Política

Ucraïna i l’horitzó europeu

La guerra declarada per Rússia el febrer del 2022 ha accelerat el procés d’adhesió ucraïnès a la UE

Els Vint-i-set han aprovat l’inici de negociacions d’accés, supeditades a un conjunt de reformes internes

L’extensa superfície cultivable i subvencionable, l’elevada població i la reconstrucció són reptes per a la UE

El gran interrogant gira entorn d’una hipotètica integració amb part del país encara ocupat pels russos Una derrota d’Ucraïna tindria un impacte profund en la credibilitat del projecte de construcció europea

El 21 de novem­bre del 2013, el peri­o­dista ucraïnès Mus­tafa Nayem va publi­car un apunt a Face­book con­vo­cant la gent a con­cen­trar-se a la nit a la plaça Nezalèjnosti de Kíiv. Era la pri­mera reacció a la sob­tada nega­tiva a última hora del lla­vors pre­si­dent d’Ucraïna, Víctor Ianuko­vitx, de sig­nar un acord d’asso­ci­ació amb la Unió Euro­pea que feia anys que es nego­ci­ava. La pressió de Rússia, amenaçant d’apli­car un boi­cot comer­cial, i la nega­tiva de les auto­ri­tats euro­pees a incre­men­tar les com­pen­sa­ci­ons perquè Ucraïna pogués fer front als efec­tes d’aquest, en van ser les cau­ses prin­ci­pals.

Una part sig­ni­fi­ca­tiva de la població, espe­ci­al­ment al cen­tre i l’oest del país, va per­ce­bre la decisió com un allu­nya­ment de les aspi­ra­ci­ons d’avançar en la inte­gració en la UE. Les pro­tes­tes que es van des­en­ca­de­nar entre finals del 2013 i prin­ci­pis del 2014 van incor­po­rar rei­vin­di­ca­ci­ons naci­o­na­lis­tes, de democràcia i anti­cor­rupció i van ser res­pos­tes amb una dura onada repres­siva per part de les auto­ri­tats, pro­vo­cant així una esca­lada vio­lenta que va cau­sar prop d’un cen­te­nar de mani­fes­tants morts. La situ­ació de revolta i ines­ta­bi­li­tat gene­rada va pro­vo­car la fugida a Rússia del pre­si­dent Ianuko­vitx el 22 de febrer, fet que va faci­li­tar l’ascens al poder de for­ces opo­si­to­res pro­oc­ci­den­tals.

La reacció russa no es va fer espe­rar: va ocu­par mili­tar­ment la península de Cri­mea i la va anne­xi­o­nar a mit­jan març. Pocs dies després, el nou govern ucraïnès va sig­nar la part política de l’acord d’asso­ci­ació amb la UE. La part econòmica es va sig­nar el mes de juny, set­ma­nes després de l’inici de l’esclat del con­flicte bèl·lic al Donbàs fomen­tat per Mos­cou. Final­ment, l’acord d’asso­ci­ació va entrar en vigor el 2017, inclo­ent entre altres pro­vi­si­ons una zona de lliure comerç i l’exempció de visats per a ciu­ta­dans ucraïnesos per des­plaçar-se pels països de la Unió Euro­pea.

La bata­lla per l’ori­en­tació geo­política d’Ucraïna s’ha situat, des de fa anys, al cor de la con­fron­tació entre Rússia i Occi­dent. País històrica­ment divi­dit entorn d’aquesta tria, des de la seva inde­pendència les auto­ri­tats suc­ces­si­ves havien pri­o­rit­zat el vec­tor euro­peu i occi­den­tal, man­te­nint alhora impor­tants lli­gams econòmics i indus­tri­als amb Rússia. Si el desem­bre del 2013 el suport a la inte­gració a la UE es tro­bava al 38,5% entre els ucraïnesos, per un 37,4% que optava per la Unió Eurasiàtica impul­sada per Mos­cou, el juny de 2014, però, aquesta diferència s’havia incre­men­tat un 61%-22% a favor de la UE, segons el Cen­tre Razumkov. Els fets de 2013-2014 van com­por­tar l’inici d’un tren­ca­ment històric i del pro­gres­siu allu­nya­ment de Kíiv de l’esfera d’influència russa.

Vuit anys després d’aquells fets, la guerra a gran escala de Rússia con­tra Ucraïna, ini­ci­ada el febrer del 2022 a fi de supri­mir la seva sobi­ra­nia i forçar-ne el retorn sota el patro­natge rus, va pro­vo­car l’acce­le­ració de molts pro­ces­sos històrics, entre els quals l’adhesió d’Ucraïna a la UE. Si fins aquell moment aquesta opció des­per­tava recels en capi­tals euro­pees com ara París i Berlín, des de l’inici de l’agressió russa Brus­sel·les es va bol­car a abor­dar-la com a part de la res­posta política i mos­tra de suport euro­peu, con­ce­dint a Ucraïna l’esta­tus de país can­di­dat el juny del 2022. Un any i mig després, el desem­bre del 2023, el Con­sell Euro­peu va apro­var ini­ciar nego­ci­a­ci­ons amb Kíiv, supe­di­ta­des a un con­junt de refor­mes inter­nes en matèria de qua­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons.

A con­seqüència de les acci­ons bèl·liques de Rússia, el per­cen­tatge de població ucraïnesa par­tidària de l’entrada en la UE es va enfi­lar fins a un 81% el maig del 2022, segons el KIIS. Pel que fa als ciu­ta­dans de la UE, segons l’Euro­baròmetre de finals del 2023, un 61% hi donen suport. Els 35 cri­te­ris d’adhesió a la UE que com­po­nen l’acquis comu­ni­tari no seran, però, fàcils de com­plir per a Ucraïna, espe­ci­al­ment pel que fa a àmbits com ara la qua­li­tat de la gover­nança, la inde­pendència judi­cial, l’imperi de la llei, la reducció de la influència dels oli­gar­ques i la lluita con­tra la cor­rupció, en alguns dels quals Ucraïna se situa a la cua dels rànquings euro­peus. Més enllà d’aquesta qüestió, la situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat que viu el país pels cons­tre­nyi­ments ins­ti­tu­ci­o­nals i finan­cers deri­vats de la neces­si­tat de defen­sar-se davant d’una agressió mili­tar, la llei mar­cial en vigor des de l’inici d’aquesta i les res­tric­ci­ons tem­po­ral de diver­sos drets fona­men­tals, supo­sen impe­di­ments per avançar en alguns dels cri­te­ris d’inte­gració men­tre duri la guerra. Una alter­na­tiva en cas d’estan­ca­ment és una inte­gració pro­gres­siva, opció que les auto­ri­tats comu­nitàries ja con­tem­plen per a alguns dels països can­di­dats dels Bal­cans occi­den­tals.

Per a la UE, la pers­pec­tiva d’inte­gració d’Ucraïna suposa múlti­ples des­a­fi­a­ments, espe­ci­al­ment en un con­text en què la Unió té pre­vist inte­grar nous mem­bres en el mitjà ter­mini i quan, alhora, una part impor­tant dels mem­bres actu­als volen avançar cap a una inte­gració i sobi­ra­nia euro­pea més gran en matèria de defensa, política exte­rior, fis­cal i indus­trial. Una divergència que dota encara de més sen­tit la idea d’un pro­jecte euro­peu de dues velo­ci­tats, amb dife­rents nivells i opci­ons d’inte­gració. L’extensa superfície d’Ucraïna, espe­ci­al­ment pel que fa a ter­res con­re­a­bles sub­jec­tes de ser sub­ven­ci­o­na­des, la gran població (esde­vin­dria el sisè país més poblat de la UE) i els cos­tos de la recons­trucció serien alguns altres dels prin­ci­pals rep­tes per ento­mar. Per damunt de tot, el gran inter­ro­gant gira entorn d’una hipotètica inte­gració d’Ucraïna amb una part del país encara ocu­pada per Rússia, espe­ci­al­ment en un esce­nari de la per­llon­ga­ment del con­flicte. Al mateix temps, però, la inte­gració d’Ucraïna per­me­tria aug­men­tar subs­tan­ci­al­ment les capa­ci­tats con­jun­tes de la UE en matèria de defensa.

Suport en una lluita exis­ten­cial

Una data pos­si­ble per a l’adhesió seria el 2030, any en què es podria donar la següent ronda d’adhe­si­ons, segons la pro­posta feta, fa uns mesos, pel pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel. Més enllà del fet que Ucraïna pugui estar més o menys pre­pa­rada en aque­lla data, de moment, l’ele­ment simbòlic de la pers­pec­tiva d’adhesió ha permès a la UE jugar aquesta carta en ter­mes de pro­jecció de poder en un con­text d’agressió mili­tar russa. De retruc, ha ser­vit a Ucraïna per gau­dir d’un grau de suport euro­peu més alt en un moment de lluita exis­ten­cial.

Si la can­di­da­tura ucraïnesa, jun­ta­ment amb la de Moldàvia i Geòrgia, ha estat un dels tabús geo­polítics que han cai­gut al con­ti­nent arran de la guerra, un altre ha estat la dimensió del suport mobi­lit­zat per la UE a un país víctima d’una agressió externa. Per pri­mer cop, la UE ha acti­vat el Ser­vei Euro­peu de Pau, en el marc del qual, fins ara, s’ha apro­vi­si­o­nat Ucraïna amb un total d’11.000 mili­ons d’euros en equi­pa­ment mili­tar. En con­junt, entre la UE i els països mem­bres s’han com­promès, fins ara, 170.000 mili­ons d’euros d’ajut mili­tar, huma­ni­tari i finan­cer –una part en préstecs–, dels quals el febrer del 2024 s’havien entre­gat uns 89.000 mili­ons, segons dades de l’Ins­ti­tut Kiel per a l’Eco­no­mia Mun­dial. En el cas de l’ajut finan­cer, ha estat essen­cial perquè l’estat ucraïnès hagi pogut con­ti­nuar fun­ci­o­nant.

Per països, des­ta­quen l’ajut d’Estònia (1,6% del seu PIB), Dina­marca (1,4%), Lituània (1,2%) Letònia (1,1%), Polònia (0,7%) i Finlàndia (0,7%). Pel que fa a xifres abso­lu­tes, Ale­ma­nya és el mem­bre de la UE que, fins al moment, més hi ha con­tribuït, amb un total de 14.500 mili­ons d’euros. Segons l’Euro­baròmetre de desem­bre de l’any pas­sat, un 60% de ciu­ta­dans euro­peus donen suport a sub­mi­nis­trar ajut mili­tar a Ucraïna. En el cas de Cata­lu­nya, segons l’enquesta pel CEO publi­cada al març, aquesta xifra és del 57%.

L’altre aspecte cab­dal en què la UE s’ha bol­cat ha estat el suport als refu­gi­ats, espe­ci­al­ment durant els pri­mers mesos de guerra. La direc­tiva tem­po­ral de pro­tecció (2001/55/EC), apro­vada el març del 2022, va per­me­tre que els refu­gi­ats ucraïnesos tin­gues­sin faci­li­tats per obte­nir la residència euro­pea, permís de tre­ball i lli­ber­tat de movi­ments, de què es van bene­fi­ciar 4,3 mili­ons de per­so­nes. Tot i els recur­sos mobi­lit­zats pels països euro­peus, el pes prin­ci­pal en la pro­visió d’arma­ment a Ucraïna l’han por­tat, fins ara, els EUA. Això podria can­viar dràsti­ca­ment a par­tir del novem­bre amb una victòria de Donald Trump, però també de manera gra­dual en cas d’un segon man­dat d’un Biden amb cada cop més difi­cul­tats per man­te­nir els nivells actu­als d’apro­vi­si­o­na­ment. El blo­queig al Congrés nord-ame­ricà del paquet d’ajut de 60.000 mili­ons de dòlars durant prop de mig any mos­tra fins a quin punt aquest ha esde­vin­gut un afer pola­rit­zat i motiu d’opo­sició per a una part dels con­gres­sis­tes i sena­dors repu­bli­cans ali­ne­ats amb el trum­pisme.

En aquest con­text de crei­xent incer­tesa que arriba des de l’altra banda de l’Atlàntic, el pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, fa mesos que impulsa acords de coo­pe­ració mili­tar amb països euro­peus que inclo­uen com­pro­mi­sos de suport a llarg ter­mini, com ara el sig­nat, recent­ment, amb el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez. El moment crític que tra­vessa Ucraïna també ha posat recent­ment sobre la taula el pos­si­ble des­ple­ga­ment de tro­pes euro­pees a zones fron­te­re­res a l’inte­rior del país per alli­be­rar uni­tats ucraïneses, i que puguin que­dar dis­po­ni­bles per reforçar zones del front. El debat obert, al febrer, sobre aquesta qüestió per part d’Emma­nuel Macron a fi de pro­jec­tar “ambigüitat estratègica” envers Mos­cou con­ti­nua i, de moment, països com ara els bàltics i Polònia ja han mos­trat dis­po­sició a des­ple­gar for­ces ter­res­tres en cas de més difi­cul­tat de les for­ces ucraïneses per defen­sar les seves posi­ci­ons. Recent­ment, s’ha anun­ciat que França enviarà ins­truc­tors mili­tars al país. Aquest pas enda­vant euro­peu també s’entre­veu en l’auto­rit­zació que països com ara Finlàndia, Polònia i França han fet perquè Ucraïna pugui ata­car objec­tius mili­tars dins de Rússia amb l’arma­ment que li han proveït, abans que ho hagin fet els EUA, molt més reti­cents d’entrada.

La guerra ha esde­vin­gut un test d’estrès per a les ambi­ci­ons de la UE de tenir més pes geo­polític autònom en un món cada cop més con­vuls. Els des­tins i la sort de la UE i d’Ucraïna a poc a poc es van entron­cant. Per això, de la mateixa manera que l’adhesió d’Ucraïna dependrà en gran mesura de la forma que pren­gui la fi del con­flicte i el post­con­flicte i en quin estat quedi la relació amb Rússia, una der­rota d’Ucraïna podria tenir un impacte pro­fund en la cre­di­bi­li­tat, la for­ta­lesa i la legi­ti­mi­tat del pro­jecte de cons­trucció euro­pea.

Passa a la plana 30

Ve de la plana 29

2030
Data
en què es podria dur a terme la següent ronda d’adhesions a la UE, segons la proposta feta, fa uns mesos, pel president del Consell Europeu, Charles Michel.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia