Política

S’aprova la reforma del reglament al Congrés per usar les llengües cooficials

Es desestimen les esmenes de PP i Vox al reglament per parlar les llengües al Congrés

S’incorpora la del PNB perquè les iniciatives legislatives es publiquin amb les llengües originàries per dotar-les de “valor jurídic”

L’ús del català, l’aranès, el basc i el gallec al Congrés de Dipu­tat ja és ofi­cial després que la represa de la sessió plenària hagi donat el vis­ti­plau amb 180 vots a favor i 170 en con­tra (PP, Vox i UPN)a la reforma del regla­ment impul­sada i votada favo­ra­ble­ment pel PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC. A la votació si que hi ha assis­tit el pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, absent al debat de dimarts i al que s’ha fet hores abans per deses­ti­mar les esme­nes que ha pre­sen­tat Vox i el PP, els pri­mers a la tota­li­tat i els popu­lars final­ment per la supressió de tres arti­cles de l’arti­cu­lat. A la cam­bra s’ha vis­cut la segona sessió en la que ja s’han uti­lit­zat aques­tes llengües i en les que s’han uti­lit­zat auri­cu­lars i el ser­vei de tra­ducció. Si que s’ha apro­vat la pre­sen­tada pel PNB perquè les publi­ca­ci­ons amb la llen­gua ori­ginària se’ls reco­ne­gui “valor jurídic”.

María José Rodríguez (Pepa) de Millán Parro, del grup de Vox, ha sigut la pri­mer a inter­ve­nir ata­cant al PSOE per can­viar d’opinió res­pecta la pro­posta pre­sen­tada el juny del 2022 per fer con­tents a “aquells que volen tren­car Espa­nya” i amb l’únic objec­tiu “des­me­su­rats de poder de Pedro Sánchez”. Després ha fet referència a l’apro­vació de la pos­si­ble llei d’amnis­tia “des­le­gi­ti­mant l’estat de dret i la feina dels jut­ges i poli­cies els últims anys” per tenir el suport d’aquells que apli­quen l’“apart­heid lingüístic per impe­dir que els pares puguin edu­car els seus fills en espa­nyol”.

Després ha inter­vin­gut Borja Sémper, que aquesta vegada no ho ha fet en cap moment en euskera, insis­tint en l’argu­men­tari de les con­ces­si­ons del PSOE als sobi­ra­nis­tes i inde­pen­den­tis­tes per obte­nir el suport per gover­nar i els ha pre­gun­tat: “Quin límit de ces­si­ons tenen perquè Pedro Sánchez sigui pre­si­dent? Hi ha límits?”. El popu­lar ha asse­gu­rat que la reforma del regla­ment per lec­tura única “en forma i fons atempta con­tra la lògica par­la­mentària sal­tant-se pro­ce­di­ments i lega­li­tat”, afe­gint que fins ara ja es per­me­tia la uti­lit­zació de les llengües coo­fi­ci­als al Congrés “amb fra­ses i paràgrafs reduits”

La rèplica soci­a­lista català Marc Lamuà recor­dant a la dreta, i con­cre­ta­ment al PP, si també “tren­ca­ven Espa­nya” quan ano­me­na­ven ETA “movi­ment basc d’alli­be­ra­ment”, quan indul­ta­ven cor­rup­tes, “par­la­ven en català amb Jordi Pujol” o feien el pacte del Majèstic.

Pilar Calvo de Junts, ha rei­te­rat que és evi­dent que “fal­tava Junts a l’equació” perquè “es podia i es pot fer ser­vir el català sense refor­mar el regla­ment”, i ha recor­dat els epi­so­dis de cri­des a l’ordre, reti­ra­des de parau­les i expul­si­ons prac­ti­ca­des per l’expre­si­dent soci­a­lista de la Congrés, Merit­xell Batet, per asse­gu­rar que el que passa avui “no és per con­vicció sinó per neces­si­tat”. Per això ha dei­xat clar que “només la inde­pendència garan­teix la super­vivència de la nos­tra llen­gua i la nos­tra nació”.

Una idea en la que ha rein­ci­dit la repu­bli­cana Mont­ser­rat Bassa, asse­gu­rant que estava “con­tenta”, però recor­dant que “una Cata­lu­nya inde­pen­dent seria l’única garan­tia de la plena nor­ma­lit­zació de la nos­tra llen­gua”. I ha posat d’exem­ple que no pot viure amb nor­ma­li­tat en la seva llen­gua “a la meva pròpia terra” quan tots els pros­pec­tes de medi­ca­ments, ali­ments, pel·lícules i sèries i fins i tot “no pots morir en català”, recor­dant a la lingüística Carme Junyent..

En el dis­curs s’ha expres­sat en aranès i també ha recor­dat que “el català només avança quan les lleis depe­nen del vots dels par­tits cata­lans”.

Ús de l’ara­gonès

A diferència de l’aranès, que és ofi­cial a Cata­lu­nya, l’ara­gonès no té aquesta con­si­de­ració i el dipu­tat de Sumar Jorge Pueyo ha estat el pri­mer que ha inter­vin­gut en ara­gonès a la cam­bra, mal­grat que l’acord no regula l’ús de llengües que no tin­guin ofi­ci­a­li­tat en un ter­ri­tori. Pueyo ha dema­nat la paraula després de ser inter­pel·lat per la dipu­tada de Vox María José Rodríguez de Millán, i ha denun­ciat la “repressió” que hi ha hagut històrica­ment con­tra l’ús de l’ara­gonès a l’Estat.

Forçar la volun­tat política

La con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga, s’ha des­plaçat a Madrid per assis­tir a la sessió del Congrés i ha afir­mat que el fet de posar punt i final a aquesta “ano­ma­lia” ha permès cons­ta­tar que “només amb volun­tat política es poden fer molts can­vis”, però “a vega­des aquesta volun­tat política neces­sita ser forçada”. “Per ser forçada cal tenir força, i això és el que està pas­sant en aquests moments”, ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia