Govern i oposició, dos blocs insolubles en el debat de Figueres
Jordi Masquef (Junts), el més votat fa quatre anys, es presenta com l’alternativa crítica i constructiva alhora, sabedor que haurà de pactar
Els actuals socis Agnès Lladó (ERC) i Pere Casellas (PSC) mostren compenetració
El primer debat electoral entre els caps de llista de Figueres va permetre visualitzar ahir al vespre els dos blocs diferenciats entre els dos grans socis de mandat: l’alcaldessa, Agnès Lladó (ERC), i el vicealcalde, Pere Casellas (PSC), davant d’un Jordi Masquef (Junts) que va mirar d’erigir-se en alternativa i amb un to crític però constructiu, conscient segurament que per governar li caldrà aliar-se amb un dels dos, si no amb alguna tercera força.
Després d’haver estat el més votat el 2019, Masquef ahir ho va deixar entreveure en reclamar “una clara majoria” als electors, en el seu torn final. Ni Casellas ni Lladó, de fet, li van tancar la porta a pactar al juny, però van exhibir tal compenetració que, si tornessin a sumar, l’aliança d’esquerres continuaria.
Protesta escolar
El duel dialèctic havia aixecat expectació, en un auditori dels Caputxins pràcticament ple, i en un ambient que només va escalfar l’associació de famílies de l’escola Carme Guasch, concentrada per reclamar la construcció del centre pendent de fa anys. L’alcaldessa, però, es va reservar massa estona les seves paraules d’aposta decidida per enllestir-la en el nou mandat, “amb el finançament consignat per la Generalitat” i l’encaix en el planejament renovat fa pocs mesos.
També va reptar els altres grups a comprometre’s a no tornar a ajornar el projecte –tothom va dir que sí, i Masquef amb la boca petita–, però se li va fer de dia i moltes persones ja se n’havien anat molestes.
Equipaments i el tren
En un dels blocs, tots els grups van analitzar l’escenari de futur del POUM i els equipaments promesos. Aquí, Carles Arbolí (Figueres Futur) va bromejar que sortirien “peces clàssiques” de projectes que han sortit diverses campanyes, com un tercer pavelló que va suscitar força consens. Casellas va reivindicar el POUM en si mateix. Héctor Amelló (Cs), una segona residència publicoprivada. I Masquef va defensar, per exemple, un gran aparcament a l’entorn de l’antic convent. Lladó, en canvi, va recórrer a la prudència i va destacar el que tenen lligat: pavelló, biblioteca-arxiu, l’escola Carme Guasch i la reforma de l’antiga presó.
D’altra banda, el nou cap de llista de la CUP, Xavier Colomer, va centrar el bloc en la defensa de la línia actual de ferrocarril, subterrània, per mantenir una estació més cèntrica. Una aposta que emprenia en solitari però on va trobar la complicitat de Núria Galimany, de Figueres per la República, també alineada pel tren transfronterer convencional.
Casellas i Masquef, en canvi, van defensar que l’estació intermodal al límit amb Vilafant permetrà alliberar sòl per al desenvolupament de zones industrials que garanteixin empreses, llocs de treball i tributs, un IAE que van perdre fa tres dècades i que complica invertir.
Seguretat i neteja
La neteja dels carrers i les estadístiques negatives de seguretat són dos temes poc lluïts, però tradicionals en les campanyes electorals figuerenques. Va destacar la coincidència pràcticament total que cal convocar i renovar el contracte de recollida d’escombraries i reciclar més –tenen encara pendent l’orgànica–. I només la CUP es va mullar en defensa d’una municipalització del servei. Masquef va acusar el govern de no haver solucionat el problema en tot el mandat, i va il·lustrar amb el fet que hi ha èxode de veïns cap a altres poblacions de la rodalia. Lladó va recordar que la nul·litat del concurs se l’havien trobat arran d’un plec impugnat en temps de Masquef a l’alcaldia, i que s’havien trobat les traves per la covid-19.
Sobre seguretat, Casellas va exposar estadístiques, i va defensar que hi ha mancances, però que han pogut posar més guàrdies urbans. En aquest punt, Amelló va sucar-hi pa, carregant contra Casellas i proposant una oficina antiocupacions. I Arbolí i Masquef van coincidir que es podia fer més feina, mentre que Galimany i Colomer van plantejar solucions de mediació, prevenció i millores educatives.
L’habitatge
L’altre gran dèficit que marcarà la campanya va acabar sense solucions consensuades, més enllà d’una diagnosi compartida: en falta i la Generalitat no ha fet prou. Lladó i Casellas van defensar que han fet més en quatre anys que en les dècades anteriors, mentre que Masquef va plantejar un pacte de ciutat amb col·laboració publicoprivada per arribar al 25% d’habitatge protegit. Arbolí va proposar cedir sòl a la Generalitat i Colomer, més rehabilitació.