Política
Els flamencs no afluixen i reclamen una reforma a fons de l'Estat belga
Exigeixen una descentralització profunda de l'estat belga
Els partits flamencs que participen en les negociacions per formar un nou govern federal a Bèlgica sota la batuta del democristià Yves Leterme van reiterar ahir l’exigència d’una descentralització en profunditat de l’Estat, després de la intervenció de dijous del rei per accelerar la fi de la crisi política i que va ser molt mal rebuda a Flandes. En un comunicat conjunt, els democristians flamencs (CD&V) de Leterme i els seus aliats van advertir que no entraran en cap govern que no emprengui una reforma de gran abast de l’Estat.
El malestar es va fer evident després que Albert II encarregués a Leterme proseguir els contactes per posar en marxa un nou executiu, però descarregant-lo de la tasca de posar d’acord flamencs i valons sobre les grans qüestions institucionals que divideixen les dues comunitats lingüístiques. Per contra, aquesta negociació va ser encomanada als presidents de les dues cambres del Parlament federal.
A Flandes aquesta sortida ha estat mal acollida, ja que s’interpreta com una maniobra per ajornar el conflictiu debat regional i accelerar la formació d’un govern centrada només en els temes socioeconòmics.
La intervenció d’Albert II es va produir l’endemà que els diputats federals flamencs aprovessin l’escissió del districte electoral de Brussel·les, una decisió que els valons van convertir en casus belli i que va provocar la suspensió de les negociacions de govern entre liberals i democristians de les dues comunitats. L’escenari ideat pel rei és rebutjat per Flandes perquè consistiria a aparcar les exigències flamenques que requereixen una majoria de dos terços (com la reducció de transferències financeres a Valònia). Es tractaria, en definitiva, de desviar els temes més calents de la taula de negociació al Parlament per evitar que segueixin encallant el govern.
Leterme, en hores baixes
La intervenció del rei ha fet créixer la pressió sobre Leterme, que baixa en popularitat en tots els sondejos. Els independentistes ultradretans del Vlaams Belang li exigeixen la dimissió mentre denuncien“un cop d’Estat reial”.
El malestar es va fer evident després que Albert II encarregués a Leterme proseguir els contactes per posar en marxa un nou executiu, però descarregant-lo de la tasca de posar d’acord flamencs i valons sobre les grans qüestions institucionals que divideixen les dues comunitats lingüístiques. Per contra, aquesta negociació va ser encomanada als presidents de les dues cambres del Parlament federal.
A Flandes aquesta sortida ha estat mal acollida, ja que s’interpreta com una maniobra per ajornar el conflictiu debat regional i accelerar la formació d’un govern centrada només en els temes socioeconòmics.
La intervenció d’Albert II es va produir l’endemà que els diputats federals flamencs aprovessin l’escissió del districte electoral de Brussel·les, una decisió que els valons van convertir en casus belli i que va provocar la suspensió de les negociacions de govern entre liberals i democristians de les dues comunitats. L’escenari ideat pel rei és rebutjat per Flandes perquè consistiria a aparcar les exigències flamenques que requereixen una majoria de dos terços (com la reducció de transferències financeres a Valònia). Es tractaria, en definitiva, de desviar els temes més calents de la taula de negociació al Parlament per evitar que segueixin encallant el govern.
Leterme, en hores baixes
La intervenció del rei ha fet créixer la pressió sobre Leterme, que baixa en popularitat en tots els sondejos. Els independentistes ultradretans del Vlaams Belang li exigeixen la dimissió mentre denuncien“un cop d’Estat reial”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.