Brown, pel canvi

El nou pri­mer minis­tre britànic, Gor­don Brown, fa anys que espe­rava el moment d’anar al Palau de Bucking­ham i que la reina Eli­sa­bet II el “con­vidés” a for­mar govern. Final­ment, ahir al mig­dia es va pro­duir la desit­jada ocasió, després que Tony Blair pre­sentés la dimissió. El vehi­cle ofi­cial que va dei­xar el matri­moni Blair al pati del Palau va ser ocu­pat pel matri­moni Brown. Ha tin­gut temps Brown per pen­sar què farà el pri­mer dia de pri­mer minis­tre. En un pri­mer dis­curs a la porta del número 10 de Dow­ning Street, abans d’entrar-hi, Brown va dir: “El país neces­sita canvi; canvi en la sani­tat, l’ense­nya­ment i l’habi­tatge, i canvi per crear con­fiança en el govern”. “Gover­naré tan bé com pugui”, va afe­gir.

A dins de Dow­ning Street no va per­dre ni un minut, atès que ahir mateix va anun­ciar la cre­ació d’un con­sell per als nego­cis per crear un nou diàleg entre el govern i el sec­tor empre­sa­rial. Can­viarà també les nor­mes que tenia Blair entre els asses­sors del govern i els fun­ci­o­na­ris.

Nou exe­cu­tiu
Avui anun­ciarà els noms dels minis­tres que for­ma­ran part de l’exe­cu­tiu. La minis­tra d’Exte­ri­ors, Mar­ga­ret Beckett, o la de Sani­tat, Patri­cia Hewitt, dei­xa­ran el càrrec. Al nou pri­mer minis­tre se li va notar que és cofun­da­dor, amb Tony Blair, del Nou Labo­risme perquè va coin­ci­dir en un tema que Blair també va des­ta­car fa deu anys quan va entrar a Dow­ning Street. Els dos volen crear igual­tat d’opor­tu­ni­tats en for­mació i edu­cació per a tots els menors britànics “al marge de l’ori­gen social i el bagatge del qual pro­ce­dei­xen”. “Seré sem­pre fort en com­pro­mi­sos, ferm en desit­jos i deter­mi­nat en l’acció per satis­fer les aspi­ra­ci­ons dels britànics”, va afe­gir el nou pri­mer minis­tre abans de posar-se a la feina. També va reno­var la pro­mesa de millo­rar els ser­veis públics.

La insistència en la paraula “canvi” en els dos minuts de dis­curs demos­tra que Brown vol dis­tan­ciar-se del seu pre­de­ces­sor, però haurà de jus­ti­fi­car aquesta volun­tat amb noves mesu­res polítiques. Brown va dir que vol can­viar el sig­ni­fi­cat de què vol dir ser britànic, un anunci que ha intri­gat els ana­lis­tes polítics. “La Gran Bre­ta­nya pot ser l’èxit de la glo­ba­lit­zació d’aquest segle”, va aven­tu­rar Brown.

El líder de l’opo­sició, el con­ser­va­dor David Came­ron, va dema­nar ahir la con­vo­catòria imme­di­ata d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des adduint que l’elec­to­rat no ha donat man­dat a Brown per ser pri­mer minis­tre.

El líder libe­ral, Sir Men­zies Camp­bell, va fer la mateixa petició diu­menge, quan Brown va ser ele­git al cap­da­vant del Par­tit Labo­rista. Però Brown rebutja aquesta petició. Les dar­re­res elec­ci­ons gene­rals al Regne Unit van ser el maig del 2005. La legis­la­tura dura cinc anys (fins al 2010), tot i que acos­tu­men a escurçar-se a qua­tre anys (2009).