Pendents de Junts

La popu­lar Cuca Gamarra va aler­tar que tot el que no sigui inves­tir Alberto Núñez Feijóo seria “can­viar Madrid per Water­loo com a capi­tal d’Espa­nya”, i ahir la mati­nera piu­lada de Car­les Puig­de­mont des de la nova capi­tal ofi­ci­osa de la gover­na­bi­li­tat obria el ball: “Afron­tar una nego­ci­ació a través de decla­ra­ci­ons públi­ques no és la nos­tra opció. Pot­ser per això, a mesura que s’apro­pen dies deci­sius com el 17, creix el ner­vi­o­sisme i puja la sub­hasta. I es dis­pa­ren les espe­cu­la­ci­ons. Paciència, per­se­ve­rança i pers­pec­tiva.” Com que des del 23-J Junts home­natja L’art de callar de l’abat Dino­uart, l’avís de Puig­de­mont con­vi­dava a l’her­menèutica d’esbri­nar-ne el sub­text. Més enllà d’evi­den­ciar per pri­mer cop que hi ha en marxa una nego­ci­ació, en la qual hi ha impli­cats des del PSOE fins a Sumar, pas­sant per ERC i Bildu, Junts cele­brarà dijous a les vuit del matí una exe­cu­tiva con­vo­cada per Jordi Turull per deci­dir in extre­mis el vot a la mesa del Congrés. La cita és un test d’estrès per al PSOE i la legis­la­tura: a par­tir de les deu hi ha en joc la pre­sidència i vuit seients més (qua­tre vice­pre­sidències i qua­tre secre­ta­ries) i qual­se­vol opció de tra­mi­tar una amnis­tia –un dels preus de l’inde­pen­den­tisme– implica una majo­ria pro­gres­sista de 5 (3 del PSOE i 2 de Sumar) a 4 (del PP). Així que tots estan pen­dents de Junts perquè tot depèn de Junts.

El càsting per a la pre­sidència del Congrés viu les hores finals i el nom que gua­nya punts és el d’una dona plu­ri­lingüe i de tarannà con­ci­li­a­dor, l’expre­si­denta balear Fran­cina Armen­gol, però si hi ha algú devot de viure en el sus­pens i de des­men­tir pronòstics que depe­nen d’ell aquest és Pedro Sánchez. La pre­sidència del Congrés és ele­gida per majo­ria abso­luta (176 escons) a la pri­mera o per més sís que nos a la segona, però en les dues vota­ci­ons següents (la de qua­tre vice­pre­si­dents i la de qua­tres secre­ta­ris) cada dipu­tat escriu el nom del can­di­dat en una pape­reta i són ele­gits els qua­tre amb més vots. Com que la cin­quena part dels 350 dipu­tats és 70, aple­gar 71 vots asse­gura un lloc a la mesa, però la gràcia del sudoku és maxi­mit­zar els vots de cada bloc i aquí el PSOE (121) i Sumar (31) neces­si­ten una sin­cro­nit­zació amb ERC (7) i Junts (7) que no pot ser impro­vi­sada sobre la marxa. Ras i curt: els de Gabriel Rufián i els de Míriam Nogue­ras han de saber a les deu del matí quin nom de dipu­tat del PSOE o Sumar han d’escriure a la seva pape­reta perquè la suma del PP (137), Vox (33) i UPN (1) no els doni el dis­gust d’ocu­par més de qua­tre seients. “A ningú se li escapa que és una suma com­pli­cada, però és una suma pos­si­ble”, sosté Mertxe Aiz­pu­rua (EH Bildu), que va de bra­cet amb ERC i té inter­lo­cució amb el PSOE i amb Junts. “Pot ser més oportú el diàleg i la prudència que par­lar de sub­has­tes de cap tipus”, va dir la minis­tra d’Edu­cació en fun­ci­ons i por­ta­veu del PSOE, Pilar Ale­gria, per res­tar aspror a les parau­les de Puig­de­mont. La nova por­ta­veu de Sumar al Congrés, la gallega Marta Lois, con­fir­mava que “des del minut zero” hi ha con­ver­ses entre l’espai de Yolanda Díaz i Junts. “L’amnis­tia no és un punt d’arri­bada. És un punt de par­tida per a la nego­ci­ació, però no resol el con­flicte amb l’Estat”, adver­tia l’excon­se­ller Joa­quim Forn a Cata­lu­nya Ràdio.