Retorn al passat al País Valencià i a les Illes Balears

Hi ha hagut un viatge al passat, un retorn a una època tenyida de blau en què els atacs a la identitat pròpia eren el pa de cada dia i ara tornen a emergir. El PP tornarà a governar al País Valencià i a les Illes Balears, amb unes conseqüències que s’assemblen al període previ al 2015, en què Puig i Armengol amb els nacionalistes no hi pintaven res, però amb un actor afegit, Vox, que pot donar empenta a les envestides radicals. Els efectes no seran ben bé iguals en terres valencianes i balears.

Els valencians són els que més patiran l’embat. El PP de Carlos Mazón necessita el sí de Vox per arribar a la majoria absoluta i en principi no hi vol compartir el govern. En tot cas, el programa popular ja és prou contundent i proposa desfer el camí de Puig i Compromís de prestigiar la llengua i impulsar-la: vol tornar a aprovar una llei de senyes d’identitat per perseguir la quadribarrada tradicional i regar amb subvencions entitats secessionistes lingüístiques. També retirarà subvencions a aquelles que col·laborin amb el domini lingüístic dels Països Catalans, i que “no respectin” la “denominació” única de valencià. De fet, sosté que donaran oficialitat als títols de Lo Rat Penat, que té un model lingüístic inventat, i treballaran amb l’objectiu de “defensar” el valencià davant dels que volen “imposar la unitat, la submissió i la supeditació externa de la llengua valenciana al català”. Derogaran la llei educativa de plurilingüisme, que garanteix un mínim d’un 25% de classes en català; eliminaran el requisit del català per ser funcionari; reconfiguraran la televisió valenciana –amb més castellà i menys finançament–, i poden crear dificultats a l’ens normatiu de l’idioma, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que reconeix la unitat amb el català. Per fer-ho tindran el suport de Vox, que hi posa més condicions, com actuar contra les “lleis de gènere” i memòria històrica. Acció Cultural del País Valencià, conscient dels temps difícils, ha demanat “reflexió per actualitzar el pla estratègic” i seguir l’impuls a la llengua, sabent la poca diferència entre blocs.

A les Illes Balears, el PP de Marga Prohens ha ofert un paper més moderat i regionalista i no necessita el sí de Vox, sinó que en té prou amb l’abstenció perquè suma el mateix nombre d’escons que tota l’esquerra junta. Però plana el fantasma ultra que pretén tornar a l’era Bauzá i que demanava en campanya la conselleria d’Educació i carregar-se la normalització lingüística i la llei educativa. El programa popular sí que recull que eliminaran el requisit del català en la sanitat i que permetran el dret a triar llengua a les famílies en l’edat primerenca escolar. Ara bé, en educació en general, defensen un model “que garanteixi el domini de les dues llengües”, cosa que encaixa amb el decret de mínims, amb un 50% com a mínim de català, però amb el castellà també vehicular. El fet de no haver atiat la polèmica lingüística pot trontollar per la dependència de Vox. Per això, l’Obra Cultural Balear ha demanat “prudència” al PP, “que defensi els consensos lingüístics que han garantit la convivència i que no caigui en el parany de promoure polítiques d’agitació social”. Caldrà certa entesa amb l’esquerra en aquests temes per evitar dependre de Vox.

El PP ha assegurat que només vol governar en solitari, però Vox es vol cobrar el suport i una de les peticions serà l’anticatalanisme. Ara bé, el que és clar és que s’haurà acabat el decreixement turístic, el fre als vaixells de creuer, als lloguers de temporada i als nous hotels, amb una època de liberalització i potenciació del sector clau a les Balears. Hotelers i empreses de serveis estan contents per la barra lliure promesa pel PP. D’altra banda, ni a València ni a les Balears s’aplicarà la llei estatal que regula els preus del lloguer, es farà una pluja de retallades de “despesa inútil” i baixades i supressions de tota mena d’impostos.