Política

INFRAESTRUCTURES

Francesc Vilaró, l’enginyer que va fer el primer pla de sanejament dels rius catalans

Mort als 90 anys Francesc Vilaró, l’enginyer que va fer el primer pla de sanejament dels rius catalans

L’enginyer vigatà Francesc Vilaró i Rigol, el primer director general d’obres hidràuliques del govern de Jordi Pujol, va morir ahir als 90 anys. Precisament ara, en plena crisi per la sequera, el llegat de Vilaró no deixa de ser rellevant. Va estudiar la carrera universitària d’enginyeria de camins, canals i ports i es va doctorar a Madrid, l’únic lloc on es podien cursar aquests estudis durant la dictadura. Poc després va tornar a Catalunya on va treballar en organismes de titularitat estatal i es va especialitzar definitivament en enginyeria hidràulica. Albert Vilalta, que acabaria essent el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el va cridar per formar part de la primera administració de Pujol el 1981. Vilaró no coneixia personalment el president però havia estudiat amb Vilalta a Madrid i els dos compartien visió i compromís amb l’autogovern que encetava Catalunya.

Un cop confirmat que la Generalitat, el 1981, tindria les competències que feien referència a l’aigua, en el govern es va posar a treballar ràpidament en un dels temes més urgents, el sanejament dels rius. “El pla de sanejament potser és el llegat més rellevant que deixa perquè cal tenir en compte que molts rius eren com clavegueres”, recorda el seu fill, Quico Vilaró. En aquells anys, va viatjar a Califòrnia i Israel per estudiar la tecnologia més avançada en la depuració i reaprofitament de l’aigua.

Vilaró també va treballar per assegurar l’abastament d’aigua a Barcelona i l’àrea metropolitana, que es va concretar en la llei del 1990 en què es declara l’abastament d’aigua a través del sistema Ter-Llobregat com a servei públic. Llavors es va crear un ens gestor directe del servei, Aigües Ter-Llobregat. Vilaró en seria president, com també ho seria de la Junta d’Aigües.

En un estudi publicat pel mateix Vilaró el 2010 ja adverteix dels perills de les futures sequeres: “El problema més urgent és garantir el subministrament”. Recorda, a més, que durant l’hivern del 1989 el volum del sistema Sau-Susqueda va ser de l’11 per cent. “Quan va veure ara que es buidava al pantà de Sau, em va recordar que ell mateix ja va haver de prendre aquesta mateixa decisió”, assenyala el seu fill.

També va ser el principal impulsor del projecte de transvasament d’aigua del riu Roine a Catalunya, que pretenia resoldre definitivament el problema de subministrament, però que no s’ha arribat a dur a terme. Vilaró va treballar a l’administració fins al a seva jubilació, el 2003.

Tot i que va néixer a Sant Sadurní d’Anoia, d’on era la seva mare, les arrels familiars estan situades a Vic, on el seu pare treballava en el sector vinícola i on es va establir la família després de la Guerra Civil. La cerimònia de comiat de Vilaró tindrà lloc divendres al tanatori de Sant Gervasi a 2/4 de dues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Afganistan

Maten tres turistes catalans en un atac a Bamian

Barcelona
Guerra a Gaza

En marxa el moll artificial per desembarcar ajuda humanitària

Barcelona
Religió

El Vaticà canvia el procediment per reconèixer aparicions i revelacions

Barcelona
Política

ERC deixa en mans de la militància el seu posicionament en la investidura

barcelona
Guerra a Gaza

Israel recupera els cossos de tres ostatges morts el 7 d’octubre

Barcelona
Eslovàquia

Robert Fico és operat per segona vegada després de l’atemptat

Barcelona
política

La policia espanyola denúncia la Comissió de la Dignitat al TSJC

barcelona
Guerra a Europa

Putin justifica que l’ofensiva a Khàrkiv és per protegir la regió fronterera

Barcelona
Guerra a Europa

Un atac ucraïnès amb drons a Crimea provoca talls de llum a Sebastòpol

barcelona