Política

I Montilla en vol més

XI Congrés del PSC

El PSC governa a la Gene­ra­li­tat, forma part del govern espa­nyol i té els alcal­des de les qua­tre capi­tals cata­la­nes. De fet, el 75% dels cata­lans tenen alcalde soci­a­lista. Però José Mon­ti­lla en vol més. Mal­grat l’acla­pa­ra­dora evidència de les xifres, el pri­mer secre­tari del PSC va tocar ahir alguns cros­tons: admet que els soci­a­lis­tes han fet pas­ses deci­si­ves per con­ver­tir-se en “el veri­ta­ble par­tit de la majo­ria”, tal com es va fixar en el dar­rer congrés, però encara no han acon­se­guit “asso­lir ple­na­ment l’objec­tiu”.

Aquest va ser l’eix ver­te­bra­dor del balanç de gestió que ahir va fer el pri­mer secre­tari, on, tot i evi­tar pas­sar comp­tes amb el PSOE, va vore­jar el debat sobre tenir grup a Madrid per adver­tir que allà on es pren­guin deci­si­ons que afec­tin els interes­sos de Cata­lu­nya el PSC hi serà “amb veu pròpia i autònoma”.

Ja han pas­sat a la història aquells con­gres­sos on obi­o­lis­tes i apa­rell s’esto­ma­ca­ven amb fúria. Ahir, al congrés del PSC, en comp­tes de nava­lles, hi havia rela­xant tai-txi i te amb menta sota l’aco­lli­dora fresca dels jar­dins que envol­ten el Palau de Con­gres­sos. Però el pri­mer secre­tari va adver­tir al par­tit que tam­poc és hora de rela­xar-se. I és que, mal­grat l’espec­ta­cu­la­ri­tat dels resul­tats, Mon­ti­lla és cons­ci­ent que el PSC neces­sita con­so­li­dar el seu paper a Cata­lu­nya si vol con­ser­var el govern. Fins i tot des de les files soci­a­lis­tes es qüesti­ona ja la fórmula del tri­par­tit, i el PSC neces­sita acon­se­guir una majo­ria de vots si aspira a man­te­nir la pre­sidència.

Cen­tra­li­tat per al diàleg
Aquí va arri­bar la pri­mera esti­rada d’ore­lles. “Cal reconèixer que el nivell de suport elec­to­ral obtin­gut el novem­bre del 2006 no satisfà les expec­ta­ti­ves”, va adme­tre, per asse­nya­lar a con­ti­nu­ació la neces­si­tat de recu­pe­rar el suport d’aquells que van dei­xar de votar el PSC. Va defen­sar el pri­mer tri­par­tit i el segon –“amb el propòsit d’evi­tar errors come­sos”–. Però també, mal­grat les crítiques als naci­o­na­lis­tes, va adver­tir que la cen­tra­li­tat del PSC per­met el diàleg i acords amb CiU.

Bar­ce­lona es va empor­tar el següent toc en un moment en què els efec­tes de gover­nar en mino­ria comen­cen a pro­vo­car ten­si­ons entre els soci­a­lis­tes bar­ce­lo­nins. Mon­ti­lla va aler­tar de la pre­o­cu­pació pel retrocés a la capi­tal i va adver­tir de la “importància estratègica i simbòlica” del con­sis­tori.

Per tot ple­gat, el PSC no es pot per­me­tre tan­car la porta a cap sen­si­bi­li­tat interna. No va citar el debat sobre la pèrdua de pes del sec­tor cata­la­nista, però es va des­fer en elo­gis a Pas­qual Mara­gall –“serà sem­pre un dels refe­rents en el soci­a­lisme català”–. Pel que fa a la vin­cu­lació amb el PSOE, la va defen­sar com “la forma més eficaç” de fer valer els interes­sos cata­lans en l’Espa­nya fede­ral, però el debat sobre el grup propi al Congrés el va recórrer de pun­te­tes. Va garan­tir la veu autònoma del PSC per defen­sar Cata­lu­nya, però no va anar més enllà. A Mon­ti­lla no li interessa obrir aquest debat. Però tam­poc tan­car-lo.

Igual­ment, va evi­tar con­cre­ci­ons sobre els rep­tes del govern. Tot i fixar el des­ple­ga­ment de l’Esta­tut com a objec­tiu de la legis­la­tura, sobre el finançament només va apun­tar que aquests dies “pot viure moments deli­cats i deci­sius”. Tan deli­cat com sen­tir el número dos del PSOE, José Blanco, garan­tint que es com­plirà l’Esta­tut l’endemà que Pedro Sol­bes pre­sentés l’escar­ran­sida pro­posta de finançament.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.