Albert Rivera confia a aconseguir un escó i a promoure un pacte per aïllar els nacionalistes

El president de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's), Albert Rivera, ha assegurat que disposa d'enquestes pròpies que li pronostiquen un escó al Congrés, des d'on, segons que ha promès, intentaria impulsar un pacte d'Estat, amb el PP i PSOE, per aïllar les formacions nacionalistes.

Rivera ha justificat la seva "meditada" decisió de presentar-se a les eleccions generals de març com a cap de llista de C's per Barcelona, després que el consell general i la direcció del seu partit li hagin insistit que faci aquest pas.

Una de les raons que han convençut Rivera, que ocupa un dels tres escons dels quals disposa C's al Parlament català, és que una enquesta encarregada per la seva formació li concedeix esperances d'aconseguir una acta de diputat al Congrés si és ell qui es presenta com a candidat en els comicis de març.

Fonts de C's han explicat que, segons les dades d'aquest sondeig, Ciutadans obtindria a Barcelona un percentatge de vot directe de l'1,4%, mentre que el vot estimat arribaria al 2,5%, encara per sota del 3% que fixa la llei electoral com a barrera a superar per poder disposar de representació parlamentària.

En canvi, segons el sondeig, quan es pregunta pels candidats de cada formació, els enquestats, molts d'ells joves, donen un 2,7% de vot directe a Rivera, que en vot estimat arribaria al 3,8%, cosa que li obriria les portes del Congrés.

En les anàlisis electorals, el vot estimat s'obté ponderant el vot directe amb diverses variables, mentre que el vot directe mostra les dades recollides directament pels enquestadors sense ponderar pels tècnics.

Amb un peu al Congrès
"Ciutadans estaria amb un peu al Congrés", s'ha aventurat a assegurar Rivera d'acord amb les dades de què disposa, que en cas si es confirmés com a encertats permetrien al partit "tornar a fer història", després que al novembre de 2006 C's va aconseguir tres escons al parlament català, en els seus primers comicis.

Rivera ha assegurat que la seva intenció inicial no era presentar-se al Congrés, però finalment, per "responsabilitat personal", ha accedit a les peticions de nombrosos militants i òrgans del partit que així li ho demanaven.

Abans de formalitzar la seva candidatura, haurà d'esperar que la resta de precandidats a encapçalar la llista de C's per Barcelona es retirin del procés, que culminarà amb la votació de la militància a les primàries convocades per al 12 de gener.

A les primàries es van presentar les precandidatures del diputat al Parlament català José Domingo, el regidor de Gavà (Baix Llobregat) Miguel Ángel Ibáñez, a més dels militants de C's Carmel González, Javier Bataller i Rodrigo Sanz, però cap d'ells no ha aconseguit reunir els avals necessaris per ser elegit.

Rivera ha assegurat que la resta de precandidats li ha transmès el seu suport com a futur candidat al Congrés i, de fet, Domingo, Ibáñez i Sanz estaven presents en la roda de premsa.

Domingo, hipotètic nou líder al Parlament
Domingo, que podria ser el nou líder de C's al Parlament si Rivera es converteix en diputat al Congrés, ha confirmat en el seu 'bloc' personal a Internet que es retira del procés de primàries i ofereix tot el seu suport al president del partit.

Fonts de C's han explicat que alguna de les persones que han presentat precandidatura es podria incorporar a la seva llista, en la qual Esperanza García, excandidata de C's a l'Ajuntament de Barcelona, també compta amb opcions per figurar per darrere de Rivera.

De cara a l'endemà de les generals, en les quals C's espera presentar llistes en almenys 25 de les 52 circumscripcions, Rivera ha subratllat que pensa promoure "pactes d'Estat" juntament amb el PP i amb el PSOE per "tancar" el model d'Estat i reduir al màxim el paper dels nacionalismes en la política espanyola.

D'altra banda, ha descartat pactes preelectorals amb Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), donada la poca voluntat del partit de Rosa Díez, encara que li ha desitjat èxit en els comicis de març.

Rivera també ha recordat que defensarà una nova llei estatal que garanteixi l'ús del castellà als territoris amb altres llengües cooficials.