La nova Unió pel Mediterrani crida a la pau al Pròxim Orient

No hi va haver cap foto de família, però la cita va aca­bar adop­tant un caràcter històric. La Unió pel Medi­ter­rani (UpM) va néixer ofi­ci­al­ment ahir a París amb una gran cimera inau­gu­ral que va reu­nir 43 caps d’Estat i de govern en un clima de recon­ci­li­ació i enmig de cri­des per la pau al Pròxim Ori­ent. La cimera havia de durar dos dies, però va aca­bar resolta en una reunió de qua­tre hores al Grand Palais de la capi­tal fran­cesa. Tot i la bre­ve­tat de la tro­bada, s’hi van poder veure imat­ges sense pre­ce­dents, com ara el pri­mer minis­tre isra­elià Ehud Olmert i el diri­gent sirià Bai­xar al-Assad asse­guts a la mateixa taula, tot i repre­sen­tar Estats que seguei­xen ofi­ci­al­ment en guerra.

El pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy, l’ideòleg del pro­jecte, va donar el tret de sor­tida a aquesta nova pla­ta­forma de coo­pe­ració –hereva del Procés de Bar­ce­lona– que ser­virà per reforçar els lli­gams entre la Unió Euro­pea i els països del sud de la conca medi­terrània. L’objec­tiu és cons­truir pro­jec­tes con­crets que en un segon terme afa­vo­rei­xin el diàleg polític, com ara la des­con­ta­mi­nació marítima, el desen­vo­lu­pa­ment de l’ener­gia solar, la cre­ació de pro­gra­mes de pro­tecció civil o l’inter­canvi d’estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris.

Després de reve­lar una decla­ració comuna d’una desena de pàgines que ser­virà de pedra fun­da­ci­o­nal, Sarkozy va pro­cla­mar que l’objec­tiu comú d’aquesta nova Unió serà asso­lir la pau al Pròxim Ori­ent. “Cons­trui­rem la pau al Medi­ter­rani com la vam cons­truir a Europa”, va afir­mar.

La pròxima tro­bada dels 43 Estats, a escala minis­te­rial, serà al novem­bre, quan s’hau­ran de resol­dre qüesti­ons espi­no­ses. En pri­mer lloc, s’hau­ran de deci­dir les copre­sidències, ara en mans de França i Egipte.

Bes­canvi de cro­mos
Però el gran pro­blema sem­bla que serà l’atri­bució de la seu física de la Unió, l’ano­me­nada Secre­ta­ria Gene­ral, per la qual com­pe­tirà Bar­ce­lona, segons va ofi­ci­a­lit­zar ahir el minis­tre Miguel Ángel Mora­ti­nos, que va detec­tar una “sim­pa­tia majo­ritària” per la idea. Els altres interes­sats a obte­nir la seu són el Mar­roc, Tunísia i Malta, que tan­ma­teix no van for­ma­lit­zar cap demanda. La deno­mi­nació ofi­cial “Procés de Bar­ce­lona: Unió pel Medi­ter­rani” podria per­dre la menció a la capi­tal cata­lana, segons Mora­ti­nos, que va insi­nuar un acord per fer des­a­parèixer Bar­ce­lona del nom ofi­cial a canvi d’obte­nir-ne la seu física.