Estats Units
Rússia, protagonista als EUA
La mort de Navalni ha agreujat la divisió entre demòcrates, partidaris de donar suport a Ucraïna, i republicans, més reticents
Trump s’ha presentat com a víctima de persecució política i s’ha comparat amb el desaparegut líder opositor rus
La mort de l’opositor rus Aleksei Navalni ha encès els focs de la retòrica política als Estats Units i ha col·locat Rússia al centre del debat nord-americà i ha augmentat la pressió sobre els republicans del Congrés perquè prenguin una posició en relació amb Ucraïna. En aquest escenari, els experts en política es pregunten com afectarà aquest nou escenari les eleccions del novembre, en què tant el president, Joe Biden, com el seu antecessor, Donald Trump, estaran sotmesos al veredicte dels votants.
“Tots els presidents des de Truman han mantingut un fort suport a l’OTAN, llevat de Donald Trump”, ressona una veu masculina en un anunci publicat per la campanya de Biden. “Trump ha expressat el seu desig de distanciar-se de l’OTAN. Fins i tot ha donat llum verd a Putin i Rússia per atacar els aliats dels Estats Units... Cap president anterior ha emès un missatge semblant. És vergonyós. És feble. És perillós. Això no és ser nord-americà.”
La divisió s’ha intensificat encara més amb la mort de Navalni en una presó russa i ha desencadenat una escalada de tensions polítiques. Biden ha imposat més de 500 sancions i ha assenyalat directament Vladímir Putin com a responsable d’aquest tràgic esdeveniment. “El fet és que Putin n’és el responsable”, va afirmar Biden. “Si va ser qui va ordenar aquesta acció, és responsable de les circumstàncies que van portar a la mort d’aquest home. Això és un reflex del seu caràcter. Simplement, no ho podem permetre”, va afegir, amb un to amenaçador. Davant d’aquestes acusacions, el Kremlin ha rebutjat les declaracions de Biden com a “infundades” i “insolents”, tot i que les autoritats russes han negat a la mare de Navalni l’accés al seu cos.
La resposta enèrgica de la Casa Blanca ha separat encara més les ja polaritzades opinions polítiques del país, amb els demòcrates cridant a una acció decidida i els republicans mostrant-se més reticents. Els experts en relacions internacionals assenyalen que aquesta no és una simple qüestió aïllada, sinó que té conseqüències profundes per al futur dels Estats Units com a potència mundial. Peter Pomerantsev, de la Universitat Johns Hopkins, va explicar, en declaracions a El Punt Avui, que aquesta situació planteja una pregunta “fonamental” per als nord-americans: “Continuaran sent una potència compromesa amb les seves aliances i amb capacitat per exercir la seva influència, o han perdut aquesta credibilitat?”
Segons Pomerantsev, nascut a Ucraïna, la qüestió ja no és només sobre Rússia o el seu país de naixement. “Ara tots els ulls del món estan posats en els Estats Units, i la seva actuació tindrà conseqüències èpiques”, va reflexionar el professor.
Trump i el seu Partit Republicà han adoptat una línia diferent, amb l’expresident afirmant que no donaria suport a l’OTAN amb tanta fermesa com Biden. En una entrevista amb Fox News, Trump es va presentar com a víctima d’una persecució política i es va equiparar a Navalni. “És una cosa horrible, però també està passant al nostre país”, va assenyalar Trump. “Ens estem convertint en un país comunista de moltes maneres. I si ho penseu, soc el principal candidat. M’han acusat quatre vegades, he tingut vuit o nou judicis, tot pel fet que estic en política”, va sentenciar l’expresident nord-americà.
El debat al Congrés sobre l’ajuda a Ucraïna ha evidenciat les divisions polítiques internes dels Estats Units. Mentre els demòcrates insten a una acció decidida per donar suport a Ucraïna, els republicans exigeixen una supervisió més gran sobre com s’administren els fons destinats a aquest país. L’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, va argumentar en una roda de premsa que és d’interès nacional “ajudar Ucraïna a fer front a la cruel i brutal invasió de Putin”. “Sabem per la història que quan els dictadors no són aturats continuen. El cost per als Estats Units augmenta i les conseqüències es fan cada cop més greus per als nostres aliats de l’OTAN i altres indrets del món”, va afegir Sullivan.
En aquest sentit, el vicepresident de Seguretat Nacional del Centre per al Progrés Nord-americà, Alan Yu, va afirmar, en una entrevista a El Punt Avui, que el bloqueig al Congrés “és culpa d’una part minoritària i radical dels republicans i del president de la cambra baixa, Mike Johnson, que no deixen avançar els paquets d’ajuda”.
Així, ens trobem davant d’un panorama polític als Estats Units carregat de tensions i enfrontaments, amb Rússia com a protagonista involuntària. La incògnita ara rau en com aquesta situació influirà en les pròximes eleccions i en el futur de la política exterior nord-americana. Una cosa és segura: aquests esdeveniments han posat de manifest la fragilitat de les aliances internacionals i la necessitat d’una resposta clara i decidida davant de les amenaces a la seguretat global.