Política
Sarkozy: "No podem perdre la guerra contra el fanatisme"
Insta la comunitat internacional a impedir un retorn de l'era talibana
L’Afganistan va rebre ahir per sorpresa la visita del president francès, Nicolas Sarkozy, que va voler posar de manifest la importància que París atorga a l’estabilitat del país. “Aquí hi ha una guerra contra el terrorisme i el fanatisme, i no la podem perdre”, va dir Sarkozy, que va renovar davant les autoritats de Kabul el compromís francès amb la reconstrucció del país i el combat contra els talibans, expulsats del poder fa sis anys.
El cap de l’Elisi va fer una crida als països amb tropes a l’Afganistan a “comprometre’s i ajudar al ressorgiment d’un Estat afganès legítim, democràtic i modern”, i va instar la comunitat internacional a “impedir que l’Afganistan caigui en mans dels terroristes com va passar amb els talibans”.
Sarkozy també va recordar que “la solució al conflicte no és només militar” i va donar suport al pla de reconciliació amb els rebels promogut per Karzai. El polític francès va fer aquestes declaracions durant la conferència de premsa posterior a la reunió amb el seu homòleg afganès, Hamid Karzai, i el comandant de la coalició internacional de l’OTAN.
França té desplegats a l’Afganistan uns 1.600 soldats i 125 instructors dedicats a la formació de les forces de seguretat afganeses. Amb l’anunci d’ahir de l’arribada de nous grups d’instructors, Sarkozy va confirmar les declaracions del mes passat segons les quals els francesos romandran a l’Afganistan “el temps que calgui perquè no podem fracassar”. Amb tot, França forma part del grup de països europeus que, al costat d’Alemanya, Itàlia i Espanya, es limiten a controlar àrees segures del país i es mostren reticents a desplaçar-se a zones conflictives.
L’OTAN i els EUA disposen de 60.000 soldats a l’Afganistan, però el pes del combat contra els talibans i les missions més arriscades recauen en els contingents britànic i nord-americà.
Poc després de la marxa de Sarkozy va aterrar a Kabul el primer ministre d’Austràlia, Kevin Rudd, que es va entrevistar amb el president Karzai i va fer una visita als 500 soldats del seu país.
Les visites de Sarkozy i Rudd tanquen l’any més sagnant a l’Afganistan des de la invasió nord-americana, que el 2001 va posar fi al règim dels talibans. Enguany hi han mort més de 6.000 persones i hi hagut més de 1.900 atemptats amb bomba. n
El cap de l’Elisi va fer una crida als països amb tropes a l’Afganistan a “comprometre’s i ajudar al ressorgiment d’un Estat afganès legítim, democràtic i modern”, i va instar la comunitat internacional a “impedir que l’Afganistan caigui en mans dels terroristes com va passar amb els talibans”.
Sarkozy també va recordar que “la solució al conflicte no és només militar” i va donar suport al pla de reconciliació amb els rebels promogut per Karzai. El polític francès va fer aquestes declaracions durant la conferència de premsa posterior a la reunió amb el seu homòleg afganès, Hamid Karzai, i el comandant de la coalició internacional de l’OTAN.
França té desplegats a l’Afganistan uns 1.600 soldats i 125 instructors dedicats a la formació de les forces de seguretat afganeses. Amb l’anunci d’ahir de l’arribada de nous grups d’instructors, Sarkozy va confirmar les declaracions del mes passat segons les quals els francesos romandran a l’Afganistan “el temps que calgui perquè no podem fracassar”. Amb tot, França forma part del grup de països europeus que, al costat d’Alemanya, Itàlia i Espanya, es limiten a controlar àrees segures del país i es mostren reticents a desplaçar-se a zones conflictives.
L’OTAN i els EUA disposen de 60.000 soldats a l’Afganistan, però el pes del combat contra els talibans i les missions més arriscades recauen en els contingents britànic i nord-americà.
Poc després de la marxa de Sarkozy va aterrar a Kabul el primer ministre d’Austràlia, Kevin Rudd, que es va entrevistar amb el president Karzai i va fer una visita als 500 soldats del seu país.
Les visites de Sarkozy i Rudd tanquen l’any més sagnant a l’Afganistan des de la invasió nord-americana, que el 2001 va posar fi al règim dels talibans. Enguany hi han mort més de 6.000 persones i hi hagut més de 1.900 atemptats amb bomba. n
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.