Puigdemont també presentarà candidatura a la presidència

Car­les Puig­de­mont també pre­sen­tarà can­di­da­tura a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Així ho ha anun­ciat aquest matí des d’Arge­lers, on ha jus­ti­fi­cat que tin­dria més opci­ons de ser inves­tit en segona volta que no pas el soci­a­lista Sal­va­dor Illa, gua­nya­dor de les elec­ci­ons i que ahir també va anun­ciar la seva can­di­da­tura, tot i no tenir tan­cats tam­poc els suports neces­sa­ris. “Podem agru­par una majo­ria cohe­rent més àmplia que la que pot sumar el can­di­dat soci­a­lista”, ha esgri­mit Puig­de­mont, que creu que li és pos­si­ble reco­llir “de 55 a 59 vots” -els de Junts més els d’ERC i la CUP-, fet que per­me­tria con­for­mar un govern “de coherència sobi­ra­nista”, on ofe­ri­ria ser als repu­bli­cans -mal­grat que ahir ja van dir que es que­da­ran a l’opo­sició- però no a la CUP. El can­di­dat veu més fac­ti­ble això que una inves­ti­dura d’Illa, ja que només li compta com a ali­ats uns comuns amb qui suma­ria 48 escons, tenint en compte que si no es forma un tri­par­tit d’esquer­res -opció que ell ha donat per des­car­tada per part d’ERC-, qual­se­vol alter­na­tiva pas­sa­ria “ine­xo­ra­ble­ment” pel PP, donat el com­promís dels soci­a­lis­tes de no pac­tar amb la ultra­dreta i no bene­fi­ciar-se “ni per activa ni per pas­siva” del suport dels onze dipu­tats de Vox. I en aquest cas, el can­di­dat, que ha tor­nat a des­car­tar del tot una “soci­o­vergència”, ha adver­tit que si el PSC es bene­fi­cia dels vots popu­lars incor­re­ria en una “aliança con­tra natura“ que li faria donar per tren­cat el suport par­la­men­tari que el seu grup ofe­reix al PSOE al Congrés. “Ells han de veure i pren­dre les seves deci­si­ons”, ha avi­sat, tot recor­dant-los que sem­pre han fet gala de l’”esta­bi­li­tat”.

En tot cas, Puig­de­mont ha des­vin­cu­lat del tot les con­ver­ses que s’obrin a par­tir d’ara a Cata­lu­nya amb la taula de nego­ci­ació que té amb el PSOE a Suïssa, que man­tindrà el calen­dari i els con­tin­guts i que segons ell no té per què acu­sar la pèrdua de la majo­ria inde­pen­den­tista a Cata­lu­nya. “El que serà objecte de nego­ci­ació serà el que aprova el Par­la­ment, i el que ja ha apro­vat, i cap decisió s’ha des­fet”, ha subrat­llat, men­tre ha recor­dat que durant anys hi ha hagut una majo­ria clara per la inde­pendència i el referèndum al Par­la­ment, i això a Madrid “no li ha pre­o­cu­pat a ningú”. “Allò que nego­ciem amb el PSOE a Suïssa ho boi­co­te­jarà el PSC al parc de la Ciu­ta­de­lla?”, s’ha pre­gun­tat.

La fórmula d’inves­ti­dura i d’exe­cu­tiu en mino­ria que plan­teja ell per­me­tria, en canvi, “dotar Cata­lu­nya d’un govern que fun­ci­oni i amb capa­ci­tat de plan­tar cara a Madrid, i alhora estal­viar una repe­tició elec­to­ral”, esce­nari que no desitja tot i que creu que li dona­ria l’opció de fer cam­pa­nya en igual­tat de con­di­ci­ons, i que en tot cas no ha des­car­tat. “Hi ha molta més for­ta­lesa par­la­mentària en un govern encapçalat per nosal­tres que en un d’Illa que abo­ca­ria Cata­lu­nya a una situ­ació simi­lar a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, que no pot apro­var pres­su­pos­tos i para­lit­zar el país”, ha adduït.

Junts ja ha ini­ciat con­tac­tes pre­li­mi­nars amb els repu­bli­cans a fi de “refer ponts”, si bé el can­di­dat ha admès que encara estan “lluny d’esta­blir un marc nego­ci­a­dor”. En aquest sen­tit, ha dema­nat als antics socis que “no seria bo” que tan­ques­sin la porta d’entrada “a una pos­si­bi­li­tat real” com la que apunta. “Les opor­tu­ni­tats són cer­tes, si són via­bles o no ja ho veu­rem, a mesura que avan­cin les con­ver­ses”, ha subrat­llat. Unes con­ver­ses que s’ini­ci­a­ran per la pri­mera peça que cal defi­nir, la votació de la mesa i la pre­sidència del Par­la­ment, a què ha indi­cat que Junts també aspi­rarà amb una “majo­ria rela­tiva d’obediència cata­lana”. Això sí, Puig­de­mont ha des­vin­cu­lat aques­tes nego­ci­a­ci­ons i les d’un even­tual pro­grama de govern, de l’anàlisi més pro­funda i la “con­versa serena” que segons ell ha d’obrir el con­junt de l’inde­pen­den­tisme sobre el full de ruta que ha de seguir ara a fi de recu­pe­rar l’hege­mo­nia par­la­mentària, que ha per­dut per pri­mera vegada des del 2012. “Per què hi ha una part de l’inde­pen­den­tisme que no ens vota i no ens dona la majo­ria al Par­la­ment? L’anàlisi s’ha de fer, i d’aquí ha de sor­tir l’estratègia en els pro­pers anys”, ha conclòs.