L’oficialitat del català a Europa s’ajorna sine die

Tot i el govern espanyol havia garantit que Bèlgica s’havia comprès a seguir endavant amb la iniciativa, l’oficialitat del català a la Unió Europea continua encallada i ja ha transcendit que no serà tractat al pròxim Consell d’Assumptes Generals del 29 de gener. Així ho ha avançat el diari Ara citant fonts diplomàtiques que han indicat que només es tractarà a nivell tècnic.

Segons indiquen veus del Consell de la Unió Europea, la presidència belga -que ha pres el relleu d’Espanya- està esperant una proposta alternativa sobre l’oficialitat que sigui “compatible amb els tractats”. En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d’una anàlisi d’impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta “encara trigarà temps a publicar-se”.

Des que Espanya va assumir la presidència del Consell, el govern espanyol va incloure la qüestió del català en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que es van fer -Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costos-, cap dels debats entre els 27 va concloure amb una votació final.

Perquè l’oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l’elaboració de dos informes, els dos encara en procés d’elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d’avaluar si la modificació que es proposa s’ajusta al dret de la UE.

El segon fa referència a la Comissió Europea, que ha d’estudiar l’impacte de funcionament. Si bé l’executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat -xifrava en 132 milions d’euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec-, fonts del departament d’Acció Exterior consideren que aquest “no es pot considerar com l’informe definitiu. De fet, la Comissió va indicar que l’estimació es va fer en base als càlculs que es van dur a terme l’any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser “més acurada”.

“Ho considerem una primera valoració, perquè molts estats han demanat més sobre l’impacte general, més enllà dels costos”, indiquen des d’Exteriors, segons recull l’ACN.