Jordi Ibern
Cap de l’oposició al Prat de Llobregat (ERC)
“Els nostres joves no haurien de marxar per l’habitatge”
“D’aquí que arribem a la independència de Catalunya, que no sé quan serà, hem de seguir aconseguint coses per a la gent”
“Hem de protegir el medi ambient i alhora donar sortida a la pagesia, que hauria de tenir els màxims guanys possibles”
No volem ser una oposició de fersoroll i de dir a totque no perquè sí La connexió dels aeroports catalans evitaria molts vols d’avions al Prat i redistribuiria la riquesa
El dret a morir, a tenir un enterrament digne, ha de ser un dret universal, igualque el dret a néixer
Jordi Ibern és portaveu d’ERC des del 2015. En les darreres eleccions ERC es va mantenir com la força més estable, amb els tres regidors que ja tenia el grup.
Van desaparèixer Ciutadans i Podem, altres partits van perdre regidors... A què atribueix l’estabilitat d’ERC?
Som l’única força d’esquerres d’aquest ajuntament que ha aguantat. Jo penso que la nostra política és molt clara. Si una persona ve a una reunió i ens demana la lluna, li diem que no pot ser. Si el govern no ens accepta les millores que proposem, ens abstenim. Si les accepten, les negociem, i si pensem que el tema és prou important, tirem endavant i votem a favor. No volem ser una oposició de fer soroll i de dir a tot que no perquè sí. Potser ens donaria més rendiment polític. Però la gent veu que treballem per ella. Si algú ens demana ajuda l’hi donarem sense preguntar a qui ha votat. És clar que volem un poble, un país, d’una manera, però jo soc un servidor de tota la ciutadania, i ho he d’escoltar tot.
El suport que heu donat al pla d’actuació municipal (PAM) encaixa en aquesta filosofia?
Sí, sí.
Quina opinió teniu del PAM?
El PAM no és un PAM dolent, però es pot millorar. Per exemple, vam presentar una moció per demanar que s’estudiés la possibilitat d’ampliar els horaris de les sales d’estudis en època d’exàmens. Aquella moció ens la van rebutjar. Amb el PAM hem aconseguit que es faci perquè pensem que millorem la vida dels nostres estudiants. La política ha de ser confiar en la gent, cosa que als polítics encara els costa molt.
I quins altres eixos del PAM compartiu?
Era un pla que no tenia cap menció del tema de política lingüística. A nosaltres també ens preocupa i l’hi hem inclòs. A part de l’acord del PAM, també hem aconseguit un transport adaptat per donar servei a persones amb mobilitat reduïda, perquè el servei que s’estava donant des del Consell Comarcal no s’estava donant adequadament. Vam aconseguir que s’incloguessin 30.000 euros al pressupost de l’any passat, però no es van utilitzar, i aquest any hem aconseguit que es posi una partida de 30.000 euros a la qual s’han sumat els 30.000 de l’any passat. També hem aconseguit que es treballi per tenir oci diürn i nocturn adreçat als joves sobretot als equipaments municipals, que en tenim molts i de bons. Vam arribar ràpidament a un acord perquè sigui el mateix jovent que digui quin tipus d’activitat els agradaria. Treballar escoltant la gent és la nostra política des que vam arribar a l’Ajuntament, el 2015.
De quina manera ho treballeu?
A través dels pressupostos participatius, que se’n van fer a partir del 2015, influint perquè la ciutadania visqui una mica millor... Per exemple, vam presentar una moció perquè el Ministeri d’Hisenda i la Diputació signessin un conveni per poder fer tots els tràmits d’Hisenda al Prat i no haver d’anar a Cornellà. L’ideal per a nosaltres seria una agència pública catalana. La gent diu que ens oblidem de la independència. I no. Fent política d’esquerres i independentista, arribarem a la independència. Quin dia?, a quina hora? No ho sé. Jo treballo per la independència des dels 17 anys, i en tinc 58. No em fa cap mal seguir lluitant. Però d’aquí que hi arribem, hem de seguir aconseguint coses per a la gent.
Quina ciutat s’imagina el 2027, quan acabi el mandat?
Una ciutat en què respectem encara més les persones, perquè el que volem és donar l’espai a les persones. La gent diu que estem traient espai als cotxes amb la zona de baixes emissions. El meu cotxe potser d’aquí a un any deixarà de poder circular. Ho accepto, perquè, si no, quin planeta deixarem a la gent? Quan algú diu que no hi ha emergència climàtica, penso que és algú que no viu la realitat. Quan ens diuen “Com aniré a treballar, si em traieu el cotxe?”, pensem que hem de millorar la qualitat del transport públic.
La ciutat està preparada per tenir la ZBE o s’haurà de fer un esforç extra?
Ja fa anys que tenim cotxes i bicicletes compartides al Prat. Tenim tres línies de bus internes i una quarta que se’n va fins a la Zona Franca. Tenim molt transport públic i el que sí que estem estudiant amb Mobilitat de l’Ajuntament és veure si podem millorar el traçat del transport públic intern. També si calen autobusos tan grans o si potser podem tenir busos més curts que puguin passar per carrers més estrets. Una altra cosa que penso és que la ciutat del 2027 hauria de ser una ciutat on els nostres joves no haguessin de marxar per l’habitatge. El preu mitjà del lloguer és d’entre 900 i 1.000 euros. Per això pensem que el decret de regulació de preus de lloguer és una eina boníssima. Durant els set mesos que va estar en vigor prèviament el decret, al Prat es va començar a notar que els preus deixaven de pujar.
Però augmentava l’oferta? Al Prat l’oferta privada de lloguer és molt baixa.
Sí, però també perquè la gent no pensa en el bé comú. Fixem-nos en les tarifes d’aigua del Prat. És una empresa municipal que ens fa uns preus raonables i que no els ha apujat des de fa molt de temps. Està fent inversions per reparar canonades i substituir les de fibrociment. Tenim un rendiment del 90%, i això vol dir que tota l’aigua que aboquem a la gent l’estem consumint. Hem de mimar aquest tipus d’empresa, perquè busquem tenir serveis de qualitat al mínim preu possible.
Tenim encara pendent el model d’ampliació de l’aeroport. Esquerra del Prat i Esquerra nacional pensen el mateix sobre l’ampliació?
Tenim la gran sort que estem alineats. És una feina que hem fet des del Prat, des de la comarca i des del país. Els municipis del territori li han dit a la comarca que això ho hem de batallar. S’ha batallat i el partit està dient que no. Hem d’anar cap a un aeroport sostenible. Hi ha estudis que diuen que el problema de l’aeroport del Prat s’arreglaria fent més bon manteniment dels mitjans tècnics. Hi ha sistemes tecnològics que no s’estan mantenint adequadament i això perjudica els temps d’enlairament. Això podria ser més efectiu. A part, també ens hem de mentalitzar sobre l’emergència climàtica. La següent política que hem de fer és eliminar els vols en recorreguts inferiors a mil quilòmetres.
No creu que s’hagi d’ampliar l’aeroport, doncs?
Jo considero que no. Hi ha estudis que diuen que s’estan fent avions grans, transoceànics, que podrien operar en la pista actual. Aquí el que cal és que Aena digui que aquests avions es posin al Prat. I no ho estan dient. Però a part d’això hem de comunicar els aeroports del país amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat i fixar-nos en exemples com el de Londres. Tota aquesta connexió evitaria molts vols d’avions i redistribuiria la riquesa. Si tot ho concentrem a l’aeroport del Prat, la riquesa que pugui generar la gent que ve només serà aquí, no a Girona ni a Reus ni a Alguaire.
Per què encara no s’ha fet efectiva l’anunciada ampliació de la zona d’especial protecció d’aus per part de la Generalitat?
Jo penso, i així ho hem expressat al govern, que el que s’ha de fer el més ràpid possible és delimitar aquesta ZEPA, però tenint en compte que hem de protegir la pagesia. Jo penso que el govern ha de protegir que els productors tinguin els màxims guanys possibles, i penso que amb totes les vagues reivindicatives que està fent la pagesia s’està anant cap a aquest camí. Hem de pensar en el bé comú, que és protegir el medi ambient i donar sortida a la pagesia, perquè a tots ens agrada menjar productes de qualitat i proximitat. Totes dues parts haurien de baixar un pèl el seu límit, però sobretot s’ha de protegir el territori de les grans especulacions que volen fer certs empresaris pagesos. Em diuen que s’està treballant i que l’ampliació de la ZEPA s’està retardant perquè s’està negociant aquest encaix.
ERC va votar en contra del pressupost municipal. Per què?
El pressupost d’aquest any es va presentar malament, tard i pitjor. Al pressupost de l’any passat hi vam aportar idees i ens les van agafar. Aquest any els pressupostos van arribar molt malament, amb molt poc temps abans del ple de la decisió. En una setmana no puc decidir el suport a uns pressupostos.
Vosaltres no estàveu d’acord amb la fase 2 de l’àrea residencial estratègica Eixample Sud.
L’ARE es va crear a l’època del tripartit a la Generalitat i la fase 2 és al barri de la Barceloneta, cap al riu. Allà ja comencem a estar molt a prop dels espais naturals. Era una zona on antigament hi havia molts camps i ara encara hi havia algun terreny on s’hi treballava. Estàvem en contra perquè hi havia activitat agrícola, estàvem a prop d’una zona d’espais naturals. Tenim la gran sort que això és un pulmó de la comarca i els caps de setmana això sembla una autopista de gent que ve a caminar. Ja que tens aquest flux de gent els caps de setmana, si posem més activitat al costat d’aquests espais naturals els acabarem perjudicant. A més, era una zona on l’entitat SEO Birdlife deia que era de protecció per a les aus. Vam dir a l’equip de govern que s’ho replantegessin i ens van dir que no, que hi havia un planejament urbanístic aprovat i que si el tiràvem enrere hauríem de pagar molts diners. Van tirar pel dret perquè tenien la majoria.
Voleu la municipalització dels serveis funeraris.
Som obsessius en aquest tema. Pensem que el dret a morir, a tenir un enterrament digne, ha de ser un dret universal, igual que el dret a néixer. Tenir un fill està cobert per la sanitat pública. La mort hauria de ser igual. Els serveis funeraris haurien de ser molt més barats. Amb una funerària municipal tindries un enterrament digne per 800 o 900 euros, mentre que les funeràries privades els estan oferint a partir de 3.000, 4.000 o 6.000. Hi ha gent que no pot pagar 6.000 euros. Fa molts anys que parlem que els enterraments haurien de ser gratuïts o cofinançats per la gent perquè haurien de ser molt més econòmics. Ho defensem perquè pensem que es pot fer i perquè és el més digne per a la gent. L’equip de govern tenia una proposta de tarifació social i vam dir que hauríem d’estudiar com crear una cooperativa o associació on la gent pagui una quota i que amb aquesta quota s’assumeixin les despeses d’un enterrament digne. A la tarifació social li donem tot el suport, però s’ha de buscar alguna cosa una mica més àmplia.
El perfil
Vinculat amb el partit i les entitats de la ciutat des dels 17 anys
El portaveu d’ERC ens fa esperar una mica per començar l’entrevista perquè en aquell moment està reunit amb una associació que li demana ajuda per muntar un acte. Ibern és de tarannà afable i empàtic, i posa molt d’èmfasi en la forma de fer d’ell i d’ERC al Prat: un partit proper, molt preocupat per fer més fàcil la vida a la ciutadania, independentment del partit a qui votin. De fer una oposició constructiva, allunyada del no a tot, i que defuig la crispació. Una prova del municipalisme que defensa és el rebuig a les mocions als plens que tracten de temes nacionals i internacionals que no tenen res a veure amb el Prat. Ibern va néixer a Barcelona el 1965 però ha viscut sempre al Prat. És un pratenc de tota la vida i es mostra orgullós de servir els seus veïns i veïnes. Té 58 anys, està casat amb la Maria Àngels i té una filla de 27 anys, la Laia. Es mostra preocupat perquè probablement la Laia haurà de marxar del Prat, on el lloguer és escàs i car. És amant de la família –i la família inclou dos gats– i de la vida casolana. La cuina és, de fet, una de les formes que troba per relaxar-se i desconnectar. Ibern va començar a treballar als 17 anys, quan va morir el seu pare. Volia ser metge per ajudar les persones, però la vida el va dur a treballar com a electricista industrial. Com a fill de treballador de la Seda, va estudiar a l’escola de l’empresa i va viure als pisos que oferia aquesta companyia fins que es va casar. Ha treballat com a electricista industrial en empreses locals i també en una de l’Hospitalet. També als 17 anys va començar a militar a ERC i ha estat vinculat a entitats del municipi: ha fet 10 anys de vicepresident de l’associació de veïns del Nucli Antic, és soci de l’AE Prat, d’Òmnium Cultural, de Metges Sense Fronteres, d’Aldees Infantils i de l’associació veïnal del Nucli Antic.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.