Junts votarà no a tres decrets

Els decrets llei es jus­ti­fi­quen per la seva urgència i tenen un efecte enganyós sobre el públic, perquè després de l’apro­vació al Con­sell de Minis­tres apa­rei­xen al BOE i imme­di­a­ta­ment entren en vigor quan encara hi ha pen­dent el cop de rea­li­tat de la seva con­va­li­dació al Congrés. Com en el poema de Jaime Gil de Biedma, “Que la vida iba en serio uno lo empi­eza a com­pren­der más tarde” i el pre­si­dent Pedro Sánchez i el PSOE han començat a com­pren­dre ara, a cinc dies d’una votació deci­siva, que l’avís de Junts és seriós quan diu que votarà en con­tra dels tres pri­mers decrets llei de la legis­la­tura, que s’han d’apro­var dime­cres en el ple del Congrés (per obres als escons, tindrà lloc al Senat). El secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE, San­tos Cerdán, va visi­tar Jordi Turull (Junts) dijous a Bar­ce­lona i no va acon­se­guir moure els de Míriam Nogue­ras del no. El que està en joc és el decret 6/2023 (un redac­tat òmni­bus que inclou un polèmic arti­cle 43 bis a la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal o Lecrim que amenaça l’apli­cació de l’amnis­tia perquè dona als jut­ges un nou poder de dilació amb una sim­ple qüestió pre­ju­di­cial al Tri­bu­nal de Justícia de la UE), el decret 7/ 2023 (de trans­po­sició de les direc­ti­ves de Brus­sel·les) i el decret 8/2023 (de l’escut anti­crisi i de con­tenció de preus per l’efecte de la guerra a Ucraïna, com ara l’IVA reduït en ali­ments bàsics fins al juny del 2024 i la gratuïtat del trans­port públic).

El mis­satge amb què el número tres del PSOE torna de Bar­ce­lona és que Junts està dis­po­sat a votar no als tres decrets i tom­bar-los al cos­tat del PP i Vox. Com succeïa en la inves­ti­dura de Sánchez i com suc­ceirà fins al 2027, el PSOE (120) i Sumar (27 sense els 5 de Podem) neces­si­ten sem­pre ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5), el BNG (1) però també Junts (7) per sal­var les vota­ci­ons i arri­bar als 178 vots que deli­mi­ten la majo­ria abso­luta al Congrés. Només en el cas de tenir lli­gat el vot a favor de l’única dipu­tada de Coa­lició Canària, Cris­tina Valido, ales­ho­res Sánchez es pot per­me­tre nave­gar amb l’abs­tenció de Junts i fer que la seva sin­gla­dura pengi d’un sol vot (172 ver­sus els 171 del PP, Vox i UPN). El pro­blema, però, és que a Junts no li fa cap angúnia que els seus vots se sumin als del PP, Vox i UPN en el mar­ca­dor del Congrés i aju­din a tom­bar els tres pri­mers decrets de la legis­la­tura ja en vigor.

Que un jutge (de qui dependrà l’apli­cació última i efec­tiva de la llei d’amnis­tia) pugui pre­sen­tar ara una qüestió pre­ju­di­cial davant el Tri­bu­nal de Justícia de la UE i així sus­pen­dre tota actu­ació fins que aquest òrgan deci­deixi com apli­car el dret comu­ni­tari és el prin­ci­pal neguit de Junts, però no l’únic. Fonts de Junts esgri­mei­xen també raons com­pe­ten­ci­als i de for­mes en aquesta inau­gu­rada relació en què for­men part de l’equació per a tot. “El PSOE està acos­tu­mat a actuar amb fets con­su­mats i amb trágalas d’última hora, i això amb Junts no fun­ci­ona”, aler­ten els de Nogue­ras. Fonts del PSOE, però, indi­quen que la nego­ci­ació és oberta i con­fien a rever­tir el vot de Junts i evi­tar una der­rota par­la­mentària en el ple deci­siu de dime­cres en què també es voten les esme­nes a la tota­li­tat del PP i Vox con­tra l’amnis­tia i els objec­tius d’esta­bi­li­tat pres­su­postària. Tot un repte per al pre­si­dent que, havent con­que­rit la inves­ti­dura, ha titu­lat un lli­bre Tierra firme.