"El model del tripartit serà superat el 2010 "

Després de ser expul­sat de la direcció d'ERC perquè lide­rava un movi­ment crític amb el rumb del par­tit, Ber­tran aspira a aga­far-ne les reg­nes.

És amb diferència el can­di­dat més jove dels que aspi­rem a diri­gir ERC. N'hi ha que pen­sen que no està prou pre­pa­rat.
La joven­tut sem­pre és un valor, sobre­tot si va acom­pa­nyada d'una pre­pa­ració política i d'una tra­jectòria en què he pogut lide­rar les JERC sis anys. Què pot ser millor que dedi­car els millors anys de la nos­tra vida a aquest pro­jecte polític? Ja ens hem pre­o­cu­pat de fer-nos acom­pa­nyar de l'experiència de Jaume Renyer, líder històric de l'inde­pen­den­tisme.

Van néixer com a sec­tor crític al juny. S'ima­gi­nava lla­vors que arri­ba­rien al congrés amb la direcció divi­dida?
No. Ales­ho­res vam pre­ten­dre un canvi de rumb en la direcció i el nos­tre mani­fest en va ser expul­sat. Lla­vors vam pren­dre la decisió de ser cohe­rents, pas­sar a lide­rar un pro­jecte de canvi i por­tar-lo a votació.

Lla­vors Hèctor López Bofill volia ser mili­tant d'ERC i no podia.
Els can­vis d'opinió for­men part de la madu­resa del procés con­gres­sual.

Per què no van junts amb l'altre sec­tor crític, el de Joan Car­re­tero?
Cre­iem que la can­di­da­tura que avala Carod i la que lidera Puig­cercós repre­sen­ten un nou con­ti­nu­isme. Nosal­tres repre­sen­tem un canvi, i el canvi també té dife­rents for­mes d'expres­sar-se. La militància ha de triar entre un canvi con­ci­li­a­dor i que manté el ves­sant d'esquer­res del par­tit, amb lide­rat­ges plu­rals, o un altre pro­jecte que es pre­senta amb un lide­ratge únic i amb la volun­tat de por­tar el par­tit al cen­tre ideològic. Estem con­vençuts que el cen­tre sociològic és a l'esquerra i aspi­rem a ser el pal de paller del canvi. Hem estat capaços d'incor­po­rar intel·lec­tu­als i acadèmics de pres­tigi com López Bofill, Pilar Dellunde o Eli­senda Palu­zie.

Per què creu que són amb vostè?
Perquè hem defi­nit els objec­tius i el pro­jecte polític que neces­sita ERC per ini­ciar el que en diem un cer­cle polític virtuós. Posem damunt la taula la neces­si­tat d'ela­bo­rar un full de ruta cap a la inde­pendència seriós, que ens per­meti recu­pe­rar la il·lusió. Amb tres fases: millo­rar l'acord d'Entesa, con­di­ci­o­nar el 2010 el govern al con­cert econòmic i la llei de referèndums, i con­so­li­dar una majo­ria per con­vo­car una con­sulta el 2014.
Puig­cercós parla del con­cert el 2010 i Carod de la con­sulta el 2014...
Cele­brem que hagin copiat les nos­tres pro­pos­tes. Algu­nes ells matei­xos no les van votar a la con­ferència naci­o­nal. Ara les rei­vin­di­quen. Pujar a l'onada és fàcil, el difícil és crear-la. Som part d'aquesta cons­trucció pro­gramàtica i ideològica. Millor si l'aca­ben assu­mint, perquè si acon­se­guim el suport de la majo­ria de mili­tants serà fàcil recu­pe­rar la uni­tat.

Si té un pes sig­ni­fi­ca­tiu, pot des­car­tar que hi haurà un ter­cer tri­par­tit?
Aquest model serà superat. Plan­te­gem un acord democràtic català: la suma de les for­ces cata­la­nis­tes que es com­pro­me­tin amb l'exer­cici del dret de deci­dir de Cata­lu­nya. Si els ciu­ta­dans volen el con­cert, el govern s'hi com­pro­met inequívoca­ment. Si Madrid diu no, el govern no nego­cia sinó que con­voca una con­sulta. El cata­la­nisme ha acon­se­guit trans­for­ma­ci­ons quan ha estat unit.

I si el 2010 només ERC vol aquest pacte democràtic català?
Lla­vors ERC es queda a l'opo­sició defen­sant la volun­tat del poble català, i crei­xe­rem.

Si vostè és secre­tari gene­ral, defen­sarà que Carod con­tinuï sent vice­pre­si­dent del govern?
És una decisió de l'exe­cu­tiva que no té per què can­viar. Dona­rem un vot de con­fiança als com­panys del govern. Si es negues­sin a apli­car la nova estratègia que surti del congrés, ja en par­laríem.

Què pot apor­tar al par­tit que no hi apor­tin Ridao, Niubò i Caran­dell?
La il·lusió, la volun­tat de dedi­car-hi hores i la pro­xi­mi­tat. No s'haurà de tru­car a Madrid per par­lar amb el secre­tari gene­ral. El senyor Ridao ho farà molt bé a Madrid. Res­pecte al senyor Niubò, nosal­tres volem una reno­vació en pro­fun­di­tat. Ens com­pa­ren amb el canvi que va repre­sen­tar Laporta quan va gua­nyar les elec­ci­ons al senyor Bas­sat.

Abans de lide­rar EI estava vin­cu­lat a Joan Puig­cercós. Pot asse­gu­rar que abans del 7 de juny no hi tor­narà?
EI pre­senta una can­di­da­tura a la pre­sidència d'ERC i una altra a la secre­ta­ria gene­ral. I això és el que votarà la militància d'ERC. S'ha d'aca­bar el tac­ti­cisme i anar a pro­jec­tes de fons amb com­promís.

Què farà si perd?
Assu­mir el resul­tat, fer un pas enrere i dei­xar tre­ba­llar la direcció que surti esco­llida. I con­ti­nu­a­rem defen­sant aquest pro­jecte polític.

Des­a­pa­rei­xe­ria EI?
Segur que faria silenci.