Montilla adverteix a Zapatero que no "subordinarà" la política catalana a l'espanyola

El president català, José Montilla, ha advertit avui que una actitud "dilatòria" del govern en el desenvolupament de l'Estatut seria "un greu problema per a l'estabilitat política i el progrés harmònic dels pobles d'Espanya", i ha rebutjat subordinar-se a la "lògica" de la política espanyola.

Montilla, que s'ha expressat així en un esmorzar col·loqui, ha puntualitzat que, si aquesta actitud fos, a més, hostil, "estaríem davant un greu atemptat a la Constitució i a la democràcia".

En la seva intervenció, Montilla ha assegurat que en el futur no subordinarà la política catalana "a la lògica de la política espanyola" i ha advocat per no confondre "influència amb subordinació".

Montilla ha al·ludit implícitament al fet que la seva actitud exigent davant del govern central no variarà, ja sigui el PP o el PSOE qui arribi a la Moncloa després de les generals, i que tampoc pensa renunciar a la presidència de la Generalitat per afavorir un possible pacte del PSOE amb CiU que inclogui contrapartides per als nacionalistes a Catalunya.

Montilla també ha expressat, amb rotunditat, que les aspiracions de Catalunya, com aconseguir una millora en el finançament, "no poden ser ignorades per cap govern d'Espanya, sigui quin sigui el seu color polític".
Però ha insistit que "ni amb els uns estarem disposats a cedir ni amb els altres renunciarem als principals objectius i aspiracions per al desenvolupament de l'autogovern".

El president català ha centrat el seu discurs a dir que buscarà un "punt òptim" de relació entre el seu govern i Espanya i ha ofert un decàleg de propostes que plantejarà a l'executiu que sorgeixi de les eleccions del 9 de març, entre les quals un nou sistema de finançament i agilitar els traspassos de competències. "Estic convençut –ha dit– que no té per què ser un joc de suma zero. Tenim l'obligació de fer que sigui una relació de i en benefici mutu".

Montilla ha al·ludit també a la pròxima arribada del TGV a Barcelona i ha remarcat el seu desig que l'alta velocitat travessi la Ciutat Comtal i continuï fins a la frontera francesa.

El president autonòmic ha situat en el primer ordre de prioritats la necessitat d'acordar un nou sistema de finançament, a partir del previst en l'Estatut d'Autonomia. Així, ha explicat que "no és lògic" que, mentre l'Estat genera superàvit pressupostari, "les autonomies vegem com cauen els ingressos d'alguns dels nostres impostos".

En aquest sentit, i en compliment de l'Estatut, ha citat la creació d'un consorci per a la gestió tributària a Catalunya, constituït per l'Agència Estatal d'Administració Tributària i l'Agència Tributària Catalana. A més, ha instat a avançar en la negociació dels traspassos, emparats en el principi que "una competència transferida a una comunitat, ni se'n va d'Espanya, ni la perd l'Estat".

Montilla ha posat èmfasi en les infraestructures i ha destacat que l'esforç inversor del govern actual "no és un privilegi" sinó que, al contrari, "es tracta d'un acte de justícia". En aquest marc, ha advocat per reprendre, després de les eleccions, la negociació d'un nou pla de Rodalies capaç de desenvolupar el potent sistema ferroviari català.

El decàleg també preveu un nou model de gestió per a l'aeroport del Prat i una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que consolidi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a màxim òrgan jurisdiccional de tots els processos iniciats en la comunitat.

Montilla ha fet una menció a les llengües i ha plantejat mesures innovadores, com la creació d'un canal de llengües d'Espanya en l'oferta de RTVE.

El president ha defensat que aquests objectius són "congruents" i possibles d'aconseguir en la relació bilateral Estat-Catalunya, motiu pel qual ha subratllat "la legitimitat" que es compleixi l'Estatut, fruit d'un pacte entre el Parlament i les Corts espanyoles.