Política

Política

La legislatura estroncada

La convocatòria electoral aturarà el desplegament del pla de govern i deixarà moltes actuacions a mig fer

La manca de nou pressupost i la preparació de la campanya farà baixar l’activitat els propers mesos

La Moncloa mirarà de congelar la majoria de negociacions pendents, confiant que el PSC agafi el govern

A Palau es confia encara que la taula de negociació entre governs es tornarà a reunir abans del 12-M
El traspàs de Rodalies ja ha definit set grups de treball tècnics i no es tem que les eleccions l’aturin

Ho ha tras­to­cat tot. El rebuig del Par­la­ment a tra­mi­tar el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat del 2024, tot just avui fa una set­mana, no només ha arren­cat de soca-rel la pos­si­bi­li­tat d’apro­var uns comp­tes expan­sius per la bona evo­lució de l’eco­no­mia, que pre­ve­ien nota­bles aug­ments en mol­tes par­ti­des soci­als o d’inver­si­ons, sinó que també ha pre­ci­pi­tat la con­vo­catòria avançada d’elec­ci­ons cata­la­nes per al 12 de maig. Ha estron­cat, així, un final de legis­la­tura en què que­da­ven encara una munió de qüesti­ons del pla de govern per com­ple­tar, i de retruc pro­ba­ble­ment con­ge­larà, asso­lida la llei d’amnis­tia, un altre seguit de nego­ci­a­ci­ons de màxima rellevància política que hi havia pen­dents d’afron­tar amb La Mon­cloa. Nego­ci­a­ci­ons que en alguns casos, si el PSC asso­leix el govern, serà molt difícil, per no dir del tot impos­si­ble, ja ni tan sols que comen­cin mai, com la d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació.

El pre­si­dent Pere Ara­gonès, que fins a la vigília pràcti­ca­ment havia repe­tit que volia esgo­tar el man­dat fins al febrer del 2025, va anar madu­rant en els dies pre­vis al no del Par­la­ment la pos­si­bi­li­tat d’avançar els comi­cis en veure l’enro­ca­ment dels comuns per apro­var uns comp­tes que ja es veia també pràcti­ca­ment impos­si­ble que Junts, molt ins­tal·lat en el rol d’opo­sició, avalés de cap manera, tot i que els uns i els altres sem­pre hi van man­te­nir la porta oberta de cara a la gale­ria. L’exe­cu­tiu, ja en una precària esta­bi­li­tat de 33 dipu­tats de 135 des que els seus socis el van aban­do­nar la tar­dor del 2022, havia pogut anar tirant enda­vant gràcies a l’apro­vació del pres­su­post del 2023 amb el PSC i els comuns, que li va donar aire, però ara, ja sense ni tan sols uns comp­tes sobre els quals poder seguir edi­fi­cant l’obra de govern, havia esgo­tat tot el crèdit. O almenys així ho va enten­dre el pre­si­dent, que, fent també els seus càlculs elec­to­rals, va deci­dir no allar­gar l’ago­nia ni un dia més i anar a elec­ci­ons imme­di­a­ta­ment.

La publi­cació ahir al DOGC del decret de con­vo­catòria dis­sol el Par­la­ment i posa ofi­ci­al­ment data de cadu­ci­tat al govern. A pri­ori això no ha d’afec­tar a grans trets el fun­ci­o­na­ment habi­tual de l’admi­nis­tració, que d’entrada només queda limi­tat perquè, en endin­sar-se ofi­ci­al­ment en període elec­to­ral, es pro­hi­beix per exem­ple que es puguin cele­brar inau­gu­ra­ci­ons o actes de balanç de legis­la­tura, més enllà de les acti­vi­tats que ja es fan ordinària­ment cada any. Els con­se­llers i depar­ta­ments, doncs, poden seguir tre­ba­llant inter­na­ment amb certa nor­ma­li­tat, però a ningú se li escapa que en aquests casos l’acti­vi­tat sol bai­xar de manera impor­tant.

D’entrada, perquè és un govern del tot pro­vi­si­o­nal, i ja no té ni la mateixa força política per ende­gar actu­a­ci­ons noves que poden que­dar en res a curt ter­mini, una cons­ta­tació que va en paral·lel al fet que la majo­ria de con­se­llers i alts càrrecs s’ani­ran foca­lit­zant les pro­pe­res set­ma­nes a pre­pa­rar la cam­pa­nya elec­to­ral, tasca que com­pa­gi­na­ran amb la gestió del dia a dia ordi­nari i el tan­ca­ment de les car­pe­tes de govern que ja tin­gues­sin més avançades. En el pri­mer cas, òbvi­a­ment, hi tro­ba­rem com a pata­tes calen­tes la lluita con­tra la sequera, que con­ti­nuarà amb tota la maquinària admi­nis­tra­tiva impli­cada –demà mateix hi ha una nova comissió inter­de­par­ta­men­tal–, però també les pro­tes­tes del pri­mer sec­tor o la sobre­vin­guda crisi amb els fun­ci­o­na­ris de pre­sons arran de l’assas­si­nat d’una cui­nera a Mas d’Enric. Com a exem­ple de car­pe­tes que cul­mi­na­ran, hi tro­bem l’Esta­tut de Muni­ci­pis Rurals, un text que ja té pràcti­ca­ment enlles­tida la tra­mi­tació interna i pre­vi­si­ble­ment l’apro­varà el Con­sell Exe­cu­tiu les pro­pe­res set­ma­nes. Això sí, no pas­sarà d’aquí, ja que no podrà ini­ciar lla­vors encara el tràmit par­la­men­tari que vin­dria a con­ti­nu­ació per a l’apro­vació defi­ni­tiva, que haurà d’espe­rar a la següent legis­la­tura.

De fet, en no haver-hi pres­su­post, el govern tam­poc no pot ende­gar ara cap actu­ació nova, i només podrà donar con­tinuïtat al llarg d’enguany com a molt a actu­a­ci­ons ja ini­ci­a­des el 2023 que per tant ja figu­ra­ven en alguna par­tida del pres­su­post pror­ro­gat. Fonts de l’exe­cu­tiu, això sí, con­fir­men que s’estan estu­di­ant aquests dies fil per randa els comp­tes tom­bats del 2024 per veure què es pot res­ca­tar per via de decret llei a través d’un suple­ment de crèdit, per dur-ho a l’apro­vació de la Dipu­tació Per­ma­nent del Par­la­ment. Ahir mateix ho va expli­car la con­se­llera d’Eco­no­mia, Natàlia Mas Guix: “Tenim l’agenda plena de reu­ni­ons per con­cre­tar par­tida a par­tida amb cada Depar­ta­ment, per veure a qui­nes qüesti­ons es pot donar cober­tura i a qui­nes no... Farem tot el que podrem, i no serà tot el que podríem.” “Estan mirant molt bé la lle­tra petita, hi ha mol­tes casuísti­ques i cal veure què es podrà recu­pe­rar”, cer­ti­fi­quen altres fonts de Palau. En aquest cas, citen l’exem­ple de l’aug­ment gene­ral del 2% del salari als fun­ci­o­na­ris, que com que ve mar­cat per l’Estat pos­si­ble­ment es tro­barà la manera d’imple­men­tar-se. En canvi, l’incre­ment de sou pac­tat amb els mes­tres ja serà molt més difícil. I també es des­carta ja una altra mesura estel·lar de la llei d’acom­pa­nya­ment dels comp­tes, la rebaixa d’un punt en l’IRPF en les ren­des infe­ri­ors als 35.000 euros anu­als.

El que és cert, en tot cas, és que, més enllà de les acci­ons pres­su­pos­ta­des, en que­da­ran pel camí mol­tes altres inclo­ses en el pla de govern. En con­cret, apro­xi­ma­da­ment un terç del total, ja que es cal­cula que ja s’havien imple­men­tat uns dos terços de les mesu­res emmar­ca­des en les qua­tre grans “trans­for­ma­ci­ons repu­bli­ca­nes” que es van pro­me­tre a prin­cipi de legis­la­tura. Per exem­ple, que­darà en el tin­ter l’apro­vació del Pla Ter­ri­to­rial Sec­to­rial per al Desen­vo­lu­pa­ment de les Ener­gies Reno­va­bles a Cata­lu­nya (Pla­ter), que havia de ser l’eina de pla­ni­fi­cació defi­ni­tiva per posar ordre a l’extensió dels aero­ge­ne­ra­dors eòlics i les pla­ques solars arreu del país. També la imple­men­tació d’una renda bàsica uni­ver­sal, que ja va que­dar blo­que­jada l’any pas­sat pel Par­la­ment, i la cul­mi­nació dels pro­ces­sos d’esta­bi­lit­zació de fun­ci­o­na­ris, que mal­grat això l’exe­cu­tiu pensa dei­xar per sota del 8% a final d’any.

La llista de temes pen­dents, molts lli­gats a la manca de pres­su­post, és ina­ca­ba­ble i afecta tots els depar­ta­ments: el reforç de l’atenció primària, de la salut men­tal i de l’edu­cació inclu­siva; inver­si­ons en la moder­nit­zació de rega­dius, en pla­ques foto­vol­tai­ques als edi­fi­cis públics, a l’L9 del metro i la pri­mera fase del tram­via del Camp de Tar­ra­gona; les polítiques per al Ter­cer Sec­tor com ara l’aug­ment de pla­ces resi­den­ci­als, per a la igual­tat de gènere, per al foment de les expor­ta­ci­ons i per a l’ajust de la for­mació pro­fes­si­o­nal; el pla per des­ple­gar el català a la uni­ver­si­tat i seguir abai­xant matrícules, la incor­po­ració de nous agents i la com­pra de vehi­cles per a mos­sos i bom­bers; la inversió en equi­pa­ments judi­ci­als i peni­ten­ci­a­ris, així com en hos­pi­tals com ara els del Mar de Bar­ce­lona i Joan XXIII de Tar­ra­gona; el fons de tran­sició nuclear per aju­dar les àrees del vol­tant de les cen­trals a diver­si­fi­car l’eco­no­mia; el des­ple­ga­ment de la llei de la ciència; el reforç de l’audi­o­vi­sual i de les polítiques cul­tu­rals...

Les nego­ci­a­ci­ons amb Madrid

Un altre front que queda en prin­cipi para­lit­zat, i que és tant o més impor­tant, és el de la nego­ci­ació amb el govern espa­nyol en diver­sos ves­sants ja en marxa o que s’havien d’ini­ciar tot just ara, i que La Mon­cloa òbvi­a­ment mirarà d’atu­rar, o con­tem­po­rit­zar, con­fi­ant que el PSC asso­leixi el govern i que­din defi­ni­ti­va­ment des­car­tats. L’acord d’inves­ti­dura de Pedro Sánchez, per exem­ple, cer­ti­fi­cava que la taula de nego­ci­ació entre governs s’havia de tor­nar a reu­nir el pri­mer tri­mes­tre per posar fil a l’agu­lla al moll de l’os del con­flicte polític, que no és altre que un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. Amb la con­vo­catòria elec­to­ral, el calen­dari queda en entre­dit, tot i que la por­ta­veu, Patrícia Plaja, va man­te­nir ahir la porta oberta que hi pugui haver una reunió en les pro­pe­res set­ma­nes: “Per a nosal­tres és impres­cin­di­ble i ho por­tem amb dis­creció.” En tot cas, la idea d’un Acord de Clare­dat per con­sen­suar a Cata­lu­nya una pro­posta per posar sobre la taula del govern espa­nyol, que el pre­si­dent va mirar de lide­rar ja des del debat de política gene­ral del setem­bre del 2022, va que­dar embar­ran­cada des del pri­mer dia, quan el Par­la­ment va negar-li el suport. Mal­grat això, Ara­gonès va encar­re­gar a un grup d’experts acadèmics un informe de les opci­ons que hi veien, que a l’octu­bre van lliu­rar les con­clu­si­ons. El rebuig de la resta de for­ces, tret dels comuns, per­sis­tia, i el pre­si­dent va haver de sus­pen­dre per manca de quòrum la cimera de par­tits cata­lans en què pre­veia abor­dar la qüestió, tot i que té encar­re­gat un informe a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis de l’Auto­go­vern (IEA) que ha de posar negre sobre blanc el docu­ment del grup d’experts, i ater­rar-lo en la legis­lació vigent per veure qui­nes vies podria mirar de pren­dre. “Està pràcti­ca­ment a punt, hauríem de poder pre­sen­tar-lo abans de les elec­ci­ons”, indi­quen des de Palau, tot i que, depe­nent de la com­po­sició del futur govern, és un altre docu­ment que podria pas­sar a dor­mir el somni dels jus­tos.

L’altra gran nego­ci­ació que el govern tenia pen­sat d’ini­ciar enguany és la d’un finançament sin­gu­lar per a Cata­lu­nya que com a mínim minori el sag­nant dèficit fis­cal estruc­tu­ral que pateix el país, que segons els últims càlculs de l’exe­cu­tiu puja ja a més de 22.000 mili­ons l’any, un 9,6% del PIB. En aquest cas, un altre dels punts de l’acord d’inves­ti­dura de Sánchez pre­veia la cre­ació, igual­ment aquest pri­mer tri­mes­tre, d’una taula bila­te­ral entre governs per abor­dar la demanda de la Gene­ra­li­tat, però La Mon­cloa sem­pre s’ha resis­tit a esta­blir con­ver­ses a dos i no vol ni sen­tir a par­lar que Cata­lu­nya surti del règim comú. Mas Guix, però, va dir ahir que hi insis­ti­ran, coin­ci­dint amb la pre­sen­tació de la pro­posta cata­lana, tot i que La Mon­cloa va tri­gar minuts a rebut­jar-la. Serà difícil que es reu­nei­xin abans de les elec­ci­ons, i després pos­si­ble­ment no es con­vo­carà mai més la comissió bila­te­ral si qui lidera el govern és el PSC, que ja ha rebut­jat també un règim propi per a Cata­lu­nya i se sent còmode defen­sant una nego­ci­ació mul­ti­la­te­ral “per a la millora del finançament”. De fet, els soci­a­lis­tes ja han dit que aquesta serà una de les apos­tes enguany tant del govern esta­tal com del PSC, sem­pre enfo­ca­des des del cafè per a tot­hom.

De fet, en matèria econòmica, una de les pri­me­res qüesti­ons que caldrà con­cre­tar serà un altre dels punts des­ta­cats de l’acord entre el PSOE i ERC, que és la qui­tança dels 15.000 mili­ons del Fons de Liqui­di­tat Autonòmica (FLA), pun­tu­al­ment estesa també a la resta de comu­ni­tats deu­to­res. En aquest cas, més enllà del com­promís, cal veure encara com i quan es fa efec­tiu, ja que cal nego­ciar-ne la lle­tra petita. El mateix pre­si­dent Ara­gonès ja va adver­tir la set­mana pas­sada que no accep­tarà com a excusa el fet que La Mon­cloa hagi renun­ciat a ela­bo­rar un pres­su­post per al 2024. “La con­do­nació hau­ria d’arri­bar molt abans de finals d’any. Pot ser apro­vada sense neces­si­tat d’apro­var pres­su­post, amb una ini­ci­a­tiva par­la­mentària n’hi ha prou”, va exi­gir. Si es fa final­ment efec­tiva, la ràtio entre deute i PIB caurà a tot just el 23,6%, quel­com que el govern entén bàsic per a la sos­te­ni­bi­li­tat de les finan­ces, i que pot aju­dar per exem­ple en la idea de tor­nar als mer­cats a bus­car finançament a bon preu sense depen­dre de l’Estat.

Encara en matèria econòmica, caldrà veure què passa amb altres mesu­res i tras­pas­sos ja acor­dats però que encara no s’havien con­cre­tat, com ara les enco­man­des de gestió perquè la Gene­ra­li­tat assu­meixi l’exe­cució de les obres de molts pro­jec­tes de l’Estat a Cata­lu­nya –que posi fi a la irrisòria taxa d’exe­cució en els últims anys– i l’arri­bada de més finançament per al des­ple­ga­ment dels Mos­sos, que Mas va dir ahir que està “blin­dat”. També altres acords ja tan­cats com ara el traspàs de les beques i el de l’ingrés mínim vital s’hau­rien de fer efec­tius els pro­pers mesos, tot i que ara mateix no hi ha pre­vista cap reunió de la comissió bila­te­ral a l’horitzó.

L’única gran qüestió que, a pri­ori, ja està encar­ri­lada des del punt de vista polític i per tant ja ha entrat en la part tècnica, molt més com­plexa, és el traspàs del ser­vei de Roda­lies, que fonts de Palau con­fien que seguirà el seu curs inde­pen­dent­ment de la con­vo­catòria elec­to­ral. De fet, l’endemà mateix de l’anunci del 12-M es va cons­ti­tuir la comissió de segui­ment entre els res­pec­tius secre­ta­ris gene­rals de Mobi­li­tat –Marc San­glas– i de Trans­ports –Marta Ser­rano– del Depar­ta­ment i del Minis­teri, i es va crear un setè grup de tre­ball per reforçar la par­ti­ci­pació dels tre­ba­lla­dors de Renfe i Adif en les con­ver­ses a fi de vet­llar pels aspec­tes labo­rals.

El Parlament, aturat.
El Parlament ha aprovat 26 lleis i ha validat 39 decrets des que es va constituir fa tres anys, el 12 de març del 2021. Amb la dissolució de la legislatura, que es va fer efectiva ahir en publicar-se al DOGC el decret de dissolució i convocatòria electoral anticipada, decauen la majoria d’iniciatives en tràmit: 17 projectes de llei del govern, entre els quals els de memòria democràtica, comunicació audiovisual, impost sobre les emissions portuàries i el de règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic; 49 proposicions de llei dels grups, i cinc propostes per dur proposicions de llei al Congrés. La nova cambra es constituirà el 10 de juny com a molt tard.
Maquinària electoral en marxa.
El govern va aprovar ahir el decret de normes complementàries que recull aspectes del 12-M com ara el cens, que serà el tancat l’1 de gener; el vot per correu, que es podrà sol·licitar fins al 2 de maig i exercir fins al dia 8; el vot accessible, i la campanya electoral, que serà entre el 26 d’abril i el 10 de maig. Les coalicions s’han de comunicar a la junta electoral abans del 20 de març, i el dia 29 seran publicades les candidatures al DOGC. El sorteig per designar els membres de les meses es farà del 13 al 17 d’abril. El límit de despesa electoral per a cada formació es fixa en 0,4 euros per habitant i es dona un ajut de 16.101,6 euros per escó tret el 2021.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia