Ferran d’Antequera i el Compromís de Casp

El pri­mer rei de dinas­tia cas­te­llana que va gover­nar la corona cata­la­no­a­ra­go­nesa, Fer­ran d’Ante­quera, va morir tal dia com avui de 1416, al car­rer Nou, número 37, d’Igua­lada, a l’edat de 35 anys, a causa d’uns vio­lents còlics nefrítics.

Nas­cut el 1380 a Medina del Campo (Cas­te­lla), era fill del rei Joan I de Cas­te­lla i d’Eli­o­nor d’Aragó, ger­mana del rei d’Aragó Martí l’Humà. L’any 1390, amb la mort del pare, el seu germà gran, Enric, va aga­far el relleu del regne de Cas­te­lla, i quan aquest va morir (1406), ell va assu­mir la regència fins que el seu nebot, Joan, va cele­brar la majo­ria d’edat. Men­tres­tant, durant aquest període, el regne veí (Corona d’Aragó) es tro­bava immers en una crisi econòmica i demogràfica degut a l’arri­bada per mar de la pesta negra. Cata­lu­nya va ser el ter­ri­tori que més se’n va sen­tir, amb una dis­mi­nució del 30% de la població. L’any 1409, el fill de Martí l’Humà i hereu de la Corona d’Aragó, Martí el Jove, va morir de malària a la ciu­tat sarda de Càller. Arran de la seva mort, el rei Martí l’Humà va inten­tar tor­nar a tenir fills, sense èxit, fins que va començar a emma­lal­tir greu­ment. Tot i això, hi havia una pos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar amb el lli­natge. Martí el Jove havia tin­gut un fill fora del matri­moni, Fre­de­ric. Tot i ser il·legítim, l’Humà va dema­nar de posar-lo al seu tes­ta­ment com a hereu al tron, però en espera que el papa Benet XIII (que era ara­gonès) ho validés, l’Humà va morir i el tes­ta­ment va que­dar sense efecte. Segons explica l’his­to­ri­a­dor Ernest Belen­guer, al llit de mort de Martí, una dele­gació de les Corts Cata­la­nes va acon­se­guir fer-li treure un soroll de la seva boca a la pre­gunta de cele­brar un con­clave per esco­llir el seu suc­ces­sor. El soroll va ser un “oc”, que en occità vol dir “sí”, i d’aquí es va inter­pre­tar que el rei hi donava llicència.

El Com­promís de Casp es va cele­brar entre el març i el juny de 1412 al muni­cipi ara­gonès de Casp. Durant aquest dos anys d’inter­regne hi va haver de tot. Assas­si­nats, ame­na­ces d’inva­si­ons cas­te­lla­nes, difa­ma­ci­ons, enganys i traïcions. Els pre­ten­dents al tron van ser set per­so­nes, de les quals només dues van arri­bar fins al final amb pos­si­bi­li­tats. El pri­mer era Jaume d’Urgell, net del rei català Alfons el Benigne, comte d’Urgell, gover­na­dor gene­ral de la corona (càrrec que solia tenir el futur hereu) i major ter­ra­ti­nent de la corona. Era el can­di­dat més popu­lar del Prin­ci­pat, Mallorca, bona part de València i les ter­res d’Osca. L’altre gran can­di­dat va ser Fer­ran d’Ante­quera, major ter­ra­ti­nent de Cas­te­lla, rei regent de Cas­te­lla, ben vist per l’alta bur­ge­sia i pel papa Benet XIII. També domi­nava el mono­poli de la llana. El paren­tiu amb l’Humà el tenia pel fet de ser fill de la seva ger­mana, Eli­o­nor. Després de greus dis­sen­si­ons, en la Concòrdia d’Alcanyís es va arri­bar a l’acord de resol­dre la qüestió a través del vot de nou dele­gats: tres per cada ter­ri­tori amb Corts (Aragó, València i Cata­lu­nya); Mallorca en que­dava fora perquè no en tenia. La sentència final, cele­brada el 24 de juny de 1412 a Casp, va dic­ta­mi­nar amb sis vots a favor (tres d’ara­go­ne­sos, dos de valen­ci­ans i un de català), Fer­ran d’Ante­quera nou sobirà de la corona. Va ser coro­nat a Sara­gossa el 5 de setem­bre de 1414, després que durant l’any ante­rior, Jaume d’Urgell iniciés, sense astúcia, una revolta que el va dur a la presó perpètua i va ser apro­fi­tada per Fer­ran per posar-se a la but­xaca els par­la­men­ta­ris cata­lans. Aquells pri­mers mesos va haver de patir més dis­pu­tes, sobre­tot amb l’oli­gar­quia bar­ce­lo­nina, i, acos­tu­mat a l’auto­ri­ta­risme de la monar­quia cas­te­llana, va haver d’apren­dre a cedir i res­pec­tar el pac­tisme que limi­tava la seva auto­ri­tat en favor de les Corts i de la Dipu­tació del Gene­ral.

Va morir dos anys després (1416), i el seu fill, Alfons el Magnànim, va here­tar el tron. D’aquesta manera es va posar fi al lli­natge ini­ciat per Gifré el Pilós (878) i va començar la dinas­tia dels Trastàmara i els pri­mers acos­ta­ments amb el regne de Cas­te­lla.