David Portabella - madrid
Diputat al Congrés des del 2016, en què hi va tenir com a mestre Joan Tardà, Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) ha evolucionat des d’un primer rol contestatari fins al paper de negociador i de soci clau de Pedro Sánchez des que el 2019 és portaveu d’ERC. Com a cap de llista i amb Teresa Jordà de dos, Francesc-Marc Álvaro de tres i Pilar Vallugera de quatre, Rufián s’examina de l’aposta a Madrid tot defensant la fita dels 13 escons assolits ara fa quatre anys.
Quines lliçons treu d’una legislatura en què ERC ha estat soci decisiu del PSOE i Podem i ha negociat amb els dos, amb rèdits com ara el “només sí és sí”, l’escut social o llei eutanàsia i la fi de la sedició al Codi Penal, i amb disgustos com ara la reforma laboral i la llei mordassa?
ERC ha estat principalment soci del poble de Catalunya. I això significa gestionar i millorar el dia a dia de la gent. Per molt desgast que suposi. Lliçons d’aquesta última legislatura? Que no hem de regalar cap espai mediàtic i que hem d’explicar sempre el que fem. Si no ho fem, aleshores els de “Que te vote Txapote” o els de l’“A canvi de res” se n’aprofiten.
Tem que Pedro Sánchez pugui jugar ara a demanar el suport d’ERC a canvi de res amb el xantatge emocional d’evitar un govern PP-Vox?
ERC ja va tombar una legislatura l’any 2019. ERC només votarà tot allò que suposi defensar Catalunya. La seva llengua, cultura, serveis i llibertat. La nostra experiència en relació amb el PSOE és que, si pot escollir, escull el pitjor. De fet, el pla A de Pedro Sánchez era pactar amb Ciutadans i no amb els partits a la seva esquerra. El PSOE no fa, se l’obliga a fer. I dependrà de les majories, si se’l pot obligar a fer polítiques d’esquerres. La pregunta ara és si el PSOE s’abstindria perquè el PP governés sense Vox. Una pregunta que no han respost amb claredat. I no seria la primera vegada que pactarien amb el PP. Això és el que s’ha de preguntar tota la bona gent que cregui que votant el PSOE frenarà la dreta, perquè això no està garantit. Per això creiem que el vot útil per defensar Catalunya és el vot a Esquerra Republicana.
Com veu que en aquest context un sector de l’independentisme flirtegi amb l’abstenció o posar una papereta de l’1-O?
Aquells que sempre demanen no votar per castigar els teus són els que sempre van a votar perquè manin els seus.
Quin paper ha de jugar l’independentisme al Congrés si Sánchez i Yolanda Díaz sumen i quin si sumen Feijóo i Abascal?
Confrontació versus negociació. Ja ho hem fet abans i ho tornarem a fer si cal.