Tot esperant el mannà pressupostari

Centenars de municipis arreu del país esperen el mannà pressupostari que permetrà tirar endavant projectes molt esperats en matèria d’infraestructures, sanitat, educació, medi ambient o altres àmbits de vertebració i desenvolupament territorial. A les comarques de la vegueria de Barcelona i la seva àrea metropolitana és on el projecte de pressupost de la Generalitat per a l’any 2024, pendent d’aprovació la primera quinzena d’abril al Parlament, preveu una inversió més elevada, de fins a 1.190,6 milions d’euros, un 8,9% més que l’any passat, sumades les transferències de recursos a altres agents i romanents de fons europeus no executats que s’incorporaran als comptes.

La continuació de les obres de la línia 9 del metro s’endurà 165,2 milions i la modernització i millora de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable del Ter al Vallès Oriental (ubicada entre Cardedeu, Llinars i la Roca), 125,9. Les inversions previstes en salut pugen a 159 milions i inclouen la millora de les instal·lacions de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, l’hospital del Mar, l’hospital de Viladecans i l’hospital de Mataró. En infraestructures, al marge de l’L9, destaquen el perllongament de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i el carril bus d’entrada a Barcelona per la B-23. I en educació, només al Barcelonès, les obres en escoles i centres educatius suposen una inversió global de 49,5 milions.Addicionalment, es transferiran 162 milions a la Universitat Autònoma de Barcelona i 14,4 milions al sincrotró Alba. Destaca la partida prevista al Vallès Oriental (473 euros per habitant) i el Barcelonès (276), que superen la mitjana, de 248.

Al Camp de Tarragona, la inversió prevista és de 111,1 milions, però afegits els romanents la xifra ascendeix als 125,9 milions, un 11,9% més que l’any passat. Les millores a l’hospital Joan XXIII (18,5 milions) i el tren tramvia del Camp de Tarragona (19,7) són els projectes més finançats. El Tarragonès és la comarca de la vegueria que més diners rebrà, amb quasi 65 milions. Entre les iniciatives que disposen de partida consignada, hi ha la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Torredembarra, la reforma i ampliació del parc de bombers de Tarragona i la nova museografia del Museu Nacional Arqueològic de la capital tarragonina. A més, es destinaran 970.000 euros a la xarxa perimetral de sensors per detectar substàncies tòxiques a l’entorn del polígon petroquímic.

Al Baix Camp, els seus 19,2 milions inclouen l’ampliació de l’escola Joan Ardèvol de Cambrils, la construcció d’una via ciclista a la C-14 entre Salou i Reus i una altra entre Reus i Cambrils a la TV-3141. A l’Alt Camp, un milió anirà a parar a la restauració del claustre gòtic del monestir de Santes Creus, mentre que a la Conca de Barberà s’invertirà en el Logis Montblanc, el pavelló poliesportiu de l’Espluga de Francolí i la quarta fase de la restauració del castell de Barberà. El Priorat és una de les comarques a la cua en inversions, amb 2,5 milions. Serviran, entre altres iniciatives, per restaurar l’església de la Cartoixa d’Escaladei i per ampliar i remodelar l’EDAR de Marçà.

A la demarcació de Girona, el projecte de pressupost preveu destinar 10,2 milions a l’hospital Josep Trueta; 16 milions, a la plataforma d’assaig de l’eòlica marina al golf de Roses; 4,8 milions, a la variant d’Olot, i 15 més, al futur centre de tractament de residus a Campdorà. En total, la Generalitat preveu invertir 178,6 milions a la vegueria gironina, un 14,1% més que l’any passat.

Les comarques de Ponent es regaran amb una inversió de 154,5 milions, equivalents al 7,9% de la inversió territorial a tot Catalunya. Són un 10,4% més que l’any passat. Concretament en transports, la injecció creix en 11,4 milions i assoleix els 51,5. Les partides més elevades seran per al canal Segarra-Garrigues, amb 28,4 milions; l’estació d’autobusos de la capital lleidatana, amb 19,9; la conservació de carreteres, amb 12,7; la millora de material i instal·lacions ferroviàries de la línia Lleida-la Pobla, amb 12,7; la nova comissaria dels Mossos de Mollerussa, amb 4,4, i el bloc quirúrgic de l’Arnau de Vilanova, amb 7. La despesa per habitant se situa en els 415 euros, també per sobre de la mitjana. Per comarques, el Segrià és la que s’emporta més pressupost, seguit de la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i les Garrigues.

D’altra banda, l’aeroport de Lleida-Alguaire rebrà inversions per valor de 4 milions per continuar la recerca en nous sectors d’activitats emergents (hub d’energia verda, NewSpace).

El Penedès és l’única vegueria que veurà minvat el pressupost d’inversions respecte a l’any passat. S’hi preveuen 84,8 milions, que representen prop d’un 2% menys que el 2023. L’Anoia és la comarca amb una partida més gran, seguida del Garraf i de l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Més de 9 milions seran per a millores a la línia d’FGC, així com 4,1 milions per ampliar l’hospital d’Igualada. També hi ha previstos 6,1 milions per ampliar l’hospital Sant Camil, 2,4 per al del Vendrell i 1,8 més per al comarcal.

Al sud del país, el pressupost destina 52 milions a les Terres de l’Ebre, amb el Baix Ebre encapçalant la taula amb 33,4. La Terra Alta està relegada, però, a la cua en inversions. El projecte més destacat a la zona són les obres d’ampliació de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb 16,4 milions, prop d’un terç del pressupost de la vegueria. L’hospital comarcal de Móra d’Ebre en percebrà 2,5. Els comptes preveuen dues partides per a la xarxa primària i les obres de la xarxa de reg del canal Xerta-Sénia (3,7 milions i 3,2, respectivament). També es rehabilitarà amb ferm sostenible les carreteres C-42 entre l’Aldea i Tortosa i la C-221 a Batea, amb un pressupost de 5 milions.

Les principals actuacions en matèria de patrimoni repercutiran sobre el castell de Miravet, amb dues obres de restauració a les cavallerisses (458.000 euros) i al bastió del Migdia (542.000 euros). Per al Poble Vell de Corbera d’Ebre només es reserva una partida de 75.900 euros, per a treballs de consolidació. Batea disposarà de 32.000 euros per arranjar la plaça de l’Església i Tortosa tindrà 20.000 euros per a la restauració de l’antiga sinagoga.

I a l’Alt Pirineu i l’Aran, la inversió serà de 44,5 milions, un 5,3% més que l’any passat. Una tercera part es destinarà a la conservació i millora de diverses carreteres, tot i que aquesta partida també inclou actuacions com ara la via ciclista a l’entorn de la C-13 entre Sort i Rialp. La partida per a actuacions ambientals creix més del 50%.

Més enllà dels imports a l’Alt Pirineu i l’Aran, els comptes d’enguany inclouen partides que volen tenir un elevat impacte territorial, com el Fons de Cooperació Local, que hi destinarà 11,3 milions d’euros (un increment del 128%).

L’Alta Ribagorça, el Priorat i la Terra Alta són les tres comarques que rebran menys tall de pastís, juntament amb l’entitat territorial singular de l’Aran. Cap de les quals supera els quatre milions.