Vells coneguts en un escenari inesperat

Les aliances envelleixen de pressa, i l’Escala n’és un exemple clar. En aquestes eleccions, concorren al municipi set candidatures, igual que el 2019, de les quals només repeteixen dos alcaldables, Etna Estrems, per ERC, i Albert Pons, per En Comú l’Escala. Josep Bofill, l’actual alcalde, relleva en canvi Víctor Puga en el número 1 de la candidatura de Progrés, vinculada als socialistes; Xavier Ballesta, procedent d’ERC, agafa el relleu de Carles Carlà al capdavant de Gent de l’Escala; Eva Trias s’incorpora a la contesa electoral amb el nou partit Alternativa per l’Escala; Jordi Roura debuta en política assumint el relleu de Robert Bosch a Junts, i Joan Ball-llosera aparca el PP per sembrar la discòrdia encapçalant ara la candidatura d’última hora de Vox.

Ball-llosera, que havia estat el candidat del PP en els comicis del 2015, els últims en què va aconseguir representació, i que fa quatre anys va naufragar amb Nosotros, autoanomenat “partit per a la regeneració social”, s’apunta ara obertament a la dretíssima desacomplexada de Vox, la que ja no fa veure que flirteja amb el centre per mirar d’esgarrapar vots entre l’anticatalanisme furibund. Ha estat la més tardana i tempestuosa incorporació a unes eleccions que Josep Bofill, delfí de Víctor Puga a la candidatura de Progrés, el projecte apadrinat pel PSC des del 2019, preveia disputar-se entre vells coneguts, però no entre ressuscitats. Sense la irrupció de la ultradreta, que pot jugar un paper incòmode però previsiblement residual, per a Bofill ja hauria estat una prova de foc revalidar la majoria absoluta de la candidatura de Progrés (va rebre el 51,7% dels vots fa quatre anys) que li va permetre accedir a l’alcaldia l’estiu passat, quan Puga va renunciar al càrrec. Ho haurà de fer, això sí, sense l’actual primera tinent d’alcalde, Marta Rodeja, responsable de les carteres de Comerç, Turisme, Promoció Econòmica, Comunicació i Hisenda, i que ha preferit saltar de la llista després de dos mandats en què certament ha estat molt ocupada.

Ni ERC, que defensa amb dents i ungles els tres regidors estables que manté des de fa dues legislatures; ni Junts, que en va perdre la meitat fins a quedar-se amb dos en els darrers comicis, els de la desaparició de CiU del mapa polític; ni tampoc Gent de l’Escala, que va superar els Comuns en nombre de vots fa quatre anys, tot i que hi va empatar en representació (un regidor per a cadascun), no semblen amenaçar el triomf de la candidatura de Progrés, actualment amb 10 regidors, però és possible que el matisin.

Faltarà saber quin poder té el projecte d’Etna Estrems, que repeteix al capdavant d’ERC, per conservar el vot del nacionalisme pactista que anys enrere assumia CiU, però és molt probable que Gent de l’Escala li robi protagonisme. De fet, el seu alcaldable, Xavier Ballesta, prové de les files d’Esquerra, de les quals va marxar desenganyat el 2019 (com Carles Carlà, fins llavors el seu cap de files) per la deriva pragmàtica del partit i per les maneres amb què havia estat elegida Estrems, amb qui es disputava el lideratge.

De moment, Gent de l’Escala, que aspira a concentrar el vot de l’esquerra independentista i ecològica, ja s’ha fet valer per dos valors distintius: és l’única formació que s’ha mostrat obertament contrària al parc eòlic de Roses, que danyaria enormement el paisatge d’Empúries, i la primera que ha proposat un “cordó sanitari” de les forces democràtiques enfront del feixisme que considera que encarna la candidatura inesperada de Vox. Molt actiu en la mobilització ciutadana, li pot pesar, però, haver pactat per a aquests comicis amb la CUP, que no va obtenir representació el 2019 i l’aliatge amb la qual alguns interpreten com un “matrimoni de conveniència”. En les darreres municipals, Gent va aconseguir 327 vots (el 8,22%) i la CUP es va quedar fora de l’Ajuntament, amb 168 (el 4,23%). Si la matemàtica tingués algun paper en el repartiment de cadires, la suma dels adeptes a les dues formacions els permetria almenys superar en representació els Comuns.

Junts, per la seva banda, ha delegat en un nouvingut en el món de la política, el galerista d’art Jordi Roura, la missió de remuntar després de la patacada del 2019, quan van perdre dos dels quatre regidors que havia obtingut la vella coalició de CiU.

En tot cas, ningú hauria de menystenir la sort del debutant, que aquest any encarna la candidatura de l’empresària Eva Trias amb el seu nou partit, Alternativa per l’Escala. Amb l’espai de dreta vacant des que el PP va ser descavalcat de l’Ajuntament en els darrers comicis, pot atraure el vot del conservadorisme moderat, ideològicament antiindependentista i més preocupat per l’eficàcia de la gestió que pel simbolisme dels gestos. Però també li pot fer nosa Vox, que a pesar de ser molt més radical (fins i tot en els gestos) i bastant més fosc (en les idees), potser li prendrà un grapadet de vots d’aquesta dreta, moderada o no, que ara per ara no té representació al consistori, si no es pren en consideració el seny aburgesat que s’infiltra en els descendents de Convergència, repartits entre Junts i ERC. Els escalencs tindran la paraula, i aquest cop amb una única seu electoral per a les cinc seccions del municipi: les deu taules de votació seran totes al pavelló d’esports.