Política

GABRIEL FERNÀNDEZ I DÍAZ

CAP DE L’OPOSICIÓ (ERC) DE SABADELL

“El PSC ha caricaturitzat un govern que va ser molt fecund”

“Si el PSOE o el PSC volien fer el quart cinturó, sempre podrien fer-lo perquè és la seva competència. És una trampa tot plegat”

“Hi ha un sector de gent nostra que no va anar a votar no perquè tingués un problema en l’àmbit local, sinó perquè qüestiona el tema nacional”

Volem ser útils, ser una oposició de proposició, de propostes El xantatge del PSC amb el quart cinturó no té cap relació amb els pressupostos de la Generalitat
Havien de dir a la gent al maig que apujarien els impostos, perquè, si no, això és enganyar

Va ento­mar el repte d’encapçalar la can­di­da­tura d’ERC per inten­tar sumar un govern que tornés a dei­xar fora de l’equació el PSC, però va pagar la dava­llada naci­o­nal dels repu­bli­cans, pas­sant de 7 a 3 regi­dors. A l’entre­vista explica els resul­tats i com afronta els pro­pers rep­tes.

Amb la pers­pec­tiva que donen els resul­tats, hau­ria plan­te­jat igual la cam­pa­nya?
Quan com­paro què ha pas­sat a les grans ciu­tats metro­po­li­ta­nes, Saba­dell és la que surt millor. Estàvem a l’opo­sició i amb un canvi de lide­ratge que sem­pre s’ha de con­so­li­dar i som la ter­cera ciu­tat en per­cen­tatge de vot d’Esquerra de les cinc més impor­tants i amb més població del país. Estem empa­tant pràcti­ca­ment amb Bar­ce­lona, i no són com­pa­ra­bles els recur­sos d’una ciu­tat i l’altra ni com impacta la seva acció de govern. Amb ciu­tats molt sem­blants en població, com Ter­rassa o Bada­lona, hi ha una diferència de més de 3,5 punts. Per tant, a nivell local, aquesta sin­gu­la­ri­tat és evi­dent. En per­cen­tatge de nom­bre de vots, si aga­fes les ciu­tats de més de 100.000 habi­tants sense comp­tar Bar­ce­lona, és la ter­cera ciu­tat amb més vots. Dins un resul­tat que no volíem i no és bo, tenim un per­cen­tatge de vot propi més enllà de la marca. I les gene­rals aca­ben cor­ro­bo­rant aquesta teo­ria. Aques­tes elec­ci­ons ens han mar­cat un cicle a la baixa i que volem tan­car, però Saba­dell treu un 11,3% a les gene­rals i un 11,4% a les muni­ci­pals. Això vol dir que el resul­tat va ser bo mal­grat que no és el que volíem ni l’expec­ta­tiva que teníem. Faria mol­tes coses igual perquè la nos­tra estratègia era créixer. Con­ti­nuem sent la segona força de la ciu­tat, a molta distància de la pri­mera, i la pri­mera força d’esquer­res i la pri­mera inde­pen­den­tista.
No és d’esquer­res, el PSC?
Fa temps que he per­dut la innocència i jo el PSC no el con­si­dero un par­tit d’esquer­res. En un país nor­mal, el PSOE o el PSC, amb els plan­te­ja­ments ideològics actu­als de ciment, car­re­te­res, Hard Rock, ampli­a­ci­ons d’aero­ports, no passa de par­tit libe­ral.
Quina lec­tura fa dels resul­tats?
Neces­sitàvem aquest 3%, un regi­dor més era l’objec­tiu, i això ens obli­gava a obrir-nos, per con­ven­ci­ment, perquè jo volia ser l’alcalde de tot­hom i això implica cap­tar gent de dife­rents bar­ris, i per això vam tenir alguns resul­tats bons. Però el que va fallar, com a tot el país, va ser la marca. Si hagués estat un cas aïllat jo no seria aquí, hau­ria mar­xat cap a casa perquè hau­ria assu­mit que hi havia un pro­blema amb el lide­ratge d’ERC a la ciu­tat, i no ha estat així. La marca és fona­men­tal en alguns par­tits i després hi ha un plus que tu has d’apor­tar. No són els pit­jors resul­tats de la història, perquè n’hem tin­gut diver­sos, des de 0, 1, 2, 3, 4 a 7 regi­dors. Hi ha un sec­tor de gent nos­tra que no va anar a votar no perquè tingués un pro­blema en l’àmbit local, sinó perquè ens qüesti­ona el tema naci­o­nal.
Quin balanç fa del man­dat de Marta Farrés?
En molts aspec­tes tenim diferències abis­mals perquè repre­sen­tem dos pro­jec­tes antagònics en la manera d’enten­dre l’admi­nis­tració pública, els recur­sos, les pri­o­ri­tats, d’enten­dre i dibui­xar la ciu­tat del futur. Jo no tinc com a pri­o­ri­tat ni una pis­cina de surf ni una auto­pista pel mig de la ciu­tat, però és evi­dent que la ciu­ta­da­nia ha par­lat. I què ha de fer ERC? Dues tas­ques: inten­tar tre­ba­llar per con­so­li­dar, tot i les difi­cul­tats, una alter­na­tiva que no farem sols, és evi­dent. I l’altra qüestió, com estem demos­trant, és ser útils: ser una opo­sició de pro­po­sició. Més que opo­sició, pro­po­sició, pro­pos­tes i pro­pos­tes que siguin útils per a la ciu­tat i a què els sigui difícil dir que no.
I obte­nen bona res­posta?
De moment, totes les moci­ons que hem pre­sen­tat s’han apro­vat: des de temes com el man­te­ni­ment de fanals, sobre els moca­dors de la festa major, sobre apres­sar el govern espa­nyol perquè publi­qui la decla­ració d’àrees ten­ses de mer­cat resi­den­cial de la Gene­ra­li­tat per posar un límit als preus del llo­guer. I també la de defensa de la llen­gua cata­lana, que és un tema que ens pre­o­cupa molt amb aquest govern per l’incom­pli­ment del regla­ment lingüístic, sub­ti­tu­lant o posant car­tells en cas­tellà, cosa que no faria jo com a uru­guaià quan el 99,9% de la població entén per­fec­ta­ment el català.
Que no es faci el surf ho veuen una victòria seva?
Des del pri­mer moment vam tenir clar que això era una boge­ria, que només algú sense consciència del moment que estem vivint del canvi climàtic podia plan­te­jar. Va ser un error polític i la sequera li ha anat bé per retro­ce­dir.
Una sequera que ja hi era.
Era un pro­jecte amb un con­sum energètic alt i no podia venir dient que amb pla­ques solars ho solu­ci­o­na­ria perquè tots sabem que és men­tida. I quan vam estu­diar els números, vam veure que el risc del negoci era molt alt perquè els inver­sors havien de garan­tir 250 cli­ents dia­ris pagant 50 euros l’hora, que venien en cot­xes par­ti­cu­lars, un pro­jecte no des­ti­nat a la ciu­tat que ningú dema­nava en un entorn natu­ral que creix i en què un polític no hi ha de posar més metres cúbics de ciment sinó inte­grar-lo al muni­cipi. I difícil­ment els infor­mes de la Gene­ra­li­tat li hau­rien donat el vis­ti­plau.
Veu tan­cada defi­ni­ti­va­ment la porta al pro­jecte?
Si dius que no, que en queda fora, si hi ha algú interes­sat ja no el farà aquí. La victòria és de tots els par­tits que ens vam ali­near per defen­sar el riu Ripoll i de la soci­e­tat civil orga­nit­zada que va enten­dre que no és la ciu­tat que volem.
Unes quei­xes que no van ser­vir per atu­rar l’incre­ment del 15% dels impos­tos.
Hi ha una diferència notòria. Jo el 2022 ja vaig fer ser­vir la paraula sablasso per avi­sar què vin­dria el 2024. Perquè l’IPC ja havia aug­men­tat i si tu no feies una puja el 2023, jo que he gover­nat i sé com fun­ci­ona la maquinària de l’Ajun­ta­ment, t’asse­guro de que màgia no se’n pot fer. Els vaig dir que havien de ser valents i no ho van fer per raons elec­to­rals. Sabien per­fec­ta­ment que havíem de fer aquesta pujada bèstia de dos dígits, històrica perquè no recordo una pujada d’aquesta mag­ni­tud a les but­xa­ques de la gent. Un 15% de mit­jana, més doblar l’impost d’escom­bra­ries. La diferència és un tema d’ètica. Ja sé que el manual del polític clàssic ho pro­hi­beix, però havien de dir a la gent al maig que apu­ja­rien els impos­tos, perquè, si no, això és enga­nyar. Què ha pas­sat del 2023 fins ara per fer la pujada? Estan millor els veïns ara? No ho crec. I la gent se n’assa­ben­tarà quan arribi el rebut amb la com­petència tras­pas­sada a la Dipu­tació.
Dupli­car la taxa de resi­dus ho estan fent molts muni­ci­pis.
Fins ara paga­ves per reco­llida i trac­ta­ment i ara pagaràs un 15% més i et vindrà un altre rebut per la part que ja paga­ves. A Saba­dell fa anys que som dels pit­jors muni­ci­pis en reci­clatge i no hi ha un pla valent de canvi de model de reco­llida. Va que­dar para­lit­zat entre el 2015 i el 2019, quan nosal­tres vam can­viar la taxa vin­cu­lada a les ren­des i al trac­ta­ment dels resi­dus. S’havia de con­ti­nuar amb un canvi de moda­li­tat de reco­llida i va que­dar parat. Però tenen 3,5 mili­ons per com­prar un museu i pot­ser tenen altres pri­o­ri­tats.
I lla­vors hi ha la qüestió de Smatsa i l’alcal­dessa diu que està enfa­dadíssima pel cost que suposa i perquè ja els van avi­sar.
I jo estic enfa­dadíssim amb el govern ante­rior, el del senyor Bus­tos, que va ser qui va fer aquest pèssim con­tracte a Smatsa, que ja veu­rem com acaba perquè és a la peça prin­ci­pal del cas Mer­curi. Teníem l’obli­gació de con­tro­lar el que estàvem fent. La justícia a vega­des et dona la raó i a vega­des no. A mi em va pas­sar quan era regi­dor d’Acció Social i vaig ser el pri­mer d’aquest país de san­ci­o­nar les elèctri­ques. Catorze san­ci­ons, i set em van dir que tenia raó i set que no, i eren iguals. Depèn del jutge... He lle­git les escol­tes del cas Mer­curi i és molt clar que el con­tracte està malalt, d’una malal­tia que es diu cor­rupció. Sem­pre es poden millo­rar les coses tal com es fan, però el res­pon­sa­ble és el govern pre­sump­ta­ment cor­rupte que el va sig­nar i que la justícia deter­mi­narà. I durant 12 anys hi va haver la senyora Marta Farrés, perquè no pas­sava per allà, sinó que era la tinenta d’alcalde de Bus­tos. Una de les coses que fan els soci­a­lis­tes és dir que tots els mals de la ciu­tat van començar el man­dat 2015-2019, quan ells han gover­nat 24 anys. Han vol­gut demo­nit­zar i cari­ca­tu­rit­zar un govern que va ser molt fecund en pro­ducció de coses i mol­tes de les que es fan actu­al­ment venen de la pla­ni­fi­cació, del tre­ball i dels pro­jec­tes ini­ci­ats ales­ho­res.
Ha com­prat mai l’eufe­misme de la “ronda nord”, que no és la B-40 o el quart cin­turó?
No, mai, i ells tam­poc. La gent que durant cin­quanta anys s’hi ha opo­sat en deia quart cin­turó i en Sal­va­dor Illa ha par­lat clara­ment que el vol fins a Gra­no­llers. Fins a Ter­rassa són cinc car­rils i, si hi ha algú que ho defensi, que ho faci, però no enga­nyem la gent, no diguem que anirà tot sota terra, això no pas­sarà. Però cadascú és pre­so­ner de les seves parau­les. Sem­pre he dit no al quart cin­turó i que si jo fos alcalde de la ciu­tat em qua­dra­ria. I de fet ho he fet abans de ser alcalde i davant del meu govern dient que aquí no. Puc enten­dre els pac­tes i les neces­si­tats de la Gene­ra­li­tat, però per a mi pri­mer hi ha la ciu­tat. Vaig recórrer tots els mit­jans i crec que m’he com­por­tat com tot­hom espe­rava que es com­portés el que encapçala el pro­jecte d’ERC a la ciu­tat.
Juli Fernàndez no és con­se­ller per la ronda nord?
Passa fac­tura a tots. El par­tit, en la seva ponència actual, posa que hi està en con­tra. I crec que s’ha de dife­ren­ciar el par­tit del govern, una cosa que fan molt bé els bas­cos i que se n’ha d’apren­dre. A qual­se­vol polític li fa mal que hi hagi una diferència entre el que dius i el que acaba pas­sant. Tots sabem que en rea­li­tat el xan­tatge del PSC amb el quart cin­turó no té cap relació amb els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat. Tot és una men­tida. Però la gent no ho sap, pensa que és així. De fet, si el PSOE o el PSC volien fer el quart cin­turó, sem­pre podrien fer-lo perquè és la seva com­petència. És una trampa tot ple­gat, però fa mal perquè és ERC i alguns que hau­rien de ser com­panys de viatge aquí m’han ridi­cu­lit­zat. Fins i tot les esquer­res més alter­na­ti­ves no estan acos­tu­ma­des a veure per­so­nes que es man­te­nen fer­mes i cohe­rents amb els seus pen­sa­ments, més enllà de les mar­ques i els par­tits. Tots aquells que estem en con­tra del quart cin­turó o, millor dit, estem a favor d’un model de mobi­li­tat del segle XXI, hauríem d’inten­tar aju­dar-nos entre com­panys i no anar a bus­car esgar­ra­par uns vots. Segu­ra­ment alguna gent em va votar perquè em vaig man­te­nir ferm en la meva posició més enllà del seu govern. I algú també va dir que “A aquesta ERC no sé si votar-la”.
Veu recor­re­gut fia­ble i curt perquè es firmi el famós con­veni?
Fins que no vegi una par­tida en els pres­su­pos­tos de l’Estat, tota la resta és fum. No veig la Gene­ra­li­tat posant 400 mili­ons d’euros del seu pres­su­post en aquest tram, penso que tenim altres pri­o­ri­tats, com ara que arri­bin els FGC a Cas­te­llar i millo­rar les con­di­ci­ons de les car­re­te­res exis­tents entre Ter­rassa i Saba­dell. Fins i tot si hi ha una trans­ferència serà al pres­su­post de l’Estat. Els defen­sors del quart cin­turó han de par­lar amb qui té la clau per fer-lo, que és Pedro Sánchez.

El perfil

Un escolta uruguaià sense pèls a la llengua

Nascut a Montevideo el 27 de desembre del 1972, va aterrar a Sabadell el 2003 i hi ha acabat arrelant amb la família. Va estudiar arquitectura a l’Uruguai, on va integrar-se al moviment escolta durant 22 anys, que de fet és el que li va obrir les portes a venir a Catalunya en conèixer la sabadellenca Muriel Casals, Toni Comín i Jordi Tolrà. En quedar-se sense feina a l’empresa on treballava a l’Uruguai, va decidir acabar acceptant a la segona l’oferta per integrar-se a la Fundació Autònoma Solidària l’octubre del 2003, compaginant-ho amb una feina al sector metal·lúrgic. Entre el 2007 i el 2009 va ser el secretari general de la Fundació Escolta Josep Carol i del 2012 al 2015 va ser el gerent de l’associació Stop Sida. Les primeres passes en política a Catalunya les va fer amb Ciutadans pel Canvi, on va ajudar Comín com a coordinador de la iniciativa legislativa popular (ILP) de llei electoral de Catalunya aconseguint les firmes necessàries per presentar-la.

El vincle amb ERC, que sense pèls a la llengua no amaga que ha d’entomar una reflexió interna, el va portar a ser candidat a les eleccions al Parlament Europeu com a independent dins la candidatura republicana el 2014, un any després va ser el cap de campanya de Juli Fernàndez a Sabadell i va entrar-hi de regidor d’Acció Social, on va ser dels primers a sancionar les pràctiques abusives de les companyies elèctriques. El 2023 entoma el repte de ser el candidat a l’alcaldia i l’anunci pressupostari del govern amb el PSC que inclou la ronda nord l’obliga a marcar distàncies amb el partit en plena campanya electoral i no amaga que es va sentir sol i va tenir poc suport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia