Regne Unit
Situació política
Via lliure per als laboristes
RECUPERACIÓ ·
El partit de centreesquerra supera el conservador en intenció de vot a Londres i els independentistes de l’SNP a Edimburg
El desastre provocat pel ‘Brexit’ i la dimissió de Nicola Sturgeon a Escòcia han estat factors clau
El principal enemic del líder laborista, Keir Starmer, és a l’ala esquerra de la formació
Els laboristes britànics, sota la comandància de Sir Keir Starmer, tenen via lliure per convertir-se en el principal partit al Parlament de Londres en les eleccions de l’any que ve i tornar a ser un partir fort a Escòcia després d’haver estat esborrats políticament durant l’última dècada pels nacionalistes del Partit Nacional Escocès (SNP).
Tenen via lliure, més que per mèrits propis, per demèrits dels seus rivals polítics. Els conservadors han perdut credibilitat per les desastroses conseqüències del Brexit, i l’SNP, pel fracàs de procés d’independència.
Les eleccions generals s’han de celebrar abans del 24 de gener de 2025. Les darreres enquestes indiquen que els laboristes aconseguirien el 45% dels vots (13 punts més que el 2019), els conservadors el 26% (-18), mentre que els liberal-demòcrates es mantindrien en l’11%. Val a dir que el sistema electoral britànic no és proporcional, sinó que funciona per acumulació de vots, però també s’espera una majoria parlamentària.
Els conservadors van aconseguir la majoria absoluta el desembre de 2019 amb la promesa del Brexit, però, quatre anys després, les paraules no s’han convertit en fets i les promeses no s’han complert.
El país està enfonsat en una crisi econòmica, amb una inflació que estava per sobre del 10% i que han aconseguit que baixi al 6,9% a còpia d’apujar els tipus d’interès, que han passat del 0,10% al 5,5% en gairebé dos anys. Això ha provocat que les hipoteques pugessin en molts casos 500 euros mensuals de cop.
Els preus dels productes bàsics s’han incrementat d’entre el 20% i el 30%. Hi ha una escandalosa crisi del cost de la vida, sobretot en àrees obreres on van votar l’aleshores cap de llista dels tories, Boris Johnson, el 2019.
Les empreses demanen a l’actual primer ministre, Rishi Sunak, que flexibilitzi els requisits per poder contractar treballadors estrangers, davant la falta de mà d’obra generalitzada provocada per la marxa dels treballadors que solien fer les feines que no volen fer els ciutadans britànics.
La darrera enquesta de YouGov mostra que s’ha incrementat el que aquí anomenen Bregret, joc de paraules que significa penediment pel Brexit. El 63% dels britànics creuen que ha estat un fracàs i només el 12% el qualifica d’èxit.
La deriva escocesa
I del 52% que va votar sortir de la Unió Europea (UE) el 2016, el 18% s’ha penedit de la decisió. El govern conservador no reconeix que la crisi actual és, en part, conseqüència del Brexit perquè això equivaldria a admetre que es van equivocar, i l’atribueix a la pandèmia i la guerra amb Rússia.
A Escòcia, l’SNP es troba en una profunda crisi després de la sentència del Tribunal Suprem del 23 de novembre de 2022 que va negar al Parlament d’Edimburg la competència per poder celebrar un referèndum d’independència sense el permís de Londres, tal com pretenia l’aleshores ministra principal, Nicola Sturgeon.
Va ser Sturgeon qui va traslladar la pregunta al Suprem. I aquest va ser el començament del seu final polític. Dos mesos després va dimitir. La va succeir Hamza Yousaf, però els independentistes es van quedar sense una estratègia sobiranista clara. A més, Sturgeon i el seu marit estan sent investigats per corrupció.
Aquesta situació ha estat aprofitada pel laboristes escocesos, liderats per Anas Sarwar, també d’origen pakistanès com Yousaf, que està recuperant terreny. Els laboristes van ser els grans dominadors de l’escena política escocesa durant els segle passat, però van perdre la influència el 2007 en favor dels nacionalistes. La darrera enquesta feta pública atribueix a l’SNP una intenció de vot del 32% (contra el 45% de 2019), als laboristes, del 30% (+12%), i als conservadors, del 14% (-11%).
Tot està a punt perquè es produeixi el canvi de guàrdia a favor dels laboristes. El gran enemic que tenen els laboristes ara mateix són ells mateixos. Tenen l’enemic dins del partit, i més concretament prové de l’ala més esquerrana, dels corbynistes. Sir Keir Starmer va ser elegit líder laborista el 4 d’abril de 2020 després que es produís la desfeta electoral laborista més grossa uns mesos abans.
Xoc amb els sindicats
Els motius de la derrota van ser l’error de l’estratègia europeista (ideada per Starmer, que va prometre una nova consulta) i per les acusacions d’antisemitisme contra Corbyn i contra el partit. Starmer, que està casat amb una dona jueva i educa els seus fills sota aquesta fe, va expulsar el veterà dirigent del partit.
Des de llavors que hi ha una constant confrontació amb la facció més esquerrana i amb els sindicats perquè Starmer representa l’ala més centrista i moderada del partit.
L’actual dirigent sempre ha declarat sentir-se pròxim als demòcrates estatunidencs i, després de la victòria de Joe Biden el novembre de 2020, va dir que el seu objectiu com a nou líder laborista era aconseguir la unitat de totes les faccions del laborisme, com havia fet Biden amb els demòcrates. Tres anys després, encara no ho ha aconseguit, però el vent bufa al seu favor.