Cata­lu­nya, i alhora posen a prova les pos­si­bi­li­tats de victòria de la suma entre Movem Tor­tosa –vin­cu­lat als comuns– i el PSC, una reva­li­dació de l’ano­me­nada “oli­vera tor­to­sina” (PSC i IC) que el 1999 va poder tren­car un cicle inin­ter­rom­put de governs con­ver­gents i va acce­dir al govern de la ciu­tat després d’empa­tar a regi­dors amb CiU i aliar-se amb el PP.

Esta bipo­la­rit­zació, amb l’alcal­dessa Merit­xell Roigé com a cap de car­tell de Junts per Tor­tosa i amb el dipu­tat dels comuns Jordi Jor­dan com a alcal­da­ble de la coa­lició Movem-PSC, marca uns comi­cis en què, en canvi, molt pro­ba­ble­ment, la clau la tindrà Esquerra Repu­bli­cana, ja que s’entre­veu com­pli­cat que cap de les dues opci­ons pre­vi­si­ble­ment majo­ritàries puguen asso­lir els onze regi­dors que donen la majo­ria abso­luta. Una Esquerra que s’enco­mana per segona vegada a Xavier Faura, que s’ha man­tin­gut fins ara equi­dis­tant i que ha estat el blanc dels mis­sat­ges dels par­tits d’esquer­res –també la CUP–, que li dema­nen que digui ober­ta­ment si apos­tarà pel canvi o apun­ta­larà Roigé al poder.

Tant la CUP, que podria cap­tar l’elec­to­rat de Movem que no haja apro­vat un acord amb els soci­a­lis­tes, com Ciu­ta­dans, sobre qui pesa sobre­tot el des­gast de la marca després d’haver-se estre­nat este man­dat en el ple, inten­ta­ran man­te­nir la repre­sen­tació, men­tre que tres nous actors irrom­pen des de la dreta per inten­tar entrar en la política tor­to­sina. Una tendència a la frag­men­tació que enca­rirà el preu del regi­dor i que podria afa­vo­rir, a través de la llei D’Hondt, la força més votada. Estes tres opci­ons són: Tor­to­sins pel Monu­ment, que no s’auto­de­fi­neix ideològica­ment però duu com a pro­posta estel·lar el man­te­ni­ment del monu­ment fran­quista a la bata­lla de l’Ebre, amb l’argu­ment que la història no es pot esbor­rar i que ha de ser un ele­ment des­ta­cat des dels punts de vista arqui­tectònic i pedagògic; la ultra­dreta de Vox, lide­rada per Mont­ser­rat Mon­ta­nuy, una excap de llista de la neo­fei­xista Coa­lición Naci­o­nal (Falange, Demo­cra­cia Naci­o­nal i Ali­anza Naci­o­nal) a Bar­ce­lona el 2015, i Valents, que a Tor­tosa s’ha posat en mans de l’his­triònic Ximo Llo­pis, excap de llista de Ciu­ta­dans a Roque­tes, on encara és regi­dor no ads­crit, i que recent­ment va pre­sen­tar la seua can­di­da­tura ves­tit de boxe­ja­dor i amb música de Rocky.

Anècdo­tes al marge, el man­dat ha estat mar­cat pel govern en mino­ria de Junts per Tor­tosa, pri­mer només amb els seus set regi­dors i, entre el 2020 i el 2022, de bra­cet amb el PSC d’Enric Roig, que final­ment va fer un pas al cos­tat per apla­nar el cop de volant que ha por­tat final­ment els soci­a­lis­tes a aliar-se amb Movem Tor­tosa. Tot i el pacte amb el PSC, el govern va con­ti­nuar en mino­ria (10 dels 21 regi­dors) i això li ha impe­dit, per exem­ple, abor­dar pro­jec­tes com l’ampli­ació de l’audi­tori Felip Pedrell.

Mal­grat tot, Roigé ha sabut nave­gar. Durant els dos pri­mers anys va haver de pror­ro­gar els pres­su­pos­tos muni­ci­pals, però va tei­xir ali­an­ces pun­tu­als amb ERC i amb Ciu­ta­dans per apro­var modi­fi­ca­ci­ons de crèdit prou subs­tan­ci­als per no fre­nar l’acció de govern. Després, en els comp­tes del 2022, i en vista de la impos­si­bi­li­tat de tan­car una entesa amb algú que no fos el PSC, Roigé va pre­sen­tar la pri­mera qüestió de con­fiança de la història de l’Ajun­ta­ment. Això forçava els seus rivals a enten­dre’s per arti­cu­lar una moció de cen­sura o a per­me­tre l’apro­vació automàtica del pres­su­post. Movem i ERC no es van posar d’acord –a més a més, neces­si­ta­ven el vot de Cs per des­ban­car l’alcal­dessa– i el pres­su­post de Roigé va entrar en vigor.

L’alcal­dessa i alcal­da­ble de Junts per Tor­tosa ha cul­mi­nat pro­jec­tes que han trans­for­mat urbanísti­ca­ment la ciu­tat, com ara la nova plaça de la Cate­dral, la nova plaça de l’Ajun­ta­ment per a via­nants i el nou car­rer Cer­van­tes, i a la vegada ha acon­se­guit posar els fona­ments de la rein­dus­tra­lit­zació i cap­tar, entre d’altres, una de les prin­ci­pals inver­si­ons pri­va­des de la història a les Ter­res de l’Ebre, amb la implan­tació de la mul­ti­na­ci­o­nal de la fusta Kro­nos­pan al polígon Cata­lu­nya Sud. Així, Roigé sent que ha com­plert els seus dos prin­ci­pals objec­tius: fer una ciu­tat més ama­ble i gene­rar opor­tu­ni­tats.

Per la seua banda, l’opo­sició ha qüesti­o­nat sobre­tot que el govern de Junts, amb el PSC o sense, ha inten­tat actuar com si tingués la majo­ria abso­luta, sense con­sen­suar els prin­ci­pals pro­jec­tes, i ha pri­o­rit­zat les grans actu­a­ci­ons urbanísti­ques per damunt de les polítiques soci­als o d’un model de ciu­tat.

El man­dat s’acaba enmig de la polèmica gene­rada per la ins­trucció judi­cial del cas Efial. El jutge hi veu un pos­si­ble frau de més d’un milió d’euros de la con­sul­tora a l’Ajun­ta­ment de Tor­tosa, durant l’època en què Roigé va ser pre­si­denta de l’empresa pública muni­ci­pal d’Urba­nisme, però ni l’Ajun­ta­ment ni cap res­pon­sa­ble polític ni tècnic del con­sis­tori figu­ren com a inves­ti­gats en el cas. Movem, ERC, el PSC, la CUP i Cs van rebre expli­ca­ci­ons de l’alcal­dessa en l’última junta de por­ta­veus i, pel que van dir després durant l’últim ple del man­dat, les van tro­bar prou lògiques, però el con­flicte no s’ha tan­cat, perquè ni Movem ni el PSC veuen esvaïda l’ombra del dubte i perquè tota l’opo­sició exi­gix que l’Ajun­ta­ment es per­sone en la causa per recla­mar els diners del pre­sumpte frau.

Amb vista a l’arren­cada del pro­per man­dat, el gran repte de la ciu­tat serà la incor­po­ració a la trama urbana dels ter­renys de Renfe, que Adif ha retor­nat a la ciu­tat 26 anys després que les vies que la cre­ua­ven van que­dar en desús. S’hi pre­ve­uen espais verds, habi­tat­ges, comerços i equi­pa­ments. L’apro­fi­ta­ment de fons euro­peus per crear habi­tatge social –sobre­tot al nucli antic– i per a la reha­bi­li­tació d’habi­tat­ges, i també per donar un nou impuls turístic a Tor­tosa, són els altres dos eixos deter­mi­nants de futur.

La gran incògnita de cara al dia 28 és si Movem-PSC sabrà aglu­ti­nar el vot pel canvi, si Junts per Tor­tosa podrà mobi­lit­zar els seus com en les grans fites con­ver­gents i si l’aritmètica dei­xarà d’inco­mo­dar tot­hom, ja que en el man­dat que s’acaba ha impe­dit tant un govern fort de Junts per Tor­tosa com una alter­na­tiva natu­ral i con­sis­tent.